Tinc una muntanyeta de llibres a la prestatgeria pendents de ser llegits. També esperen ser els protagonistes de la seva entrada al blog. Estan amuntegats en un ordre concret que, en teoria, és l’ordre en què els vull llegir. Tanmateix, de vegades, arriba algun llibre nou a la pila que, per una raó o una altra, passa al davant.

La setmana passada, les companyes de feina van tenir un detall amb mi pel meu aniversari i em van regalar aquest llibre fantàstic: Contes infantils contra tot pronòstic, de l’Empar Moliner i amb dibuixos de la seva filla Ginebra.

Es tracta d’un recull de contes que l’Empar Moliner s’ha inventat per a la seva filla i inclou una guia per crear-ne d’altres.

Tot i que encara me n’he deixat algun per assaborir-lo en un altre moment (sap greu acabar un llibre quan agrada), puc dir que els contes, microcontes i poemes són rics, interessants, divertits per als petits i amb punts d’humor, jocs de paraules i bromes per a l’adult.

La Crítica de contes m’ha encantat, potser perquè coincideixo amb algunes de les crítiques que s’hi plantegen. Em sembla un exercici molt interessant per fer amb les criatures i recollir-ne les reflexions.

El capítol Com inventar-se un conte em sembla molt encertat i recomanable de llegir per a qualsevol persona que en un moment de la seva vida es trobi en la situació d’haver d’inventar un conte per a infants. Les idees que proposa per anar elaborant les històries són tan senzilles de posar en pràctica com útils per aconseguir-ho. L’A encara és petita però estic segura que, tan aviat sigui possible, provarem de seguir aquestes pautes.

Finalment, no es pot parlar d’aquest llibre sense fer esment de la seva estètica, de les il·lustracions, fins i tot, del color i gramatge del paper. Realment, tal com es diu a la introducció, és un llibre per tenir-lo al prestatge, per tenir-lo en paper.