La setmana passada, el tema que vam tractar a Pedagogia Diferencial va ser Factors socials i educació. Va ser just el dia abans del tancament d’escoles i l’inici del confinament. En aquell moment, a classe, no vam parlar de la relació que existiria entre aquest tema i les mesures que es començaven a adoptar per evitar la propagació del Coronavirus.
Fa dies que estic intentant acabar aquesta entrada… No descarto publicar i haver d’actualitzar en uns dies perquè consideri que m’he deixat alguna cosa en el tinter (o perquè decretin noves orientacions).
Quan encara estem pendents del Pacte contra la Segregació escolar, el Covid-19 ve a complicar-ho tot
Dimecres vam començar introduint el terme segregació escolar, una qüestió que existeix i preocupa (a uns més que a d’altres, certament).
Parlem de segregació escolar quan els infants s’escolaritzats en un centre educatiu responen a un determinat perfil social portant a una situació d’homogeneïtat social intraescolar. Aquest mateix fenomen porta a diferències rellevants entre centres, és a dir, a una heterogeneïtat social interescolar“ (Benito y González Baetbó, 2007, p. 41, citat a González-Galán M. A., Trillo Miravalles, M.P. y Goig Martínez, R.M. , 2019).
Per contra, es considera que l’escolarització és equilibrada si “la composició social de l’alumnat dels centres d’una mateixa àrea reflecteix l’heterogeneïtat social de la seva àrea d’escolarització” (Saura, V., 2019)
Fa un any van intentar fer un pas més per tal d’acabar amb la segregació, a través de la signatura del Pacte contra la Segregació Escolar.
El desembre de 2019 es dubtava de si seria possible que tot estigués a punt per aplicar-lo en començar les preinscripcions del curs 2020-2021 (Saura, V., 2020). L’aplicació d’algunes de les mesures pactades depèn de l’aprovació d’un nou decret d’admissió, i altres no. N’hi ha que ja s’han tingut en compte per al pròxim curs, però també n’hi ha que no, malgrat no dependre de l’aprovació del decret.
En definitiva, un any després de la signatura del pacte, ens trobem en la situació de tancament d’escoles per Covid-19, el procés de preinscripció escolar en standby i el decret i altres mesures, pendents de fer-se realitat.
Què més implica el tancament d’escoles per Covid-19?
La resposta a aquesta pregunta crec que ha anat canviant cada vegada que el govern ha fet una nova compareixença per allargar l’estat d’alarma i el confinament. I és que no és el mateix preveure una parada de 15 dies que decidir acabar el curs al març, o que els mesos que queden fins al juny els infants facin homeschooling –de cop i volta, si volen o si poden- a través de propostes que les escoles facin arribar a les famílies.
Principi d’equitat i confinament
Malgrat els efectes de la segregació escolar, l’escola, d’acord amb el principi d’equitat en educació, té un paper important en la tasca de garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació, la permanència en el procés i l’èxit educatiu, així com fer que sigui possible en un marc inclusiu i de no discriminació. Amb les escoles tancades, aquesta tasca esdevé més complicada encara.
La desigualtat entre l’alumnat a causa de factors socials existeix amb Covid-19 i sense: hi ha una sèrie de variables que poden influir en el rendiment i èxit acadèmic i que, en part, són contrarestades a l’escola.
Aquestes variables, presents independentment de la situació de confinament, són l’ISEC (Índex Socioeconòmic i Cultural; ESCS a PISA) que té en compte el nivell educatiu dels adults de la família i la seva ocupació; els recursos domèstics (tinença de PC o tablet, espai propi per l’estudi, habitació pròpia i connexió a internet); i el nombre de llibres dels quals disposa a la llar; l’entorn familiar: estil de criança i actitud vers l’educació (ingressos, temps compartit, estil de criança, interès i preocupació per l’educació dels infants); i titularitat del centre educatiu, públic-privat (l’organització del centre, hores lectives i distribució del temps, recursos, equip… influeixen en les diferències entre centres).
Crec que, en situació de confinament, amb l’escola tancada, els factors condicionants poden intensificar el seu efecte, tot i que en cap cas no seran determinants per al desenvolupament cognitiu i afectiu dels infants.
La resposta al tancament de l’escola i del Departament
El tancament de les escoles va agafar a tothom desprevingut. De fet, en alguns casos, ho van saber abans les famílies que els equips docents. Havien de ser quinze dies… un període prou curt per no necessitar mobilitzar grans recursos per substituir l’escola (insubstituïble, de fet).
Però el confinament s’allargava i ja se sentien veus que vaticinaven una apocalipsi educativa (o acadèmica) si no es prenien mesures.
La resposta de les escoles ha estat tan diferent com ho són entre elles: imprimibles, entorns virtuals, aplicacions mòbils, activitats per fer en família… en tot cas, propostes no obligatòries ni avaluables que, seguint les orientacions del Departament d’Educació, reforcin les competències bàsiques de l’alumnat (sort que parlem de competències!), contextualitzades en la realitat que estem vivint, significatives, i que respectin les seves necessitats d’esbarjo i descans.
