Deures escolars

Educación limita por ley por primera vez los deberes escolares

kids-1093758_1920 Apareix aquesta notícia i el debat en relació amb els deures escolars revifa a les xarxes. Llegeixo tuits de defensors dels deures. Sembla que ser crítica amb els deures escolars comporti renegar de tot esforç i treball intel·lectual. El to d’aquests tuits em sembla una mirada per sobre l’espatlla que em fan arrufar el nas.

Comencem per definir de què parlem.

Entenem per deures escolars aquelles tasques encomanades des de l’escola que cal fer fora d’ella i, per tant, fora de l’horari lectiu. Aquesta definició coincideix amb la de diversos autors com recull Irene Pan a la seva tesi.

Teòricament, el personal educatiu encomana deures a l’alumnat amb bona intenció donat que es considera que és beneficiós per a l’aprenentatge. Tanmateix, és la complexitat d’aquesta eina educativa la que ens aboca al debat etern.

Deures escolars_pros i contres.png — Imatge 1

La imatge 1 mostra els avantatges i desavantatges dels deures escolars segons estudis de diversos autors mencionats a la tesi de Irene Pan (2015) i a l’article que se’n deriva publicat a Anales de Psicología (Valle, A.; Pan, I; C. Nuñez, J.; Rosário, P.; Rodríguez, S.; y Regueiro, B.; 2015). Tot i que sembla que els deures escolars afavoreixen el rendiment acadèmic, el mateix article reconeix la inconsistència dels resultats de la investigació empírica. Al final de l’entrada trobareu les referències amb l’enllaç a l’article complet.

Per tal d’analitzar aquesta relació entre els deures i el rendiment acadèmic, cal tenir en compte diversos factors:

Temps dedicat a fer deures, esforç invertit i aprofitament del temps dedicat: més que la quantitat de temps que es dedica a fer deures, cal considerar com s’aprofita aquest temps i l’esforç que requereix per part de l’estudiant.
Motivació intrínseca vs motivació extrínseca: sempre és preferible que prevalgui la motivació intrínseca, és a dir, la que es fonamenta en el propi interès de l’estudiant i la seva voluntat per aprendre d’allò que fa. La motivació extrínseca es basa en factors externs a la persona com pot ser evitar represàlies, obtenir una qualificació positiva o un reforç positiu per part del docent.
Quantitat de deures realitzats (del total que es demana a l’alumnat)
Enfocament de treball: enfocament profund (més implicació en la realització de les tasques i relació de les mateixes amb aprenentatges i coneixements previs) o enfocament superficial (realitzant les tasques per obligació amb la finalitat d’acabar el més aviat possible).
Gènere: en aquest sentit, els estudis conclouen que les noies solen posar en pràctica estratègies d’enfocament profund, mentre que en els nois és més habitual l’enfocament superficial.

Afegim:

Multiculturalitat a l’aula (Regueiro, B.; Suárez, N.; Estévez, I.; Rofríguez, S.; Piñeiro, I.; i Valle, A.; 2018). L’article té per objectiu considerar també aquest factor en la valoració de l’efecte dels deures escolars en el rendiment acadèmic. Tot i que el mateix estudi conclou que caldria fer una investigació més àmplia, és una variable que cal tenir en compte.
Acompanyament adequat (Figueroa, Ma J. i Fernández, D.; 2014). No és nou el fet que es donin diferències en l’acompanyament dels nens i nenes a l’hora de fer els deures en funció de la implicació, preparació i/o possibilitats econòmiques de la família. En aquest sentit, les autores són crítiques amb els deures escolars i els consideren discriminatoris.
Moment en què es realitzen (Del Valle, M.; 2015) L’autor planteja que no és el mateix haver de fer deures a la tarda després d’una jornada escolar que acaba a les 14 h i havent desconnectat a l’hora de dinar, que fer-ho després d’una jornada que acaba a les 17 h.

Llavors, deures sí o deures no?

Deures sí/deures no? O deures: quins, quants, com i on? #cosetesdenores #pedagogia #deuresescolars

— Cosetes de no res (@cosetesdnores) December 29, 2018

Posant a la balança pros i contres dels deures escolars, potser el debat s’ha de centrar en el tipus de tasques, la periodicitat, el moment, el lloc i les condicions necessàries per a dur-les a terme.

En aquest sentit, crec que és fonamental que els deures escolars:

Respectin el dret al descans i al lleure dels nens i nenes/nois i noies: quantitat de deures equilibrada tenint en compte horari, edat, …; termini d’entrega adequat que permeti una planificació del temps més enllà de la immediatesa de l’endemà.
Respectin el temps en família, tan necessari i valuós: relacionat, per una banda, amb el punt anterior. Poden ser tasques que impliquin temps i relació en família.
Afavoreixin la relació entre aprenentatges i coneixements previs, de manera transdisciplinar: que demanin la relació de conceptes i matèries, actualitat, dades, fets, raonament… fugint d’exercicis mecànics i repetitius.
Promoguin la motivació intrínseca per sobre de la motivació extrínseca: aprenentatge significatiu. Cal que allò que se’ls demana els aporti alguna cosa, que mantingui el desig d’aprendre.
No siguin en cap cas un càstig. No poden ser conseqüència de no haver fet feina a l’escola perquè, si ho són, automàticament deixen de complir els punts anteriors.
Puguin fer-se de manera autònoma i sense por a l’error, ja que és un indicador del procés d’aprenentatge. Els deures no han d’estar sempre correctes i la família no ha de controlar que estiguin ben fets, sinó que es facin. La tasca de fer el seguiment de com s’han fet correspon al/a la mestr@, per qui serà una valuosa font d’informació.

Finalment, cal comunicació i consens entre el personal docent. Des d’una mirada transdisciplinar, no pot ser que es treballi des de la individualitat i que cada mestr@ posi deures de la seva matèria excedint, en conjunt, la quantitat equilibrada i raonable de la qual parlem en el primer punt.

Així mateix, els deures no poden ser la manera d’acabar el llibre o avançar temari. Han d’estar ben pensats i planificats, tenint en compte els objectius i els aprenentatges que es volen assolir amb la seva realització.