M’uneixo a la iniciativa d’Elvira Fernández Pena de destacar i fer visibles dones durant l’any, mes a mes. A Instagram, tancaré el mes amb una publicació. Aquí, aquesta entrada recollirà les dotze dones destacades durant el 2022. Comencem!
Índex
- Gener: Francesca Bonnemaison i Farriols
- Febrer: Mariona Badenas
- Març: Harriet Tubman
- Abril: Elisabeth Eidenbenz
- Maig: Élise Freinet
- Juny: Sylvia Rivera
- Juliol: Helen O’Connell
- Agost: Rosalind Franklin
- Setembre: Hipàcia (Hipatia)
- Octubre: Wang Zhenyi
- Novembre: Adélaïde Herculine Barbin
- Desembre: Remedios Varo
Gener: Francesca Bonnemaison i Farriols
La dona que destaquem arribant al final del primer mes de l’any és Francesca Bonnemaison i Farriols (Barcelona, 1872-1949), pedagoga i escriptora feminista.
Va promoure l’educació de les dones a Catalunya, inicialment amb la creació de la Biblioteca Popular de la Dona a Barcelona (1909) i, posteriorment, l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, un centre de formació, borsa de treball i espai de trobada entre dones. Es van obrir diferents seus del centre per tot Catalunya.
El model educatiu del centre dirigit per Francesca Bonnemaison s’inspirava en la línia pedagògica de Maria Montessori.
Amb la proclamació de la República, s’implicà activament en política i en la defensa del dret a vot femení, al capdavant de la Secció Femenina de la Lliga Regionalista. Tot i això, i malgrat la seva lluita per fer possible l’accés de les dones a l’educació, la cultura i el treball, entenia el feminisme des d’una perspectiva fermament lligada a conviccions catòliques que l’allunyaven de la idea d’igualtat entre sexes.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, marxa a l’exili fins a l’any 1940. Els centres que havia posat en marxa estaven ara dirigits pels falangistes. Davant la situació, va renunciar a l’activitat pública. Va morir a 77 anys, el 12 d’octubre de 1949.
Vaig saber de la seva existència el primer cop que vaig trepitjar La Bonne. A secundària, els llibres d’història parlaven del setmanari on escrivia -fundat pel seu marit-, i del partit polític en el qual militava, però no de la seva secció femenina ni d’un projecte pioner a l’època per facilitar l’accés a la cultura i l’educació de les dones tot just a l’inici del segle XX.
Sembla que això no era important…
Referències
Francesca Bonnemaison i Farriols. (2022, 7 de gener). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 17:09, gener 7, 2022 de //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesca_Bonnemaison_i_Farriols&oldid=29153905.
Fernández del Cano, J.R. (s.d.) Bonnemaison Farriols, Francesca (1872-1949). La web de las biografías. http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=bonnemaison-farriols-francesca
La Bonne (s.d.) Història i genealogia d’una lluita per l’espai. La Bonne https://labonne.org/la-bonne/historia-context/
Pomés Vives, J. (2021). Francesca Bonnemaison i la seva valuosa implicació en l’obra cultural canetenca del primer terç del segle XX. El Sot de l’Aubó. XVIII . 75(2021) p.13-14. Centre d’Estudis Canetencs. https://raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/385839
Fotografia: enciclopedia.cat
Febrer: Mariona badenas
Per tancar el mes de febrer, tenint en compte que el dia 11 va ser el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, us parlaré de Mariona Badenas.
Mariona Badenas és astrofísica i la primera científica catalana que ha comandat una missió de la Mars Society al desert de Utah, on es simulava com és la vida a Mart.
La Mariona segueix el seu camí, estudiant de doctorat en Ciències Planetàries al Massachusetts Institute of Technology, on treballa en el descobriment, la validació i la caracterització d’exoplanetes.
La ciència és una de les branques del coneixement on ens manquen més referents femenins, no perquè no existeixin, sinó perquè són menys, menys visibles i, en casos com l’astrofísica, la seva disciplina ens queda lluny de la nostra quotidianitat.
