14.01.2022. Lletres a la nevera.

En un raconet del prestatge més baix de l’armari de la cuina, del típic armari de la farina, la pasta i les conserves, hi tenim un parell de pots amb lletres d’imant.

Al principi de ser-hi #lapetitaA hi jugava, posant les lletres i números a la porta de la nevera però sense intenció de fer paraules.

Més endavant, formava el seu nom i “papa” i “mama”.Avui, mentre fèiem la pizza amb #elparedelacriatura, #lapetitaA s’ha empescat aquest joc.Una columna de lletres escollides aleatòriament. Per torns, havíem de formar paraules o noms.

Hi havia, però, un obstacle: hi ha lletres que no estan repes i, per tant, si les hem fet servir en una paraula, ja no les podem fer servir en cap més, o…O podem treballar en equip i modificar la paraula anterior, convertint-la en una altra per poder cedir la lletra a la paraula següent.

Així, “cadira” ha estat “cama” quan hem necessitat la “i” i la “r” per fer Ivet i Ares.

Les lletres han estat abandonades molt de temps a l’armari. Les podria haver retirat, però la vida ens atropella i, encara que ho hagi pensat fer més d’una vegada, és d’aquells “ja ho faré” que no arriben mai. I, ves per on, que bé.Les ha redescobert ella mateixa.

Potser ella sí que tenia al cap que hi eren, o potser ha estat casualitat que les ha vist en obrir l’armari.

Sigui com sigui, ha estat provocador de la seva iniciativa: d’una proposta compartida, aprofitant el temps de cocció de la pizza i en la qual hi hem participat els tres jugant amb les paraules i les lletres.

16.01.2022. Nova #ideadelA: Les diferències

Ha dividit la pissarra en dues parts.

Ha fet el mateix dibuix a les dues bandes amb petites variacions pensades i específiques.

No m’ha deixat mirar durant el procés.

En acabat, m’ha demanat que localitzi les diferències entre els dos dibuixos.

Una bona pensada que pot ser molt útil també en moments d’espera.

Ho ha fet amb la pissarra LCD, però és igualment possible amb full i llapis de tota la vida.

La preparació de les imatges per part de l’infant perquè una altra persona detecti les diferències, exercita i/o requereix:

📌 Planificació
📌 Atenció
📌Habilitats visuals (eficàcia visual i processament de la informació)
📌 Habilitats motrius (traç, coordinació)

El dibuix que ha escollit requereix també cert coneixement de l’esquema corporal. En aquest cas, per exemple, una de les diferències és el serrell, que en una de les figures li tapa l’ull dret.

29/01/2022 El pit més enllà de la llet (que també). En el moment de la vida que sigui, és igual. És igual com sigui el pit, com va ser i com serà.

Alleti o no, el pit de la mare és port segur, és sentir el batec -el primer so que sentim en la nostra existència-, és confort i és espai privilegiat.

I siguem mares o no, traiem pit, pit i ovaris, i tirem endavant.

Esforçant-nos per equilibrar pesos, procurant no deixar-nos de banda amb tanta cura, lluitem cada dia contra el sistema, els sostres de vidre i els terres enganxosos, la síndrome de l’impostor i de la Ventafocs.

Som lluitadores. Traiem pit i endavant. Rebels, inconformistes, incòmodes per un sistema caduc.

Potser és per tot això que fan por els nostres pits…

17.02.2019 – construccions de #lapetitaA abans d’anar a l’escola.

Google fotos em va recordar ahir aquest moment.

Al matí, abans d’anar a l’escola, just abans de sortir per la porta, vaig entrar a l’habitació i vaig veure que l’A havia aprofitat l’estona a la capsa de llum.

Tenir-la a l’abast i a punt, era una bona pensada.

📌 Moble a la seva alçada
📌 Capsa de llum endollada i endoll protegit i no accessible a les criatures
📌 Interruptor accessible
📌 Materials a l’abast, pensats per la capsa de llum i d’altres de “per què no?” (materials naturals, peces soltes, retalls de roba…)

Jo avui no celebro res.

Avui tinc la metxa especialment curta.

Em sobren motius per estar emprenyada amb el món.

Continuo intentant convertir l’emprenyada en accions pel canvi.
Però també necessito cridar ben fort que ja n’hi ha prou.

I tu, que t’hi oposes perquè veus trontollar privilegis, sàpigues que la nostra lluita també et beneficia.

El feminisme és un moviment social que no vol girar la truita, sinó fer-ne una de nova.

I serà interseccional o no serà.

