Índex
- 27.10.21 Un superpoder
- 01.11.21 Panellets diversos
- 03.11.21 Waiting for players
- 26.11.21 Peces soltes (el retorn)
- 10.12.21 Low Level Panic
11.9.21 Últim cap de setmana abans de començar l’escola. Tornem a #Cubells.Sortim a passejar i penso…
A l’entrada d’aquesta setmana parlo de la lectura compartida, de la lectura en veu alta.
Avui, passejant soles, en una estona de trobada en exclusiva, en un entorn de calma, hem observat en veu alta. Hem fet una lectura compartida dels llocs per on passàvem.
Em recorda un dels llibres de @bibliosantcliment
que hem agafat aquest mes. I un altre que tenim, dels últims Oksandbo que van arribar.
Aquesta setmana, us l’ensenyo.
Una Diada diferent. De líquens i escorces, d’anells d’un arbre, de roques, d’últims banys imprevistos…
Feliç Diada.
25.9.2021 Avui explicava en una #històriadenores que hem anat a @bordasgarden a buscar plantes per l’aquaterrari de la tortuga que adoptem*
També hem aprofitat per escollir què plantaríem al test de #Mikaelgat que, com sabeu, vam acomiadar a l’agost.
Hem triat nabius. I en arribar a casa, mentre #elparedelacriatura posava els nenúfars i Iris kaempferi, #lapetitaA decorava test.
Preparàvem l’espai per allotjar una vida i preparàvem l’espai per recordar-ne una altra i la seva mort.
Fa gairebé un any, vam fer-ho també per la #petitaGuiru i vaig parlar al bloc de com vam gestionar el dol: Animals de casa, la mort i el dol
Aquella entrada la va il·lustrar la foto d’una tarda de muntanya amb la colla, en sortir de l’escola. Les criatures van trobar un ocell mort i el van estar observant. I van fer-se (i fer-nos) preguntes. I van cercar les seves respostes.
Temps després tindria a les mans
Wise Brown, M. (1965) L’ocell Mort. 2018. Corimbo
Aquesta setmana us en faig cinc cèntims.
*No comprem, no agafem de cria per negoci; si tenim un animal, és perquè adoptem exemplars que necessiten una llar, perquè no en tenen o perquè, com en aquest cas, podem oferir més espai que la seva llar actual.
27.9.21 L’ocell mort, de Margaret Wise Brown (@editorialcorimbo ) ens convida a conèixer l’experiència d’una colla d’infants que, un dia, es troben un ocell mort.
Es tracta d’una situació banal en el món adult (quantes de vosaltres us heu trobat un animaló mort al carrer o a la muntanya sense donar-hi més importància?). Tanmateix, per aquesta colla esdevé quelcom transcendental.
Una oportunitat d’assaig, de preparació, inconscientment? Part del joc simbòlic, tan important en la comprensió del món adult que els envolta?
És un àlbum que ens posa, crec, un mirall al davant i trenca el tabú.
Quantes de vosaltres heu arrufat el nas en veure’n la portada i llegir-ne el títol? Un àlbum infantil sobre un ocell mort… Que macabra, oi?
I, en llegir-lo, aquests infants et posen al davant la naturalitat de la mort amb espai per la Identificació, la cura i el tacte, el respecte per la vida que marxa, la sensibilitat i emoció del comiat, la voluntat de record i, més tard o més d’hora, l’inevitable oblit.
08.10.21 “-Saps qui és?
-Sóc jo, fent que li dono teti a la nina de drap.
-Em deixes compartir-la amb la cançó que t’he ensenyat de @nestior_oficial La Teta Power?
-Sí que et deixo”
I amb aquest consentiment que té dret a revocar en qualsevol moment, comparteixo aquest moment de 7 d’octubre de 2018.
Casualment, ahir, Google Fotos em va recordar aquest moment de fa tres anys. Just ahir, que assistia a la 3a Jornada de Lactància Materna d’ @apicsbcn
I és que aquest tema, va sorgir. Totes les nines convencionals venen amb biberó incorporat. Però si la criatura viu i veu alletar, en el seu joc simbòlic apareix l’alletament.
El joc s’alimenta de l’experiència i és el mitjà per comprendre el món.
Observeu-l@s i meravelleu-vos 👀💜
27.10.21 “Tinc un superpoder de veritat. Guardo al cap les coses que veig, sons, com vídeos… I quan tanco els ulls ho veig com amb els ulls de dins.”
#lapetitaA
Té el superpoder de deixar-me flipada.