Per aquest motiu, quan vam fer cerca d’astronautes de Catalunya pel projecte de la classe de l’A, i vam trobar el vídeo de l’InfoK de la Mariona, vam escollir-la per contactar-hi. Per horari, no serà possible fer una videotrucada amb la classe, tanmateix, ens va explicar algunes coses interessants que explicaré en un altre post. Per saber-ne més…
Referències
El Suplement (20/03/2021). Mariona Badenas-Agustí: “Si la meteorologia acompanya, demà es podrà fer el llançament del coet”. [Àudio] CatRadio
InfoK. (5/03/2020) Mariona Badenas, una astrofísica – [Vídeo] Super3. CCMA
MARÇ: HARRIET TUBMAN
Acabem el mes de març amb Harriet Tubman. Va néixer cap al 1820 a Maryland, en una família esclavitzada. La van batejar com a Araminta (Minty), però anys més tard es va canviar el nom i es va posar el de la seva mare, Harriet. El 10 de març d’enguany va fer cent nou anys de la seva mort.
Quan tenia tretze anys, el cop al cap amb una pesa llançada pel seu supervisor li va provocar un traumatisme craneoencefàlic i, arran de la lesió, va començar a tenir visions i a patir símptomes semblants als de l’epilèpsia. Va entendre aquestes visions com símbols divins, generant en ella un profund sentiment religiós.
Va escapar dues vegades de l’esclavitud i va ajudar a uns setanta esclaus més a alliberar-se. Malgrat que hi ha molts mites al voltant de la seva figura, no es pot negar que va tenir un paper rellevant en el moviment abolicionista, contra l’esclavitud i el racisme i en la lluita per la llibertat i els drets de les dones.
Harriet Tubman és una altra dona que no apareix en els llibres d’història. No hi apareix perquè és dona i no hi apareix perquè és negra. Pica, dol, però és així de cru i està a les nostres mans -des de la Pedagogia, des de les aules- que això canviï.
Referències
Bela-Lobedde, D. (19/02/2019) Mes de la historia negra. Público.es https://blogs.publico.es/desenredando/2019/02/19/mes-de-la-historia-negra/
Blakemore, E. (25/10/2019) Harriet Tubman: la mujer que lo arriesgó todo por los afroamericanos esclavizados. National Geographic [Web] https://www.nationalgeographic.es/historia/2019/10/harriet-tubman-lo-arriesgo-todo-por-afroamericanos-esclavizados
Cortés, J. I. (2/12/2021) Harriet Tubman, símbolo de la lucha contra la esclavitud. Amnistía Internacional [Web] https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/blog/historia/articulo/harriet-tubman-simbolo-de-la-lucha-contra-la-esclavitud/
dos Santos, J.C., Santana Dias, E. (2018). A vida de Harriet Tubman para crianças. Zero-a-seis, ISSN-e 1980-4512, Vol. 20, Nº. 38, 2018, págs. 465-468 https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7005987
Gallego, M. (2/07/2014) Harriet Tubman, “la conductora”. Píkara Magazine. https://www.pikaramagazine.com/2014/07/harriet-tubman-la-conductora/
Lartey, J. (24/04/2016) Harriet Tubman: una mujer y un mito en los billetes de 20 dólares. elDiario.es https://www.eldiario.es/internacional/theguardian/harriet-tubman-enturbiada-billetes-dolares_1_4029144.html
Viquipèdia (19/12/2021) Harriet Tubman. Viquipèdia [web] https://ca.wikipedia.org/wiki/Harriet_Tubman
Fotografia: Aministia Internacional
ABRIL: ELISABETH EIDENBENZ
Acabem el mes d’abril amb Elisabeth Eidenbenz, mestra i activista suïssa, nascuda a Wila el 12 de juny de 1913. Va morir a Zuric, 23 de maig de 2011, amb 97 anys.
Possiblement, la coneixereu per haver fundat i dirigit la Maternitat d’Elna, on va salvar la vida a 597 infants, fills de refugiades republicanes del camp d’Argelers, en acabar la Guerra Civil.
