Dijous passat vam assistir a la conferència “Capacitació dels pares en la intervenció primerenca en el llenguatge: l’enfocament de Hanen“, a càrrec de Toby Stephan, membre del Centre Hanen (Canadà).
Cal dir que la impressió final que ens va quedar no va ser del tot positiva. Es veia massa que l’objectiu de l’acte era que compréssim els materials de Hanen i que promocionéssim el programa. Això m’empipa una mica tenint en compte el preu que ens va costar assistir-hi. Malgrat tot, se’n podia treure idees interessants, encara que no fossin noves.

En primer lloc, va parlar sobre el perquè de la intervenció primerenca. Considera que la intervenció ha de ser com més aviat millor, a poder ser abans dels 30 mesos. Les raons que va aportar van ser (Rossetti, 2001):

• Major plasticitat del cervell en aquesta etapa.
• Com més temps passa, major és l’impacte acadèmic, en competències socials i en el comportament.
• La no intervenció comporta un cost econòmic al país a llarg termini.

Seguidament, es va centrar en la necessitat d’apoderar les famílies com a facilitadores del desenvolupament del llenguatge dels infants amb dificultats en aquest àmbit. Tanmateix, la capacitació de la família per dur a terme estratègies i tècniques amb els seus fills no exclou la intervenció del/de la logopeda. Toby Stephan afirma que:

• La família és la que té el vincle més sòlid amb els infants.
• Malgrat que les hores de feina i son, són els que més hores passen amb l’infant; molt lluny de la quantitat d’hores que hi passa el/la logopeda (normalment 1 h setmanal).
• La intervenció per part de la família facilita que el procés sigui natural, quotidià i amb les persones que el coneixen més profundament.
• Apoderar la família promou la bona relació entre els seus membres inclús un cop acabada la intervenció del/de la professional.

En aquest sentit, cità:
“All intervention with the child occurs between specialists’ visits.” (McWilliam, 2012)

Segons l’estudi realitzat per Roberts and Kaiser (2011),  Meta-analysis of parent implemented intervention , les intervencions dutes a terme pels pares a partir de les estratègies i tècniques apreses, són un mètode eficaç en l’atenció primerenca a l’infant amb trastorns del llenguatge. Es troben, però, diferències entre els resultats obtinguts en els diferents constructes lingüístics.

El tercer bloc de la conferència es va dedicar a explicar què és Hanen. En general, ja que tota la informació la podeu trobar a la web, es tracta d’una organització sense ànim de lucre amb centre a Toronto (Canadà) que ofereix serveis de logopèdia per infants de 0 a 7 anys, recursos per a professionals i famílies i formació. Els socis, a més, disposen de més serveis.
Els programes Hanen consten de:

• Sessions grupals per adults amb un/a professional de Hanen.
• Sessions individuals en les quals es graven les intervencions dels pares amb l’infant per tal de treballar amb la família millores a fer, etc. 

Un tret fonamental dels programes Hanen de capacitació de les famílies, és que són els mateixos pares/tutors/es legals els que planifiquen les intervencions amb els infants, escollint les tècniques i estratègies que veuen més adequades i factibles per la seva realitat d’entre totes les que han après durant les sessions grupals. Així, sent una planificació feta a la seva mida i deixant-la per escrit, s’aconsegueix que la posin en pràctica amb més regularitat i constància.
Potser els programes més coneguts són It Takes Two to Talk i More than Words.
Finalment, es van dedicar uns minuts a compartir algunes de les estratègies i tècniques que inclou l’enfocament de Hanen. Segurament us resultaran familiars:

• OWL: Observar (Observe), Esperar (Wait) i Escoltar (Listen)
• Interacció equilibrada entre l’adult i l’infant
• Fomentar la imitació, donar-li temps per fer-ho i repetir l’acció per anar-la millorant
• Davant l’error, repetir la paraula correctament.
• Davant el llenguatge telegràfic, repetir la idea expressada pel nen de manera correcta.
• Equilibri entre preguntes i comentaris. Donar temps a l’infant perquè respongui.

Cal dir que en el torn de preguntes una assistent va preguntar el cost que tenien aquests programes per les famílies que s’hi acollien. La resposta no va ser gens clara,  ja que, segons el ponent, el preu varia en funció de l’estat, les hores dedicades, si ho cobreix la sanitat pública o no (en cas que n’hi hagi), etc.
Si us interessa i el preu no us fa por, crec que hi ha previstes jornades de formació de professionals de Hanen per poder posar en pràctica els programes.