#JoEmQuedoACasa

Siguem realistes. #JoEmQuedoACasa però el dia té les mateixes hores, així que, tret d’alguna proposta que pugui ser una mica més llarga d’explicar, publicaré només un recull setmanal.

Per què? Perquè és una manera de compartir propostes, em serveix per portar aquest confinament d’una manera més positiva i, alhora, és una mena de diari del confinament per recordar d’aquí a uns anys com ho vam viure.

Pedres: “Mira, mama, sóc jo”

Allà on anem, recollim pedres. En tenim una capsa plena. Algunes les vam pintar i altres les mantenim, de moment, al natural.⁣

Pintar pedres no té gaire secret. Això sí, a casa som molt fans de les aquarel·les i va ser amb aquesta tècnica que les vam pintar. D’una banda, respecta la textura de la pedra i la tenyeix sense crear una capa que l’emmascari. D’altra banda, és una opció còmoda. És molt fàcil de netejar de la pell i de la roba. A més, el color que agafen les pedres, suau, atenuat, m’agrada.
⁣
Com deia, les tenim en una capsa reciclada d’IKEA i a l’abast, esperant el moment de ser incloses en el seu joc per la  petita A .⁣ En aquests moments de tancament, valoro potser més que mai tenir una petita col·lecció de material natural per tocar i manipular.
⁣
Diumenge, com altres vegades, va anar a buscar els ninos a l’habitació per jugar al menjador. Però aquest cop també va agafar la capsa de les pedres.⁣
⁣
Anava fent al seu aire i, sense esperar-ho ni haver creat cap expectativa respecte a les possibilitats que podia oferir el recurs, ens va mostrar la composició que havia fet i a la qual atribuïa un significat: era una representació d’ella mateixa.

Petites propostes per començar el dia

⁣⁣En aquest cas, vam presentar diferents propostes més o menys breus segons el seu interès. Això em permetia una estona alliberada per fer possible el teletreball.

A la plataforma (la taula llarga del mig), hi vam preparar el material necessari per fer diferents activitats sabent que, algunes d’elles podrien derivar en altres o, fins i tot, combinar-se.

• enfilar peces de fusta (reciclades, retalls de tasques de bricolatge del J, botons grossos, cordons de sabata de colors…), va derivar en fer-se un collaret i disfressar-se, donant pas al joc lliure i simbòlic amb altres materials de joc de l’habitació.
• representació de quantitats amb pinces d’estendre,
• material per retallar, perforar, enganxar  i dibuixar lliurement
• plastilina per fer traços i formes sobre un suport, activitat que es va combinar amb l’anterior.

⁣⁣Anava fent, segons el seu interès i ho anava compartint amb mi, anant i venint d’una habitació a l’altra.⁣⁣ Si bé és cert que hi havia certa estructuració en la proposta, em semblava interessant deixar una porta oberta a l’espontaneïtat, per dues raons: la primera és que ningú més que ella mateixa sap i pot enriquir el joc i, per tant, treure més suc de la proposta; la segona, per supervivència, aquesta possibilitat em donava més temps per a poder teletreballar, malgrat ser-hi present i atendre-la quan em mostrava les seves produccions o em posava al corrent de què estaven fent els seus ninos.

Estampar i pintar fulles

Dimartsvam estar recordant el projecte de la mimosa que estaven fent a l’escola quan vam haver de confinar-nos. Això, em va recordar que teníem un joc de botànica creativa, però no m’acabava d’encaixar. Les fulles d’api i de pastanaga que teníem reservades pels cargols de la cargolera del terrat em van acabar d’inspirar.

Existeix una gran diversitat de fulles. Fins i tot a casa, des de la nevera fins als testos del balcó, hi ha fulles de tots tipus. Fresques o seques són un bon material per manipular, observar, pintar, fer-ne la silueta o estampar.

Com he explicat sovint, a la petita A li agrada molt tot el que sigui pintar. Així doncs, aprofitant que ja no plovia, vam pujar al terrat, carregades de pinzells i fulles fresques. A la terrassa en vam trobar més de seques.

• Per siluetar-les, n’hi ha prou amb posar la fulla sobre el suport on pintarem i fer passades amb el pinzell de dins en fora, passant els límits de la fulla.
• Per estampar-les, les pintarem amb cura i les posarem sobre el suport per la cara pintada, pressionant suaument per tal que es marquin bé tant la forma com els nervis.

Aquesta proposta m’agradaria recuperar-la més endavant, quan ja puguem sortir de casa, en els nostres passeigs a la muntanya, fent servir tinta per a segells (que és més fàcil de portar a sobre que no pas la pintura i el pinzell). La idea, aprofitant el joc de botànica creativa que us mostraré quan l’estrenem, és crear un herbari de plantes de l’entorn. A banda d’assecar mostres de les plantes, és xulo crear un quadern de camp on dibuixar-les, estampar-les o siluetar-les.