Tanmateix, la seva tasca va començar anys abans, en plena guerra, en l’atenció a dones, infants i gent gran a través del que es coneixia com a “Ajuda Suïssa”.
Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, va tornar a fer de mestra en l’alfabetització de dones en situació de vulnerabilitat i per la seva reinserció laboral.
“El meu pare era molt rigorós amb els procediments de la vida, però jo, la cinquena de sis germans, necessitava fer-me a mi mateixa. Va ser així com vaig marxar a Dinamarca per treballar com a mestra dins l’estructura del Servei Civil Internacional. Allà em vaig sentir lliure de pensament, d’acció, era jo, el que pensava jo i prou. Allà va néixer la meva vocació d’ajudar les persones que tenim més a prop. Tenia vint-i-dos anys, era jove, amb ideals i em menjava el món.”
(Montellà, 2011)
Així comença el primer capítol de la biografia d’Elisabeth Eidenbenz escrita per Assumpta Montellà i on es fa referència a aquesta mestra com a “una dona única” i és considerada “l’heroïna de la Maternitat d’Elna”.
Referències
Montellà, A. (2011). Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la Maternitat d’Elna. Sèrie H. Ara Llibres. Barcelona
Pinilla, L. [@cosetesdnores] (26/08/2019) Maternitat d’Elna. [Instagram]. https://www.instagram.com/p/B1pHG6QoNZk/?igshid=YmMyMTA2M2Y=
MAIG: ÉLISE FREINET
Arribo a 31 de maig al límit, i ho faig canviant la previsió, destacant una dona descoberta gràcies a l’Ani Pérez (què pesada, Laia, parlant a tota hora de l’Ani Pérez! Se siente. Triple imperdible). Com deia, a Las falsas alternativas, l’autora cita Élise Freinet. El cognom el coneixeu segur, però, possiblement, el coneixeu per Célestine Freinet, el seu marit.
Doncs bé, Élise Lagier-Bruno (Élise Freinet quan es va casar), va néixer a Pelvoux el 14 d’agost de 1898 i va morir a Vença el 30 de gener de 1983. Artista i pedagoga, se la reconeix com a reformadora de l’educació a França i cofundadora de la Pedagogia Freinet.
Arran de la tuberculosi pulmonar que va patir i el model de vida que adoptà per fer-hi front, va escriure diversos articles relacionats amb el naturisme i l’alimentació a L’Éducateur Prolétarien. Considerava educació i salut com a aspectes inseparables, amb un gran pes de l’alimentació, de la qual se’n va fer responsable a l’escola de Vença.
Va ser una dona amb fermes conviccions ideològiques i feminista, tal com mostren els articles que va escriure entre 1935 i 1939, -que no van deixar indiferents els companys del moviment (MCEP Madrid, 2018)-, i la lluita social en la seva tasca pedagògica. Entre altres accions, van rebre, acollir i atendre infants refugiats de la Guerra Civil Espanyola i el franquisme a la seva escola.
En l’àmbit pedagògic, cal destacar la seva proposta relacionada amb el dibuix de l’infant i el seu desenvolupament: art enfantin (art infantil). Considera que “el dibuix és un dels aspectes més significatius de la personalitat infantil que en els infants ocupa un lloc tan important com l’escriptura, encara que amb un factor essencial d’espontaneïtat” (Freinet, 1977). Destaca la importància del dibuix lliure com a via d’expressió de l’infant i, per tant, de gran rellevància en el seu desenvolupament i aprenentatge.
Per acabar, abans de deixar-vos referències on podeu conèixer una mica més Élise Freinet -pedagoga oblidada a l’ombra del seu marit-, deixo la cita que me la va descobrir.
“Este libro narra los hechos y las acciones auténticas de un equipo de maestros de la base, organizados como francotiradores, al margen de la ortodoxia docente, y trabajando a contracorriente, incluso clandestinamente, para renovar la escuela del pueblo”.