Observeu-l@s, escolteu-l@s i meravelleu-vos 👀👂🏼💜
La foto és de l’estrena en bicicleta de pedals sense rodetes. Va voler collar el seient amb la clau anglesa. La vam deixar provar-ho i (confesso) vaig gaudir molt veient-la fer servir les eines amb màxima concentració.
Recollir el seu interès, permetre fer perquè és capaç i, amb tot plegat, trencar amb els estereotips.
Des de casa, podem aprofitar i generar oportunitats, som model i podem afavorir el canvi i la transformació social.
Que quan tanqui els ulls i miri amb “els ulls de dins”, no hi hagi lloc per al #dreamgap
01.11.21 Aquests panellets són fets tots amb la mateixa massa, els mateixos ingredients de base.
Manetes i mirades diferents els han donat forma.
Cadascú va posar-hi il·lusions, cura, estima en el procés.
Posant ametlles, pinyons o bocinets de xocolata, veien en els panellets més que això (“aquest és el virus”, deia la J.)
Cap panellet idèntic al del costat, encara que alguns tinguin més en comú que d’altres.
Tots passen pel forn alhora, però no tots surten igual de cuits o torradets. N’hi ha que necessiten més temps o donar la volta a la safata.
En acabat, això sí, cadascun destaca per alguna cosa: els que són només de xocolata, guanyen en intensitat; els que combinen ametlla laminada i xocolata, més suaus, però igualment interessants; els de pinyons, tradicionals, no hi poden faltar.
La massa i les fornades van com van. No n’hi ha hagut de coco, ni de cafè… Però fins i tot amb pocs ingredients, els resultats són ben diversos i fantàstics.
03.11.2021 Dimecres, dia de tutoria a la UNED, waiting for players al Kahoot.
En poc minuts, han anat arribant a l’aula presencial i virtual.
En aquesta assignatura està sent més complicat que a Bases de l’aprenentatge fer servir aquest recurs.
Les preguntes són molt llargues i la versió gratuïta té limitacions d’espai. Per això mateix, si la pregunta és tan llarga, he de donar més temps per la resposta… Cal millorar-ho.
Us hi heu trobat? Com us ho feu?
A banda del fail amb el Kahoot, surto de la tutoria feliç com un anís. Una setmana més, mantenim assistència i participació presencial i en línia!
26.11.21 Després de mesos de no fer cas a les peces soltes i peces de construccions de fusta, avui, quan sortim de la cuina de fer les pizzes, ens trobem aquesta escena.
I em cau la bava. I li demano permís per compartir amb el món que les peces soltes són un material valuós (encara que no necessàriament car) que interessa, potser de manera intermitent i diferent en cada moment, però interessa.
Observeu-l@s i meravelleu-vos! 👀💜
10.12.21 Foto random; una de les fotos d’aquest vespre de teatre.
Hem anat a veure Low Level Panic, de Clare McIntyre, amb @cialesllunatiques
Tres dones al Londres de 1986. No vaig voler saber més.
Sacsejada.
Quan s’ha acabat, abans de deixar la butaca, la @caminandocaminito m’ha preguntat què tal i, en aquell moment, gairebé no podia articular cap paraula.
No en trobava perquè necessitava uns minuts per posar ordre en el garbuix d’emocions que m’ha generat.
Un cop a fora, a la porta amb les companyes, he explicat l’impacte que m’ha causat escoltar a l’obra la mateixa frase que em deia la @mireiara uns dies abans; o escoltar una frase que havia dit jo mateixa en un somni.
I mentre ho deia, m’han brollat dels ulls uns llagrimots de diàmetre descomunal que m’ha anat molt bé treure.
Quan surto de veure obres de teatre com Low Level Panic, és a dir, que no em deixa indiferent, que em fa pensar, que m’arriba, que és punyent, que reivindica, que crida… No puc evitar passar després per una estona “de dol”.
En part per la seva condició d’art efímer, i en part per tot allò que m’ha transmès i despertat, em deixa un sentiment de buidor, d’estar KO; encara que alhora reafirmi les pròpies conviccions i tingui ganes d’anar a cremar-ho tot.
La música de l’obra, que sí que és accessible i perdurable en el temps, pot servir en certa manera de consol i agraeixo infinit que existeixi una meravellosa llista a Spotify.
No arribo a temps de tornar abans del 19, però espero tenir noves oportunitats de veure-la ( i que la pugui veure #lapetitaA quan sigui més gran).
Deixaré a stories, perquè sí, algunes de les cançons de l’obra i un parell que han sonat quan hem arribat a @tasquetablaibcn (punt molt positiu de lloc, a banda del menjar)
Cosetes de no res 