Sant Joan (II)

Anem cap a Mura i aprofito per escriure una reflexió que fa dies que em ronda.

Un any més, els protectors acústics han estat els nostres aliats per gaudir de la revetlla de Sant Joan. L’èxit d’aquest recurs, ens porta a pensar que seran útils també per sortir a veure els Fomarians quan tornin a cremar als carrers de Sant Climent.

M’agrada l’olor de la pólvora. M’agrada veure les guspires de colors al cel. Ho confesso. El so dels petards, moderat, no em molesta, però podria gaudir de la festa i viure igualment feliç sense ell.

No és un tema nou, aquest. Ja fa temps que se senten veus que reclamen una evolució de les tradicions que inclouen pirotècnia. El so dels petards afecta negativament el benestar de persones i animals. Ja ho expressava a Sant Joan.

Tanmateix, encara que progressivament guanyem en empatia, és fort l’aferrament a la tradició i el dret a seguir-la, sense mirar més enllà i cercar alternatives viables respectuoses i inclusives.

Curiosament, hi ha sectors que reivindiquen la desaparició o transformació de certes tradicions que impliquen tortura i mort d’animals, però senten atacada la seva identitat quan es qüestiona el llançament de petards. Encara que sigui una tortura per a moltes persones, i encara que també suposi la mort d’animals.

Mentre any rere any, el debat es posa sobre la taula, com espectadora segueixo gaudint de la revetlla, immersa en una gran contradicció. En parlàvem a Con Ojeras y Café amb la Sílvia, que es va trobar en aquesta situació per Cap d’Any.

La tarda del 23 de juny, quan es van començar a sentir els primers petards, l’A va expressar la seva incomoditat. Li vam explicar que no podíem evitar que la gent llancés petards, però podíem fer-ho més tolerable amb els protectors acústics. L’intent de trobar l’equilibri en la contradicció va funcionar.

Per altra banda, llegia un tuit que relacionava gènere i petards.

No cal dir que aviat van ploure tuits amb casos particulars de nenes que gaudeixen amb la pirotècnia més sorollosa. És clar.

Tanmateix, igual que passa en altres sectors, com el futbol, caldria veure què passa quan les criatures s’acosten a l’adolescència, quan són plenament adolescents i en els primers anys de l’edat adulta. Potser trobaríem relació entre el gènere i el tipus de productes pirotècnics que es consumeixen, quantitat i edat.

Alguna resposta feia referència a les dones diablesses. Des de l’orgull de ser del poble que va fer el primer correfoc únicament femení i feminista, pregunto: es distribueixen de manera paritària natural els rols dins l’activitat del grup? I si no, quins són els factors condicionants?

Preguntes per les quals, avui, no tinc resposta. En dotze minuts arribem a Mura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s