(Freinet, 1977)
Referències
Atena. Catàleg de les Biblioteques Públiques de Catalunya. Cerca de títols d’Élise Freinet: http://cataleg.atena.biblioteques.cat/iii/encore/search/C__SFreinet%2C%20%C3%89lise__Orightresult__U?lang=cat&suite=def
Freinet, E. (1977). Nacimiento de una pedagogía popular. Historia de una escuela moderna. Ed. Laia. 2a edició. Barcelona
Go, H. (2016). Élise Freinet, une pédagogue de l’art enfantin. Carrefours de l’éducation, 41, 223-240. https://doi.org/10.3917/cdle.041.0223
MCEP de Madrid (16 de març de 2018). Élise Virginie Lagier-Bruno (Élise Freinet) https://www.mcep.es/2018/03/16/elise-virginie-lagier-bruno-elise-freinet/
Pérez, A. (2022). La falsas alternativas. Pedagogía libertaria y nueva educación. Virus Editorial y Distribuidora. Barcelona.
JUNY: SYLVIA RIVERA
Dimarts, 28 de juny, es commemoraven els fets a Stonewall de l’any 1969, considerats l’inici de l’alliberament LGTBIQ+. En el procés de saber una mica més sobre què va passar en aquesta data de fa cinquanta-tres anys, descobreixo a Sylvia Rivera, dona trans, activista social i pionera en la lluita pels drets del col·lectiu. El dia 2 de juliol hauria fet setanta-un anys.
“No vull perdre’m ni un instant d’això. És la revolució!”
Sylvia Rivera, sobre els fets d’Stonewall
Juntament amb Marsha P. Johnson (activista afroamericana del moviment d’alliberament LGBT) van cofundar el 1970 l’Street Transvestite Action Revolutionaries (STAR), organització que oferia suport i recursos a persones trans.
La seva activitat es va veure pausada durant uns anys arran de les divergències dins del col·lectiu després de la marxa de 1973, una situació de vida complicada i arribant a l’intent de suïcidi l’any 1995. Tanmateix, Sylvia Rivera va tornar a l’activisme els últims anys de la seva vida, fent visibles els fets d’Stonewall i recuperant l’acció d’STAR.
Per saber-ne més i amb més detall…
Referències
Espacio Violeta (3/07/2020) Sylvia Rivera, reina de Stonewall. Espacio Violeta. Universidad de las Palmas de Gran Canaria. https://espaciovioleta.biblioteca.ulpgc.es/2020/07/03/sylvia-rivera-reina-de-stonewall/
Máscolo, T. (28/02/2020) Sylvia Rivera: “No me quiero perder ni un instante, quiero la revolución” IzquierdaDiario.es https://www.izquierdadiario.es/Sylvia-Rivera-No-me-quiero-perder-ni-un-instante-quiero-la-revolucion
Sierra, A. (2/10/2021) Sylvia Rivera, activista trans pionera de la liberación LGBT+. Historia . Homosensual [Web] https://www.homosensual.com/cultura/historia/activista-trans-sylvia-rivera-lgbt-stonewall/
Venezuela Diversa Asociación Civil (2/06/2019) Marsha P. Johnson y Sylvia Rae Rivera Reclamo a la Marcha del Orgullo LGBTIQ. [YouTube] https://www.youtube.com/watch?v=Rqu_nQQHOUI&t=293s
Viquipèdia (7/01/2022) Sylvia Rivera. https://ca.wikipedia.org/wiki/Sylvia_Rivera
JULIOL: HELEN O’CONNELL
Que s’ha acabat juliol! Passen els mesos volant i a l’estiu, més. Aquest mes, una companya de feina em va deixar el llibre de la Lyona (2019), Sex¡Oh!. Mi revolución sexual, editat per Random Comics. Entre altres, hi havia una pàgina on feien cronologia de l’avenç en l’àmbit anatòmic del coneixement del clítoris. I en aquest context es mencionava a Helen O’Connell com a pionera i referent en el tema.
Helen O’Connell és una dona australiana nascuda el 1962 i que ha estat la primera dona a Austràlia en especialitzar-se en urologia.