Segells

Aquesta idea me la va passar fa mesos l’AB. Ella ens va explicar que li havia deixat a l’E un abecedari en majúscula de segells i que li agradaven molt. Vaig recordar que a casa també en teníem un!

En aquest moment, la petita A està molt interessada en les lletres; les del seu nom i les dels noms dels altres. També demana escriure paraules que per ella són significatives com “Pitufina” -el dia que havíem vist la peli dels Barrufets– o “dinosaure”, després de veure els dibuixos del Dinotren. En aquests casos, ens demana que li dictem les lletres que ha de posar per formar la paraula i nosaltres li anem dient, pel so i dient “de qui és” aquella lletra (inicial de noms de persones que coneix).

En aquest cas, oferir-li els segells de lletres és una manera de proporcionar-li un material que pot manipular, combinar i amb el qual pot crear el seu nom, el d’altres o, simplement, combinacions inventades que potser no volen dir res o no és possible ni pronunciar-les. En definitiva, un joc infinit, amb assaig-error, amb possibilitat d’encert i d’assoliment de l’èxit de manera autònoma. Poden oferir-se models, o no.

Després d’una estona, vam incorporar al joc altres segells de la mateixa mida de dibuixos i símbols (majoritàriament relacionats amb el Japó) i això li va donar joc una bona estona més.

Si voleu cercar segells d’aquest tipus, tant l’abecedari com els segells de motius japonesos són de Lidl.

Sorpresa Monstruosa

Aquesta proposta ens va arribar de les mestres d’infantil de la nostra escola. Una proposta xulíssima, coneguda ja per les criatures de la classe i, per tant, per la petita A i que va resultar un èxit que ha durat diversos dies!

Es tracta del conte Sorpresa Monstruosa d’Édouard Manceau?⁣ El podeu trobar d’editorial Brúixola.
⁣
Doncs bé, la proposta era crear el monstre, batejat com Gran Pepinillo (suposo que l’han batejat les criatures de la classe) perquè puguin explicar el conte tot jugant.⁣ Només cal fer les diferents parts del cos del monstre amb el material que vulgueu o tingueu (cartró, paper, goma eva, feltre… el que sigui).

Representa que el monstre ha vingut a espantar-nos però, si li fem pessigolles a cadascuna de les parts del cos… el monstre va desapareixent i cada part del cos es transforma…

I com l’escenari del conte és la nit… vam pensar a donar-li joc amb la llum negra!⁣A la publicació a Instagram hi teniu una mostra breu de la proposta.

Tanmateix, el joc no acaba quan acaba el conte. La petita A va seguir força estona muntant i desmuntant el monstre, provant noves combinacions, creant altres possibles escenaris.

Em sembla una proposta interessant per tractar la por i com ens hi enfrontem, l’esquema corporal, el pensament divergent i la creativitat… i amb un material senzill i fàcil de portar allà on calgui (quan puguem sortir!).

Mòbil Ocell

Aquesta proposta és la que acompanyava el conte de març d’Oks&Bo, El venedor de felicitat, de Davide Calì i Marco Somà (editorial Libros del Zorro Rojo). Tanmateix, és tan senzilla de fer, que crec que qualsevol persona amb un mínim de gràcia pot crear les tres parts que componen l’ocell per poder construir-lo.

Es tracta de dibuixar sobre cartró un parell d’ales iguals i, més o menys, de la mateixa longitud que el cos de l’ocell. El cos no cal que sigui gaire elaborat, una silueta d’ocell senzilla (bec, panxeta i la cua). Amb la imatge us en podeu fer una idea.

La decoració la podeu fer pintant, amb papers retallats, amb paper ja decorat com el que ens van oferir des d’Oks&Bo… com vulgueu! Hi ha infinites possibilitats.

En acabat, fent uns foradets a cada part i, amb cordill, es lliguen les ales amb el cos i les ales amb un pal que serà d’on penjarà l’ocell. Des del pal, un altre cordill servirà per fixar el mòbil al sostre.

Un cop penjat, si estirem suaument de la panxa de l’ocell, mourà les ales!

Tangram

Aquest és un altre projecte d’Oks&Bo que teníem pendent. He de dir, però, que ho hem completat amb unes targetes amb models per jugar que hem descarregat de la web Imágenes Educativas. A la mateixa web hi podeu trobar la plantilla per crear les peces de tangram. En aquest cas, la petita A les ha pintat amb aquarel·les (com havia de ser si no!!?).

Es tracta d’una proposta molt completa on entren en joc l’atenció, la motricitat fina, la lògica, la capacitat viso-espacial, coneixements matemàtics, la coordinació ull-mà, la creativitat… i al qual poden jugar sols o en família.