Dormir en família

De tant en tant, el meu pare troba algun tuit que creu que em pot interessar i fa retuit anomenant-me, com una provocació. Me l’imagino pensant: “Mira, mira què diuen! Ai, quan ho llegeixi la Laia…”

Avui, ha compartit aquest:

La provocació fa efecte i, de cop i volta, sento una pluja d’idees espontània dins el meu cap. Tinc massa pressa. Acabo de deixar la petita  a l’escola i marxo pitant a la feina. Ho he de deixar per després perquè no m’agradaria respondre precipitadament.

Una pregunta senzilla que porta a una resposta complexa

Diseño sin título (12)Quan sorgeix el debat al voltant del son infantil, on dormir, com i amb qui… crec que és important, abans de posicionar-se, saber que el son és un procés evolutiu. No entraré a parlar amb detall de totes les fases d’aquest procés perquè Rosa Jové les explica perfectament en el seu llibre Dormir sense llàgrimes (2007).

Tanmateix, sí que convé destacar que aquest procés evolutiu del son va relacionat amb quelcom tan important com és la supervivència. Els nadons estan programats per assegurar-se de que l’adult que en té cura seguirà a prop seu per a protegir-lo.

I no li expliquis que no hi ha depredadors a prop, i que només us separa una paret.

Sentir-se sol i desemparat en despertar comporta inseguretat, estrès i por, que sí pot tenir incidència negativa en el desenvolupament de la criatura.

Avui sabem que el que viu una criatura en els primers anys de vida, des del període perinatal fins als 6 anys aproximadament és crucial per al seu desenvolupament i influeix en la seva salut, també, a la vida adulta. Per tant, respectar els ritmes biològics i, per tant, el seu procés de desenvolupament, és fonamental per afavorir l’estat de salut present i futura.

Si els ritmes són respectats, es facilita que la criatura se senti atesa i protegida per l’adult de referència, fet que esdevé la base per un vincle segur. El vincle segur permetrà, no només abandonar el llit familiar quan arribi el seu moment, sinó també explorar el món amb la llibertat i la seguretat de tenir una figura de referència que li dóna suport.

I quan és el seu moment? Doncs depèn. Depèn de cada criatura, de cada família, de cada cultura.

En tot cas, en general, les criatures es fan grans i reclamen la seva independència de l’adult de manera natural, hagin dormit o no amb els pares.

Realment estem parlant del fet de dormir en família?

Parlem de com dormim o de la superació de pors? De quina edat parlem?

Dono per suposat que parlem d’infants de més de 5-6 anys, que és l’edat en la qual el son comença a ser semblant al de l’adult.

Suposem, per tant, una criatura de més de 5-6 anys que té por i dorm amb els seus pares.

El problema és que dormi amb els pares o és que tingui por?

Si té por, per què la té? Dormia sola abans i dormir amb els pares és una reacció a la por?  Si és així, què ha passat?

Se solucionarà fent-la dormir sola contra la seva voluntat? Superarà la por patint-la?

La necessitat de dormir amb els pares impedeix que faci coses que li agradaria fer, com dormir a casa d’amistats o anar de colònies?

Forçar la criatura a dormir sola i sentint por implica el manteniment de la vigilància i l’estat d’alerta i, per tant, la segregació d’hormones de l’estrès. Aquest estat, mantingut en el temps, es relaciona amb efectes negatius en el desenvolupament cerebral.

Per altra banda, quin sentiment pot tenir aquesta criatura a qui els pares forcen a  dormir sola, malgrat la por,  mentre ells dormen acompanyats?

Per norma general, cap als 8 anys han superat la por a anar a dormir (sols). Tanmateix, hi pot haver casos en els quals aquesta por es mantingui sent una font de malestar i patiment. En aquest cas, en el qual la por ja és considerada fòbia, no crec que el camí per superar-ho sigui forçar la criatura a dormir sola.

De fet, en general, la manera d’afrontar les fòbies passa per un procés de dessensibilització. Això, lluny de ser un enfrontament o contacte directe i total amb allò que provoca la fòbia, implica un acostament progressiu i gradual amb acompanyament.

Pensem en com ho viuríem nosaltres i amb perspectiva de drets (dels infants, en aquest cas).

Conclusió

Dormir en família o, si més no, que el llit familiar estigui disponible per rebre la criatura si ho necessita, aporta seguretat i reforça el vincle. Durant els primers anys de vida, crear un vincle segur és fonamental i incideix en el desenvolupament integral de l’infant i en la salut adulta.

La por a l’hora d’anar a dormir sol és un fet habitual i amb una explicació biològica alhora relacionada estretament amb el desenvolupament del son. És un procés evolutiu i, per tant, amb l’edat va canviant. En general, cap als 8 anys han superat les pors i el son és molt semblant al de l’adult.

Si després d’aquesta edat la criatura segueix tenint por fins al punt de ser una font de malestar i patiment, cal valorar-ho com un problema. Tanmateix, dormir sol a la força no ho solucionarà.

Dormir sol a la força sí pot tenir efectes sobre el caràcter i personalitat de la criatura, així com en el seu desenvolupament si l’estrès que provoca la situació es perllonga en el temps.

Com expliquem aquí, és important que tota la família descansi.

 

Referències

Jové, Rosa (2007) Dormir sense llàgrimes. La esfera de los libros.

Delgado, J (n.d.) Somnifobia infantil: El miedo a irse a dormir. Etapa Infantil (web)

Lori Irwin, P; Arjumand Siddiqi, R; Clyde Hertzman, M (2007) Desarrollo de la Primera Infancia: Un Potente Ecualizador. Informe Final para la Comisión sobre los determinantes Sociales de la Salud de la Organización Mundial de la Salud. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s