Ha centrat el seu estudi en l’àmbit de la urologia i sexualitat femenines. L’any 1998 va descriure per primera vegada en la història, l’anatomia completa del clítoris i la relació d’aquest òrgan amb la uretra i la vagina. Aquesta darrera qüestió ha estat objecte d’estudi de Helen el 2020. Deixo referències per més informació.
Hi ha qui pot pensar que aquest és un tema banal, però no ho és. Estem parlant del coneixement de l’anatomia humana, de salut, de ciència. I el buit que hi havia en particular en el coneixement d’aquesta part concreta del cos femení demostra el biaix de gènere a la ciència, el menysteniment de les qüestions que ens afecten. Que fins a l’any 2017 (2017!!!!) no s’hagi incorporat als llibres de text la imatge i descripció real d’aquest òrgan és esfereïdor.
Per tant, si hi ha dones a la ciència, en tots els àmbits i en aquest, la salut, que amb el seu treball no només avancem, sinó que afavoreixen la reducció d’aquest biaix de gènere a la ciència, cal destacar-ho i parlar-ne.
Referències
Alfageme, A. (1 de marzo de 2020). «Entrevista | “No es sorprendente que no se conozca la anatomía del clítoris. Es nuestra herencia cultural”». El País
Helen O’Connell (Urology) https://oconnellurology.com.au/
Lyona (2019). Sex¡Oh!. Mi revolución sexual. Random Comics. Barcelona
AGOST: rosAlind franklin
No és el primer cop que parlo d’ella. La recupero perquè vull que hi sigui i perquè aquest final d’agost m’ha atropellat.
L’any 2007 o 2008, quan encara feia Biologia, un professor de Genètica que es deia Lluís Serra ens va desmuntar una idea que s’havia mantingut viva des de l’ESO i, amb aquest fet, va reconèixer la tasca d’una dona fins llavors invisible.
Recordeu qui va descobrir l’estructura de doble hèlix de l’ADN, segons els llibres de text d’ESO i batxillerat?
Si no ho recordeu o éreu “de lletres”, ja us ho dic jo: Watson i Crick.
Sabeu qui va tenir un paper fonamental en aquesta investigació? Rosalind Franklin.
Sabeu qui es va endur el Premi Nobel? Watson i Crick, pel descobriment de l’estructura de l’ADN, sense reconeixement a Rosalind Franklin i un cop ella ja havia mort prematurament de càncer d’ovari a causa de l’exposició a la radiació en les seves investigacions.
Amb ella vaig ser conscient de la invisibilització i menysteniment de dones rellevants a ciència, la història, la tecnologia… Motiu per recordar-la i reivindicar la seva tasca investigadora.
Referències
Viquipèdia (23/08/2022) Rosalind Franklin https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Rosalind_Franklin
SETEMBRE: Hipàcia (HIPATIA)
N’havíem sentit a parlar a l’InfoK, arran del projecte Hypatia impulsat per científiques catalanes que aniran a l’estació analògica de Mart, al desert d’Utah (entre elles Mariona Badenas). I, fa un parell de setmanes, vam descobrir a la biblioteca el còmic Hipatia: la verdad en las matemáticas. Havia de tenir un lloc en aquesta entrada.
Filòsofa i matemàtica de gran renom i especialment coneguda pels seus savis consells. Hipàcia va escriure sobre geometria, àlgebra i astronomia. L’interès per la mecànica la va portar a construir instruments i millorar-ne de primitius. Les seves obres s’han perdut, però es coneixen per la referència que en fan altres autors.
Dona de ciència a Alexandria, nascuda cap a l’any 350 i assassinada el març de l’any 415. Diversos aspectes de la seva vida han generat debat entre historiadorxs, però no hi ha discussió en la consideració d’Hipàcia una dona rellevant per la seva obra i pensament.
Per saber-ne més, deixo algunes referències, entre elles el còmic de Jordi Bayarri i Dani Seijas.
