Los diarios de Tony Lynx i lectura compartida

Som-hi! Parlem de Los diarios de Tony Lynx. El libro del poder, de Miguel Griot.

Fa mesos, quan em va arribar el llibre, us vaig dir que tenia molt bona pinta. Us vaig explicar també que a l’A li havia cridat l’atenció per les il·lustracions i em va demanar que li llegís. Doncs bé, la lectura compartida d’aquest llibre, a més de gaudir d’una estona divertida, m’ha generat certes reflexions.

En aquesta entrada, us parlaré del llibre en concret i d’aquestes reflexions, relacionades amb l’escolta dels infants i la comprensió lectora.

Los diarios de Tony Lynx; El libro del poder

Es tracta d’una història breu, narrada en primera persona, des del punt de vista de Tony Lynx, en cent pàgines. S’estructura en capítols d’una pàgina aproximadament, situant cadascun en una escena concreta il·lustrada a la pàgina següent i, en algun cas, a doble pàgina.

Cada capítol acaba amb una pregunta, un enigma a resoldre posant atenció a la lectura del text i de la imatge. L’atenció, la concentració, la deducció, la relació d’idees, el pensament divergent es posen en marxa per tal d’avançar en la història.

De què va? Us en faig cinc cèntims, molt breument i sense entrar en detalls. No volem spoilers.

Un explorador seguia la pista d’una antiga civilització i ha desaparegut. La seva filla i en Tony Lynx seguiran les pistes que els porti a trobar-lo recorrent diversos territoris del món.

Hem gaudit de la història, no ho podem negar. El format és molt interessant, tant per dosificar la lectura i no perdre el fil, com per organitzar mentalment la seqüència de fets. Aquesta organització d’idees és útil també per assolir amb èxit certs misteris que planteja.

En aquest sentit, els enigmes estan ben trobats. N’hi ha de diferents graus de dificultat i que requereixen habilitats diferents. En alguns, predomina la necessitat de comprendre molt bé el text escrit mentre que en altres preval la lectura de les imatges, la memòria, l’associació d’idees, la lògica o el pensament divergent.

Per altra banda, si em poso les ulleres liles, m’he de posar una mica més crítica. Assumint el risc que se’m titlli d’exagerada, no puc fer altra cosa que ser sincera en explicar allò que m’ha suggerit la lectura.

He de dir que el perfil dels personatges respon a perfils clàssics: investigador intel·ligent, un xic arrogant; la noia, que si bé és intel·ligent i valenta, no deixa de ser un personatge secundari, a l’ombra de Tony Lynx; el pare, un vell savi explorador d’occident; i altres personatges-tipus com guàrdies, guerrers, etc. Només una noia “amb frase”. La resta de dones que hi apareixen són només part del context, figurants.

En aquesta qüestió, potser faltaria una empenta, un xic de transgressió per trencar motlles més propis dels noranta.

La història culmina amb una reflexió final que aporta el llibre del poder i que és prou interessant i encertada. No la diré. Llegiu-lo!!

Lectura compartida fora d’edat recomanada

Aquesta és una entrada que s’ha anat teixint durant setmanes: durant la primera lectura del llibre, passats uns dies d’ençà que el vam acabar, i durant la segona lectura que ha fet el pare de la criatura amb l’A, per petició de la petita.

Quan l’A em va demanar que li llegís Los Diarios de Tony Lynx, he de confessar que hi vaig accedir pensant que no l’enganxaria o que potser se li faria llarg. Per molt que conscientment defensem que les edats recomanades són orientatives i que el moment maduratiu de l’infant és el que mana, hi ha una veueta interior que manté l’interrogant i el dubte sobre si és o no pertinent.

Aquesta alerta, el dubte, no és quelcom negatiu. Els llibres, com les pel·lícules, poden incloure continguts sensibles que l’infant, en edats primerenques, potser no podria digerir. Per tant, la mirada crítica sobre les lectures que oferim a les criatures és recomanable.

