Del collit en sidecar al llit de la seva habitació

Del collitAhir, rellegint l’entrada #SML2019: Deslletament, vaig veure que tenia pendent parlar de com vam fer el canvi de la petita A del bressol en sidecar a la seva habitació, fet que va tenir força importància en el procés de deslletament nocturn. Doncs som-hi.

Bressol en sidecar

Abans que l’A nasqués, ja teníem clar que faríem collit d’una manera o altra. Després d’informar-nos sobre els beneficis i contraindicacions, vam optar pel collit amb bressol en sidecarés a dir, amb el bressol fixa’t al costat del llit, de manera que sigui una ampliació del llit a mida del nadó i amb la seva pròpia flassada.

Podeu llegir més sobre el collit en aquesta entrada de La Cirereta, i en aquesta altra de Lactando en Diverso.

Així, vam dormir des del naixement fins als 2 anys, aproximadament. L’inici del procés de canvi va venir motivat, principalment, per la sospita (que posteriorment va ser confirmada) que la petita es despertava nombroses vegades durant la nit perquè xocava amb les baranes del bressol en moure’s. I, això, es traduïa en més demanda de pit.

Arribada del llit: primer acostament

L’estiu de 2018, quan la petita A tenia 20 mesos, vam comprar el llit per la seva habitació. A casa som pràctics: vam comprar un somier amb potes i un matalàs de 180×90 cm, mirant al futur i sense més floritures de les necessàries.

Vam comprar dos jocs de potes. Un el vam tallar de manera que el llit quedés a una alçada suficientment baixa per facilitar que l’A pogués pujar i baixar de manera autònoma i, alhora, suficientment alta per permetre el pas del robot aspirador i de l’escombra; l’altre joc de potes el tenim guardat pel dia que convingui.

Vam col·locar el llit a la seva habitació, amb coixins, tot creant un espai acollidor per relaxar-se, mirar contes, jugar… Durant unes setmanes, aquesta va ser la seva funció, facilitant el primer acostament de l’A al seu llit, familiaritzant-s’hi i sentint-s’hi còmoda i segura.

Segon pas: migdiades

Després d’unes setmanes, vam començar a fer les migdiades al seu llit en comptes de fer-les al bressol. Era molt més còmode per mi acompanyar-la fins que s’adormia i sortir del llit, un cop adormida.

Des del primer dia, va ser un èxit. En cap moment vam notar més dificultat per agafar el son o que es despertés angoixada. Quan es despertava, baixava del llit amb total naturalitat i ens venia a buscar, com sempre.

Una cosa que ens feia por era el risc de caigudes. Per evitar que es fes mal, posàvem coixins al costat del llit. Ho vam seguir fent força mesos, també quan ja hi dormia a la nit. No negaré que va caure algun cop però gràcies als coixins i a la poca alçada del llit, tot quedava en una anècdota.

Tercer pas: la nit

Quan ens proposem fer canvis en les rutines dels infants o en la dinàmica familiar, per exemple, en aquest cas, el canvi de llit i habitació, és important tenir en compte les variables de l’entorn i del moment en el qual ens trobem.

Quan va arribar l’agost, amb l’A ja havíem consolidat les migdiades però marxàvem de vacances i, on anàvem, encara no hi teníem llit. La previsió era comprar-lo estant allà i fixar-lo amb el nostre, és a dir, ampliant-lo.

A casa, tocava canviar, a la nit, de la nostra habitació i bressol al seu llit i a la seva habitació (dos canvis en realitat!). De vacances, però, només canviaria de llit però no d’habitació.

Vam considerar que no tenia sentit fer els dos canvis a casa, uns dies, interrompre el procés durant les vacances, i tornar-hi després. Així doncs, aquells dies faria el canvi de bressol a llit i, un cop tornéssim a casa i haguéssim reprès la rutina, faríem el canvi d’habitació.

Calia tenir en compte que al setembre també marxaríem fora i dormiríem en un lloc desconegut per ella on, possiblement, dormiria amb nosaltres. I, a mitjans de setembre arribava l’inici del curs amb el procés de familiarització que això implica.

Convenia esperar una mica i el moment es va fer esperar fins, aproximadament, els 2 anys.

La tornada a la rutina, ara sí

Cap als dos anys, en arribar el vespre, la vam posar a dormir al seu llit a la seva habitació. Sense més. La rutina prèvia va ser la mateixa de cada nit.

El bressol no el vam treure des del primer moment. Vam esperar uns dies i, veient que la seva reacció davant del canvi era positiva, aprofitant un comentari d’ella respecte del bressol, vam aprofitar per anunciar-li que ja el podíem treure perquè havia quedat petit (era cert) i ara dormia al seu llit, més ampli i còmode.

A partir d’aquí, com explico a l’entrada del deslletament, vaig haver de fer uns quants viatges nocturns. Durant diverses setmanes (us enganyaria si concretés quantes), vaig dormir unes hores en el nostre llit i unes hores en el seu.

Inicialment, cada vegada que es despertava i em cridava, hi anava. L’objectiu era donar-li la seguretat que jo era allà i que si em necessitava, estaria present. Si em demanava pit, li donava. En aquest moment és quan jo també m’adormia.

Progressivament, gràcies a la càmera, vam poder detectar si, quan semblava que ens reclamava, estava desperta o adormida. Donàvem un temps (segons) per veure si es tornava a estirar. En cap cas deixàvem que plorés i tampoc la ignoràvem.

Paral·lelament, vam iniciar el procés de deslletament nocturn, tal com explico a l’entrada #SML2019: Deslletament. Un procés havia d’afavorir l’altre.

A poc a poc, va arribar el moment de poder dir que l’A dormia a la seva habitació,  fent 2-3 despertars que demanessin la nostra presència. Posteriorment, va ser capaç de venir ella mateixa al nostre llit si ens necessitava.

Situació actual (3 anys)

Seguim la mateixa rutina de sempre: després de sopar, es renta les dents  i va al seu llit, amb el seu pare, per llegir un conte amb un llum petit o amb la llanterna abans d’adormir-se. 

Generalment, a la matinada -de vegades a les 2; altres a les 4; amb moooolta sort a les 6-, ve al nostre llit, puja, passa per sobre meu, entra dins el llit entremig de tots dos i segueix dormint. De vegades, demana aigua i, per això, ja tenim la seva ampolla preparada a la tauleta de nit.

Conclusió

Aquest procés no té per què funcionar a tothom igual: cada infant i cada família és un món, amb les seves circumstàncies i la seva situació particular.

Tanmateix, crec que és important que, sigui com sigui que ho feu, es compleixin aquests punts:

  • Canvi progressiu, que la criatura se senti segura.
  • Canvi planificat, tenint en compte les variables de l’entorn i del moment.
  • Nou espai adaptat d’acord amb el seu grau de desenvolupament, afavorint la seva autonomia.
  • Respectant el seu ritme, observant, escoltant i mostrant comprensió
  • En cap cas ignorar la seva necessitat de la vostra presència (és clau perquè se senti segura en el nou espai on pretenem que dormi).
  • Ser conscients que poden ser unes setmanes complicades per nosaltres, de dormir poc i malament. 

Si us trobeu en aquest moment de canvi, molta força!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s