Referències
Bayarri, J. (2018) Hipatia: la verdad en las matemáticas. Edició Alboraia (València) : C2, cop. 2018
Fernández, Tomás y Tamaro, E. (2004). «Biografia de Hipatia». En Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea [Internet]. Barcelona. https://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/hipatia.htm
Ventura, D. (9/12/2018). Hipatia: el misterio de la brutal muerte de la “primera” matemática de la historia. BBC Mundo https://ichef.bbci.co.uk/news/640/cpsprodpb/BFA3/production/_104695094_hipatia-muerte.jpg
OCTUBRE: WANG ZHENYI
Wang Zhenyi va néixer l’any 1768 a la Xina, en una família d’erudits. Va tenir accés a llibres gràcies a la biblioteca del seu avi. Justament, el seu avi li va transmetre l’interès i coneixements d’astronomia. El seu pare li ensenyava matemàtiques. La Wang dominava les arts marcials i el tir amb arc. També escrivia poesia i hi tractava la importància de la igualtat de gènere.
(Favilli i Cavallo, 2017)
Va escriure dotze llibres d’astronomia i matemàtiques. En l’àmbit de l’astronomia, es va dedicar a l’estudi dels eclipsis lunars, arribant a donar una explicació força encertada, a partir de models que es construïa a casa, i contradient així les explicacions basades en l’humor dels Déus. També va explicar la força de la gravetat.
En els seus escrits, va voler abandonar el llenguatge aristocràtic per fer la ciència i els seus escrits accessibles a totes les persones.
Va morir l’any 1797, als 29 anys. L’any 2004, es va batejar un cràter de Venus amb el seu nom.
“Les filles també poden ser heroiques”
Wang Zhenyi
Referències
Cervera, J. (22 de novembre de 2017) Una desconocida científica china, tan genial como Da Vinci. eldiario.es https://www.eldiario.es/retiario/wang-zhenyi-polimata-china-xviii_132_3044968.html
Favilli, E. i Cavallo, F. (2017) Contes de bona nit per a nenes rebels. 100 Històries de dones extraordinàries. Estrella Polar. Barcelona.
Viquipèdia. Wang Zenhyi. https://ca.wikipedia.org/wiki/Wang_Zhenyi
NOVEMBRE: Adélaïde Herculine Barbin
Novembre acaba amb un cúmul de casualitats o causalitats que em porten a decidir parlar d’Adélaïde Herculine Barbin: l’obra Àngel negre de Mer Gómez a l’exposició Encanteris i dissidències del Centre LGTBI de Barcelona; una conversa interessant; i una publicació de Brújula Intersexual.
Herculine Barbin va néixer a França el 1838. En néixer se la va definir com a dona i va créixer amb l’assignació del gènere femení, no sense patir per les diferències del seu cos respecte del de la resta de companyes. De família humil, va poder estudiar al convent d’ursulines amb una beca i, en acabat, va poder entrar a l’Escola Normal per formar-se com institutriu. Va ser la primera de la seva promoció.
En una revisió mèdica quan tenia vint-i-dos anys, el doctor determina que Herculine té una petita vagina, un petit penis i testicles a l’interior del cos, motiu pel qual, per determinació legal se l’obliga a ser oficialment un home, canviant el seu nom per Abel Barbin, i obligant-la a vestir com un home. Va haver de deixar-ho tot i va marxar a París, on va viure en la pobresa i va escriure les seves memòries. El febrer de 1868 es va suïcidar. La reassignació de sexe i gènere obligada va ser devastadora; violència mèdica i institucional que pot semblar llunyana i no ho és tant.
“… no sólo quedaron delimitados sus placeres sexuales sino que además, se trastocaron sus posiciones políticas, económicas, religiosas. Se ejerció sobre Herculine Barbin un poder polivalente y devastador, sin que ningún sistema discursivo pudiera ante sus efectos responder, dejando un cuerpo sin lugar en este mundo, sin historia, sin futuro.”
Sánchez, 2016
El dia 8 de novembre és el Dia de la Solidaritat Intersexual, proclamat per l’Organització Internacional d’Intersexuals (OII), coincidint amb la data del naixement d’Herculine Barbin. En aquest dia es vol fer visible la situació de persones intersexuals que pateixen el maltractament mèdic, institucional i social que atempta contra la seva integritat física i emocional.
