Després d’haver vist el documental Entre Maestros, vaig trobar una conferència de Carlos González, sobre la seva visió de l’educació i per què  i com ho va traslladar a l’aula:

Educar Empoderando.
A aquells i aquelles que les referències al cor i l’ànima us fan fugir, us diré que val la pena que feu un esforç perquè les reflexions personals a les que porta són interessants. Tant si hi esteu més d’acord com si no, no crec que us deixi indiferents.
Mentre l’escoltava no podia evitar pensar “ostres, és veritat” diverses vegades i recordar situacions del meu pas per l’escola i l’institut que il·lustraven el que deia.  En altres moments, em costava compartir la seva visió. Potser perquè encara estic verda o potser perquè la meva essència és així…
De totes les coses que diu, n’hi ha  una que m’ha quedat molt marcada, potser perquè m’ha aportat la manera de justificar o argumentar l’actuació davant de certes situacions a l’aula. Permet explicar que hi ha alternatives serenes, lluny de perdre els papers i enfurismar-se. Fa referència a  l’insult (entre l’alumnat o de l’alumnat a l’educador/a) partint de la intervenció d’una assistent. Carlos González diu: “Cuando alguien te insulta, tiene poder porque tú se lo has dado. (…) Si yo tengo un regalo para ti, (…) y yo te lo doy y tu no lo quieres, ¿de quién es ese regalo?…” (26’40” de la primera part) Us recomano que veieu el fragment sencer.

Per cert, en un moment de la conferència parla del seu llibre. Concretament diu que el podem trobar de forma gratuïta a la xarxa. Per exemple, en aquest enllaç: 23 maestros de corazón. Un salto cuántico en la seneñanza. Tot un detall que sigui un llibre lliure!