L’obertura de la nova biblioteca al nostre poble ens ha captivat. L’A i jo hi anem, de tant en tant, en sortir de l’escola i agafem llibres en préstec. N’hi ha que els descobrim en cada nova visita i d’altres els demanem i ens els porten d’altres biblioteques.

Un cop al mes, l’entrada del bloc servirà per fer un recull dels llibres que més ens hagin agradat o, per algun motiu, ens semblin especialment interessants. Aquest mes destaquem:

• Jo, persona (Duthie, E. i Martagón, D., 2016)
• Tristània Imperial. O la rebel·lió de l’alegria, sigui aquí o sigui allà (Copons, J., Fortuny, L., Sánchez, A., 2015)
• Imatgiaris de Tana Hoban
• Babar. Totes les històries (Jean de Brunhoff, 1988)

Jo, persona

Després d’haver conegut Pessiga’m, volia descobrir altres títols de la sèrie de Wonder Ponder de Filosofia visual per a nens. En aquest cas, el servei de préstec interbibliotecari m’ha facilitat l’accés a Jo, persona, d’Ellen Duthie i Daniela Martagón (2016), traduït per Bel Olid.

Segueix la mateixa estructura: una capsa amb 14 làmines amb escenes d’una banda i preguntes a l’altra; 3 làmines en blanc per crear les nostres pròpies escenes i preguntes; una guia de lectura; un pòster provocador per començar.

A través de les diferents escenes i preguntes, ens convida a la reflexió al voltant del ser, la identitat, la humanitat i les característiques que se’n consideren pròpies. Tracta la possible dicotomia de l’ànima-ment i el cervell com a element clau. Amb tot plegat, planteja dilemes relacionats amb la moral, la intenció, la consciència, la responsabilitat sobre els propis actes i les seves conseqüències.

Una proposta potent, completa i que pot obrir portes a grans reflexions, raonaments i noves preguntes, destinada a infants a partir de 8 anys. Una lectura filosa, de les que remouen i no deixen indiferents a grans i petits.

Tristània Imperial

O la rebel·lió de l’alegria, sigui aquí o sigui allà

Descobert i escollit per l’A, Tristània Imperial, de Jaume Copons, Liliana Fortuny Andreu Sánchez, ha estat la lectura d’abans d’anar a dormir durant tres dies consecutius.

Babulinka Books ens proposa una nova història seguint l’eix de les emocions i l’autoconeixement. En aquest cas, un fet inesperat sembla que ha de fer impregnar-ho tot de tristor. Per combatre-ho, sembla que la màgia no serà eficaç, però hi ha un follet espavilat amb eines per regular la situació i recuperar l’equilibri.

S’han de combatre les emocions? N’hi ha de bones i dolentes? Les podem fer desaparèixer així com així? Com les gestionem? Què en fem? Són algunes de les qüestions que poden derivar de la lectura d’aquesta història de fantasia que succeeix. Tibidabo.

Com en el cas d’altres llibres de l’editorial, al final hi trobem una breu guia de lectura que situa l’adult en la intencionalitat reflexiva i educativa de l’obra.

A banda d’aquest fet i, per mi, amb més pes, m’agradaria destacar elements del llenguatge que em semblen molt interessants.

• Referències temporals que subtilment expliquen la diferència entre una expressió o manera de parlar (“un dia…”), una referència genèrica (“una tarda”) i la concreció d’una hora i minuts específics(“dos quarts i tres de sis”), fent servir correctament la denominació de les hores en llengua catalana.
• Paraules noves o sèries de paraules sinònimes que s’entenen amb el context, en seguir llegint (el suspens i el drama de passar pàgina), d’una manera subtil i natural.
• Paraules noves que inciten a ser preguntades i poden portar molt de fil per estirar (somriure giocòndic)

Imatgiaris de Tana Hoban

El primer cop que sentia parlar de la Tana Hoban, va ser en una jornada de Literatura infantil i juvenil amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Possiblement havia tingut a les mans alguna obra seva en algun moment de la vida, però no en vaig ser conscient. Actualment, no he trobat altra manera d’accedir-hi que no sigui a través del préstec interbibliotecari. És una sort tenint en compte que hi ha exemplars que ja són exclosos de préstec, és a dir, que no hi ha exemplars en abundància i les biblioteques els preserven com un tresor.

Shapes, Shapes, Shapes (1986)

Imatges de l’entorn i de la vida quotidiana que amaguen formes geomètriques en les quals potser mai t’hi havies fixat o no havies donat importància. Una proposta interessant per la lectura d’imatges, la relació, l’associació de les formes amb els objectes reals i la generalització d’aprenentatges.

White on black (1993)

Blanc sobre negre. Siluetes blanques sobre fons negre. Primers llibres d’imatges de l’infant.

Format de cartró dur, resistent i de mida adequada per ser manipulat, observat del dret i del revés.

Siluetes que fàcilment li resultaran familiars.

Look book (1997)

Podem saber que és la fotografia de l’altra pàgina, només veient-ne un petit fragment circular central? Un llibre de fotografies per observar amb lupa el detall i reconèixer el tot, de vegades sorprenent.

Babar. Totes les històries

Aquest any, Babar fa noranta anys. Hi he caigut ja a casa, amb el teclat sota els dits, quan em disposava a explicar-vos que aquesta edició del clàssic m’ha semblat una joieta, gairebé una peça de col·leccionisme.

Es tracta d’una edició molt cuidada de Blackie Books, de 2015, que reuneix totes les històries de Babar de Jean de Brunhoff, des de 1931, i que compta amb el pròleg de Maurice Sendak, escrit l’any 1988, en homenatge a Babar pel seu 50è aniversari.