La primera setmana de setembre vaig tenir la sort de poder assistir a la jornada de treball organitzada al Prat de Llobregat, Connexions 0-6, per engegar motors a l’inici de curs i, alhora,  enfortir i enriquir la xarxa 0-6 fent possible l’intercanvi de reflexions i experiències entre professionals en aquesta etapa educativa tan important.

Enguany, el tema central de la jornada era la participació de les famílies a l’escola.

La jornada va començar amb diferents parlaments del regidor, l’alcalde i l’inspector. En el cas de l’inspector, crec que va estar molt encertat en destacar tres reptes per als quals el paper de la família és imprescindible: perspectiva de gènere, inclusió i innovació.

Després de la benvinguda, vam poder escoltar la Sílvia Blanch amb una breu ponència (sempre se’ns fa curt quan escoltem la Sílvia!) sota el títol Com sintonitzem amb les famílies? Reptes actuals.

Ens va parlar de la parentalitat positiva i responsiva, molt lligada a la criança respectuosa i de la importància del període comprès entre l’etapa prenatal i els cinc anys per al desenvolupament de l’infant i la seva influència en la salut adulta.

A partir de l’evolució de la vinyeta igualtat-equitat, es va analitzar la participació autèntica.

La participació autèntica implica participació en la gestió, en la presa de decisions i en l’organització; vol dir conèixer el currículum i que sigui possible la continuïtat i el suport educatiu a la llar.

Sabem però que existeixen encara barreres culturals, polítiques, actitudinals, d’organització i psicològiques que impedeixen que la participació autèntica sigui possible.

L’objectiu és avançar cap a la partenariat família-escola, entenent l’educació com una competència i responsasabilitat compartida. En aquest sentit, hi ha factors condicionants com són: comunicació i contacte, sentir-se competents i factors demogràfics.

Experiències amb famílies

Dues escoles bressol i dues escoles d’infantil i primària van presentar les seves experiències de participació de les famílies.

L’Escola Bressol El Cabusset partia de la idea bàsica que, especialment al 0-3, no es pot dissociar l’infant de la família. Cal un canvi de paradigma, treballant conjuntament amb les famílies i no de manera unidireccional.

En el seu cas, els Laboratoris amb famílies permetien, per part d’aquestes, l’observació  dels ambients d’aprenentatge. Després d’una primera rebuda en la qual se situava a la família en la proposta, es procedia a l’observació i, posteriorment, juntament amb les educadores, es feia el retorn d’allò que s’havia observat en un espai comú de reflexió.

Davant la no participació de part de les famílies, conclouen que cal trobar, els pertoca trobar la manera de fer possible que totes les famílies tinguin l’oportunitat de sentir que pertanyen a l’escola.

L’Escola Pepa Colomer, comunitat d’aprenentatge, va presentar els Sopars temàtics amb famílies. A partir d’una conversa a l’aula d’un grup d’infantil, va sorgir la pregunta: “quin planeta podem veure des del pati de l’escola?”. Segons els infants, no podien veure planetes des del pati perquè hi eren de dia. I a partir d’aquí, van proposar anar a l’escola de nit. 

Es va proposar a les famílies, que hi van estar d’acord. La participació va ser aproximadament del 50%. Entre mestres, infants i famílies, vam adequar l’espai, van muntar els telescopis que havien llogat, van preparar el sopar… i al llarg de tot el procés, aprenentatges compartits.

El curs següent, la demanda va sorgir de les famílies a través del grup de Whatsapp. Partint del tema de la classe, van organitzar una gimcana, preparar els diferents materials, el sopar…

Actualment, plantegen com a repte la continuïtat, el contagi a altres grups i l’augment de participació, trobant la manera de fer sentir còmodes a aquelles famílies que, pel motiu que sigui, s’hi mostren reticents.

L’Escola Bressol La Granota, amb la voluntat de donar veu a les famílies i fer que les reunions de Consell Escolar fossin bidireccionals i no tan informatives, van decidir fer un pas aprofitant les eleccions al Consell: Donem-li la volta al Consell Escolar.

A partir d’aquí, per part de les famílies van sorgir diferents propostes de col·laboració i participació destinades a les mateixes famílies però també al personal educatiu: tallers de risoteràpia, trobades de famílies per compartir experiències i inquietuds… i també per part de l’equip, com el projecte de transformació de l’espai exterior…

En comptes de demanar a les famílies que participin en allò que necessita l’escola, cal que l’escola pregunti a les famílies què necessiten elles.

Finalment, l’Escola Bernat Metge, va enfocar el canvi de mirada respecte a la participació de les famílies a través de la transformació de la reunió de curs, escoltant més que informant, reforçant el vincle i la relació família-escola.

El primer canvi va ser la comunicació amb les famílies. A través d’un missatge en una ampolla que les criatures feien arribar a casa i que havien de retornar amb resposta, les famílies podien deixar constància de les seves demandes, de què esperaven de la reunió. La participació va ser molt alta, ja que la il·lusió dels infants per retornar l’ampolla amb el missatge esperonava les famílies a respondre.

En segon lloc, es va fer una campanya publicitària amb les criatures: cartells en tots els idiomes de l’escola, un vídeo i una invitació.

El dia de la reunió, les famílies assistents s’havien d’identificar amb una etiqueta amb el nom. Es va fer una breu presentació del claustre i cada grup va anar a la seva aula. Es va fer una dinàmica per trencar el gel i es van configurar quatre grups de treball. Cada grup tenia una caixa; cada caixa era sobre un dels temes que s’havien obtingut del buidatge dels missatges rebuts a les ampolles. Es comptava també amb un senzill mètode d’avaluació de la trobada a través d’emoticones.

Finalment, les famílies podien gaudir d’un berenar compartit i preparat per mestres i alumnat.

La participació i la satisfacció amb la reunió de curs va implicar una major participació general, un enfortiment del vincle amb l’escola, el curs i les famílies del grup, així com major reconeixement de la tasca del centre per part de tota la comunitat educativa.

Grups de discussió

Després de la pausa per esmorzar, les gairebé dues-centes persones assistents, ens vam organitzar en grups de treball a través d’una dinàmica que ens dividia per famílies  i per personatges d’aquestes, segons la carpeta que ens havien donat a l’inici. Jo era una de les deu Morticies de la Família Adams que s’havien trobat aquell matí,

Cada família discutia al voltant d’una pregunta analitzant pràctiques que es duen a terme i funcionen, i pràctiques que es podrien posar en marxa en relació amb la participació i relació amb les famílies. A partir de les conclusions extretes, es van formular diferents reptes que van ser posats en comú abans d’acabar la jornada amb una gran foto de família.