Aquesta entrada la dedico a les persones responsables dels anuncis (anunciants i empreses de publicitat). Sovint tinc un pensament per ells quan miro la tele. Podria posar molts exemples d’anuncis que em fan ràbia. En aquest cas, proposo l’exercici de trobar les diferències entre dos spots publicitaris que anuncien productes similars. El primer és de colònia Nenuco i l’altre del xampú Johnson’s Baby.

Ara us diré les diferències que jo hi veig (i ja avanço que no tinc predilecció per cap de les dues marques): en tots dos hi surt el pare però el seu paper és força diferent. Mentre que el pare Nenuco només apareix uns segons dormint, el pare Johnson’s Baby eixuga la seva filla després del bany. En tots dos hi surt la mare. La mare Nenuco sembla ser l’única encarregada de mimar i posar colònia. A la mare Johson’s Baby no se la veu fent servir el producte però en canvi el seu paper a l’anunci és actiu, jugant i gaudint amb la seva filla.
On vull anar a parar? Considero que la feina de ser pares (dos pares, dues mares, pare i mare…) ha de ser una feina compartida i d’equip (com bé diu un article que la R i la S han compartit fa poc a Facebook). Si volem que sigui així (i en molts casos ho és), cal que, com a mínim, ens indignem davant dels anuncis que obliden  i, d’alguna manera, menyspreen l’estima que un pare pot sentir vers el seu fill o filla  i la seva implicació en la criança.
Els pares també canvien bolquers, preparen esmorzars, porten els infants a l’escola i al parc, van al pediatra, pentinen i posen colònia amb tot el seu amor. No és cosa de dones.