Juanedc

Estic aprenent a jugar a escacs. Per ser fidel a la realitat, he de dir que un nen de tercer de primària m’està ensenyant a jugar a escacs.
Una de les petites feines que faig és de monitora al servei d’acollida matinal de l’escola. De 8 a 9 del matí, rebem els nens i nenes més matiners que arriben a l’escola abans que ningú perquè els pares i mares han d’anar treballar. Durant aquella hora, ens expliquen què han fet el dia abans, què faran durant la jornada, ens demanen ajuda amb alguna tasca que ha quedat pendent, llegeixen… o bé, juguem a alguna cosa. El tema dels jocs acostuma a anar per modes. Vam tenir un parell de setmanes que ens vam enganxar a jugar al Cluedo. Va arribar “Batalla naval” (o “Hundir la flota”, com havíem dit sempre) i va deixar enrere el joc de detectius. A banda de les cartes, que són un clàssic del que sembla que no se’n cansen, la resta de jocs tenen i perden el seu moment de glòria.
El cas és que, un matí, l’O de sisè s’avorria i no sabia a què jugar. Jo ja feia dies que tenia el cuquet de buscar algun MOOC de cara a l’estiu per aprendre a jugar a escacs. Em semblava un joc interessant, llegia a tot arreu sobre els múltiples beneficis que té a nivell pedagògic i em feia una mica de ràbia no saber-hi jugar.
A la sala hi teníem el tauler i les peces d’escacs i, una mica per dir, li vaig preguntar a l’O si en sabia de jugar. En sabia! I li vaig demanar que me’n ensenyés. Tanmateix, quan encara no m’havia acabat d’explicar com es mou cada peça, Big Hero 6 em va prendre el meu mestre… a la classe del fons del passadís havien posat la pel·lícula i l’O la volia veure.
En aquell moment, va arribar el X de tercer. Va veure els escacs, va sentir la conversa que tenia amb l’O i es va engrescar a fer de mestre substitut. Quin crack! En sap molt! Aviat ens van envoltar altres nens de diversos cursos de primària que també en saben. Quan juguem,  segueixen amb atenció la partida. Recomanen moviments, discuteixen estratègies, anticipen les nostres jugades… un espectacle brillant.
Ja fa tres dies que, tan aviat com arriba, el X es disposa a jugar. M’ensenya estratègies i jugades noves que aprèn del seu pare i el seu tiet i em dóna consells. Un d’ells me’l repeteixo sovint abans de moure peça: “S’ha de pensar en tot!”. Aquest matí, m’ha felicitat dient-me que havia millorat el meu joc en aquells dies i, quan han tocat les nou, m’ha posat deures: “Practica durant el cap de setmana”, ha dit. No sé si m’agrada més estar millorant el meu joc o la motivació i convenciment amb que el veig fer el paper de mestre. Espero poder guanyar alguna partida perquè, de moment, no he progressat prou com per aconseguir-ho.

Si voleu saber una mica més sobre els escacs a l’escola i els beneficis dels escacs…
http://www.ccma.cat/video/embed/5475491

María Kovacic, D. (2012); Ajedrez en las escuelas. Una buena movida. PSICIENCIA Revista Latinoamericana de Ciencia Psicológica 4(1) 29-41 Recuperat en línia de http://www.psiencia.org/index.php/psiencia/article/viewArticle/87

Fernández Amigo, J.; Utilización de material didáctico con recursos de ajedrez para la enseñanza de las matemáticas: estudio de sus efectos en una muestra de alumnos de 2º de primaria. Tesi doctoral. Bellaterra; Universitat Autònoma de Barcelona. Recuperada de http://ddd.uab.cat/record/36549/

Tedó, Xavier (2014, 11 de gener). Escac i mat. Els escacs entren a l’aula. Diari Ara. Recuperat de http://www.ara.cat/premium/suplements/criatures/Escac-mat-escacs-entren-laula_0_1064293567.html