Rebre propostes en dosis moderades allibera una mica a les famílies de la càrrega de pensar com omplir totes les hores del dia. Alhora, el seu caràcter opcional descarrega les famílies de la pressió d’haver de fer en un moment en el qual és possible que s’estigui vivint una situació complexa o més complexa del que és habitual.
Així mateix, ajuden a mantenir el vincle amb l’escola i l’equip de mestres, esdevenint en alguns casos un suport en la gestió de tot el que comporta el confinament en l’àmbit emocional.
Les famílies poden veure alterats els estats de salut, la situació laboral i econòmica, les possibilitats de conciliació laboral i familiar… tot plegat, situacions que poden impedir fer encara que vulguin; o famílies amb infants amb NEE i tota la complexitat afegida que això pot comportar.
La diversitat i la diferència es fan més acusades ara que estem confinades.
Com deia abans, les diferències de tipus social existeixen amb confinament per Coronavirus i sense, tant entre escoles com entre alumnat del mateix centre. Però és aquest segon fet el que em preocupa. Si bé l’escola compleix (tant com pot) la funció de contrarestar les diferències, en temps de confinament, això suposa un sobreesforç i una necessitat de recursos extra.
No dubto que els i les mestres (com a col·lectiu) fan tot el possible per fer arribar les propostes a totes les famílies; per fer el seguiment de tot l’alumnat i per via telemàtica o per vies alternatives, per ser presents i referents. Tanmateix, es preveu fer quelcom des del Departament per facilitar-ho? Per mantenir el principi d’equitat en educació també en aquestes condicions? Com farem front a la bretxa digital existent?
El Pla d’Acció: centres educatius en línia, impulsat pel Departament d’Educació de la Generalitat, no em sembla prou clar en aquest sentit.
Sempre ens quedarà la tele
El Gobierno ha tingut la fantàstica idea d’incloure la televisió en el pack de mesures per a garantir que els infants de l’estat no perden pistonada si el curs s’acaba abans d’hora. Qui més, qui menys, tothom té una televisió a casa…
Llàstima que ho hagin posat en pràctica, pel que he vist fins ara, amb un refregit de continguts, a Clan TV i La 2, que combina mestres davant una pissarra blanca fent classe (magistral?) amb capítols de Los Lunnis de fa, com a mínim, deu anys. En aquesta web hi ha el detall de la programació prevista i totes les editorials i entitats que voluntàriament han cedit els seus continguts. Espero que la cosa millori respecte del que he vist fins ara…
La Generalitat ha comptat també amb la televisió i la ràdio per tal de convertir-les en un recurs d’aprenentatge durant el confinament. A les orientacions del Departament es fa referència a certs programes destinats al públic infantil amb contingut educatiu com Dinàmiks, Una mà de contes, InfoK, Fish&Chips… en algun cas també són continguts que ja s’havien emès.
De tota manera, sense voler allargar-me massa en aquest tema i sense escombrar excessivament cap a casa, hi ha una diferència entre els dos plantejaments que em sembla significativa. Es tracta d’una qüestió de tendència pedagògica, de concepció de l’aprenentatge.
El Ministeri d’Educació presenta una programació de coneixement parcel·lat en diferents matèries i amb continguts acadèmics concrets. En canvi, des de la Generalitat, els programes televisius amb contingut educatiu, divulgatiu i d’entreteniment, s’incorporen a les orientacions per als centres, com un recurs més, complementari, sense pretendre substituir l’escola amb la televisió.
Si partim de la idea que l’aprenentatge ha de ser competencial, globalitzat, transdisciplinar, significatiu, a partir de propostes contextualitzades, quin sentit té fer mòduls independents de continguts aïllats?
Els continguts acadèmics han de ser prioritat en aquest moment?
És realment el més important ara mateix?
No estem de vacances. Hi ha una situació excepcional, nova per a grans i petits, incòmoda per a la majoria i molt desagradable per a una part important de la població.
Cal digerir tot això, entendre-ho per conviure-hi i poder acceptar el que ens està tocant viure en aquest present sense que ens trasbalsi massa el futur (o ens el trasbalsi per a millorar).
I no comporta aprenentatges, això? I no hi ha una gran tasca d’acompanyament darrere? I no és educació? En aquesta línia, subscric cadascuna de les paraules que va dir l’Elvira Fernández en el seu directe a IG la setmana passada i recomano també el seu podcast dedicat a aquest tema.
L’escola, la relació entre els infants, entre infants i mestres, entre mestres i famílies és insubstituïble.
Referències
González-Galán, M. A., Trillo MIiravalles, M.P. i Goig Martínez, R.M. (2019). Atención a la diversidad y Pedagogía Diferencial. Madrid: UNED
Saura, V. (2020). Pacte contra la Segregació Escolar: on som un any després? Diari de l’Educació
Cosetes de no res 