Ahir vam tornar a la biblioteca i vam topar amb aquest llibre. Ja el coneixíem i, justament, tenia un recordatori per recuperar-ne la referència, ara que arriba la temporada que els cirerers floreixin.

El petit cirerer que la Mariona planta amb el seu avi no creix. Ella el cuida i hi insisteix cada dia, el mesura i prova diverses estratègies, però res funciona.
El cirerer necessita temps, el seu ritme i, quan és el moment, broten les seves branques i fulles, floreix i dona fruits.

Sabent esperar i amb paciència, la Mariona pot collir-ne el fruit vermell.

Garcia i Puig, A. (2006) El cirerer. Col. El dodo bodo. Sd.edicions. Barcelona

Paciència i espera, escasseja i desespera, però calen.

Vida documentada.
Aquest matí (molt, molt d’hora), quan he passat l’Estret de Roques, la sortida de sol era un ESPECTACLE.

D’aquells moments que penses que val la pena matinar. D’aquells moments que penses que faries una foto, però no pots, i desitjaries tenir integrada una càmera als ulls.

Això m’ha portat a pensar en la necessitat que tenim ara de fer fotos de tot (necessitat o privilegi de poder fer-nos un botí de records?)
Cal? No cal? Diu la @ediithpm que ens queda a la retina, i que si un dia oblido, recordaré allò bonic.

I, tanmateix, encara sento la necessitat de tenir imatges d’allò que vull recordar, una còpia de seguretat fora del meu cap. Si aquest falla, que no perdi res…

Deia a històries que ens hem preguntat per l’origen de la tradició de l’ou de Pasqua i el perquè del conill de Pasqua.

D’on ve?

No és que hàgim fet una cerca exhaustiva i basada en moltes fonts contrastades, però confiarem en el saber col·laboratiu de la Viquipèdia.

Comencem. D’on ve?

Doncs és una tradició d’origen pagà! Significa el “renaixement” en arribar la primavera i acabar l’hivern. (Sí, m’encanta)

El cristianisme la va “adoptar” com ha fet amb tantes altres tradicions.

Per què un conill?

Des d’abans de Crist, el conill ja era considerat símbol de fertilitat associat a la deessa fenícia Astarte. A aquesta deessa, a més, se li dedicava el mes d’abril.

Per tant, el motiu d’aquesta tradició originalment pagana és donar la benvinguda a la primavera, a la fertilitat de la terra, a la vida.

Doncs benvinguts siguin els ous i el conill o llebre de Pasqua.

Referències

Campillo, S. (11/03/2021) El ancestral origen del conejo de Pascua. Hipertextual. https://hipertextual.com/2017/04/conejo-de-pascua

Viquipèdia (13/01/2022 ) Conill de Pasqua. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Conill_de_Pasqua

Viquipèdia (12/04/2022 ) Mona de Pasqua. Etimologia. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Mona_de_Pasqua

Viquipèdia (12/02/2022 ) Ostara. https://es.m.wikipedia.org/wiki/Ostara

Viquipèdia ( 29/09/2021) Ou de Pasqua https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Ou_de_Pasqua

Quan va començar l’estiu em vaig angoixar.

#lapetitaA no es mostrava segura a l’aigua i tenia la sensació que anàvem enrere respecte de l’estiu anterior.

[No va a piscina durant el curs. No ens encaixa en horaris ni en res.

“És molt important”. Ja. Però no encaixa… Així que ja em gestiono el sentiment de culpa per no apuntar-la a natació que és tan superimportant i apuntar-la a tres activitats que gaudeix i que ens ajuden a conciliar.]

Deia, que em vaig angoixar i vaig pensar alternatives i maneres de fer possible que anés a piscina el curs següent. #elparedelacriatura no ho veia clar… En qualsevol cas, teníem tot l’estiu per davant…

Un dia va descobrir que tocava a terra amb la punteta dels dits. Això la va fer sentir segura perquè, si s’enfonsava, podia donar-se impuls i treure el cap. Va començar a practicar agafar aire, enfonsar-se i sortir.

A poc a poc, fent saltirons com si fos una ballarina, anava guanyant confiança.

I d’aquí va passar als desplaçaments submergida, també movent els braços i les cames com ho fa l’àvia, però principalment submergida perquè li agrada jugar a recuperar objectes del fons.

Zasca! Jo que d’ençà que va néixer apostava per confiar en la seva capacitat d’aprendre, ara dubtava. I ella, igual que el primer cop que es va trobar un esglaó quan gatejava, em demostra que pot, que sap i que té eines per fer camí.