Tenint en compte que no em va semblar que hi hagués contingut inadequat a Los diarios de Tony Lynx, vam començar a llegir. Jo llegia en veu alta i l’A, al meu costat, no treia la vista de les lletres i la imatge. De tant en tant, em demanava saber per on anava, és a dir, en quina línia estava. Fèiem lectura compartida en veu alta.

Casualment, a Podtalks de la Fancon 2021, vam poder escoltar un podcast en directe de Zetatesters, amb Carles Caño com a convidat, en el qual es va tractar aquesta qüestió, concretament, la importància de llegir en veu alta als infants, fins i tot quan ja saben llegir i ja són més grans.

En aquest sentit, considerava que la nostra lectura en veu alta de textos que encara no poden llegir per si mateixos de manera efectiva, els ofereix la possibilitat d’accedir a vocabulari nou, descripcions més acurades, estructures gramaticals més elaborades i, en definitiva, històries més complexes però aptes sense adaptació, d’acord amb la seva comprensió oral.

La riquesa del text i de la trama educa també el paladar lector, atrapa i engresca a seguir. La nostra companyia activa també és un al·licient.

Però, realment escolten el que llegim? Comprenen el fil de la història? Com ho podem saber?

De vegades, ens pot semblar que no escolten. Potser han canviat de posició, ja no paren atenció acotxats amb nosaltres i potser sembla que s’entretenen manipulant altres objectes. Tanmateix, si callem, ho detecten i reclamen la continuïtat.

Sigui com sigui, en aquest cas, la resposta que tinguin envers els enigmes plantejats, ens poden donar pistes de l’escolta i comprensió de la lectura. Pot ser, també, que en altres moments, evoquin records relacionats amb els fets de la història, relacionin idees del món real i amb detalls del text o fan algun dibuix representant l’escena. Es possible també veure que ho exporten al seu joc simbòlic. Podem detectar pels seus comentaris quelcom fonamental en la comprensió lectora: que són capaços de realitzar inferències, trobant el significat implícit en el text, més enllà del que el text diu de manera literal (Oakhill y Cain, 2012, citat a Alonso-Cortés i Llamazares, 2016).

L’observació i l’escolta de l’infant ens dirà si la història li està arribant. En qualsevol cas, la comprensió del text a través de l’escolta i la lectura d’imatges són un bon preludi de la comprensió lectora.

En el mateix context de Podtalks, parlàvem amb la Vanessa d’aquesta qüestió i de com, en fer-se grans, els moments per gaudir d’aquesta lectura compartida es redueixen o desapareixen. Bé, en edats més avançades, pot ser interessant llegir el text individualment, fent lectura silenciosa (García-Rodicio, Melero, Izquierdo, 2018) adults i criatures, per després comentar i intercanviar punts de vista.

Així doncs, a qualsevol edat, d’una manera o d’una altra, no deixeu de compartir lectures amb els infants del vostre entorn. Observeu-l@s, escolteu-l@s i meravelleu-vos!

Referències

Alonso-Cortés, M.T.; Llamazares, M.D. (2016). Lectura compartida y estrategias de comprensión lectora en educación infantil. Revista Iberoamericana de Educación, vol. 71 , pp. 151-172 – https://rieoei.org/historico/documentos/rie71a07.pdf

Cox, M. (2020). La magia de leer en voz alta. Ediciones Urano. Madrid

García-Rodicio,H.; Melero, M.A.; i Izquierdo, M.B. (2018) A comparison of reading aloud, silent reading and follower reading. Which is best for comprehension? / Una comparación de lectura en voz alta, lectura en silencio y lectura de seguimiento. ¿Cuál es mejor para la comprensión?, Journal for the Study of Education and Development, 41:1, 138-164, DOI: 10.1080/02103702.2017.1364038 https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/02103702.2017.1364038

Ros, R. (2019) Mot per mot. Literatures d’infant. Temes d’in-fàn-ci-a, 74. Rosa Sensat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s