Us convido a consultar les referències proposades tot seguit, tant per saber una mica més sobre qui va ser Herculine Barbin, com per conèixer la diversitat i la realitat que abraça la intersexualitat.
Referències
Foucault, M. (2013). Herculine barbin. Vintage. https://acortar.link/kMnf5v
Gregori, N. (2016) Diagnóstico de las diferentes realidades, posicionamientos y demandas de la población intersexual o con DSD (diferencias del desarrollo sexual) en Barcelona. Plan municipal para la diversidad sexual y de género. Medidas para la igualdad LGTBI 2016-2020. Área de Derechos de Ciudadanía, Participación y Transparencia Dirección de Feminismos y LGTBI. https://ajuntament.barcelona.cat/lgtbi/sites/default/files/documentacio/p_4.2_diagnostic_interesex_cast_.pdf
Lafrance, M. (2005). The struggle for true sex: Herculine Barbin dite Alexina B and the work of Michel Foucault. Canadian Review of Comparative Literature/Revue Canadienne de Littérature Comparée, 32(2). https://journals.library.ualberta.ca/crcl/index.php/crcl/article/view/10797/8352
Laura Inter (25 d’abril de 2022) Testimonio personal: Camino Baró – insensibilidad a los andrógenos – GrApSIA. Brújula Intersexual [Bloc] https://brujulaintersexual.org/2022/04/25/testimonio-camino-baro/
Laura INter (22 d’agost de 2022, última revisió). ¿Qué es la intersexualidad? Brújula Intersexual. [Bloc] https://brujulaintersexual.org/2015/01/19/que-es-la-intersexualidad/
Sánchez, J.P (2016) Los límites de la racionalidad a propósito de las identidades sexuales: el caso de Herculine Barbin. Límite. Revista Interdisciplinaria de Filosofía y Psicología. Volumen 11, Nº 36, 2016, pp. 60-73 https://www.redalyc.org/pdf/836/83646546006.pdf
Vargas, É. (2013). Bases de la diferenciación sexual y aspectos éticos de los estados intersexuales. Reflexiones, 92(1), 141-157. https://www.redalyc.org/pdf/729/72927050008.pdf
DESEMBRE: remedios varo
Tanquem el mes de desembre (tardíssim!!!), l’any i la iniciativa de l’Elvira d’Atención Selectiva, i ho fem amb una col·laboració amb Marta Bassart.
Tot parlant, em va proposar escriure sobre Remedios Varo, artista surrealista nascuda el 16 de desembre de 1908 a Anglés (Girona), filla de pare andalús i mare basca.
La descobreixo mentre escric i em sorprèn i m’agrada que el dia del seu aniversari sigui tan pròxim al meu. Una dona de desembre per tancar el mes de desembre.
El seu interès per les matemàtiques i la ciència arran de la professió del seu pare es va veure vetat pel fet de ser dona.
Amb l’esclat de la guerra civil, acull Benjamin Péret, poeta surrealista vinculat a la lluita antifranquista. L’any 1937 torna amb ell a París. Va ser empresonada per haver amagat un desertor de l’exèrcit francès, encara que se sap poca cosa d’aquest incident. Amb l’entrada a França dels alemanys, l’any 1941 s’exilia a Mèxic.
Marta em diu que Remedios Varo “fa un surrealisme exquisit i parla de salut mental.” M’explica que “l’art i la salut mental es poden mirar des d’art brut o des de noves propostes on les persones que tenen el problema de salut mental es representen a si mateixes“.
Remedios Varo forma part d’un moviment que es diu logicofobia, una variant catalana del surrealisme. Jo d’art no en tinc ni idea, però l’obra de Remedios Varo m’atrapa i com més veig, més vull veure. La seva obra no deixa indiferent. Us deixo referències on podeu veure’n la vida i l’obra.
El retrat de Remedios Varo que il•lustra l’entrada és de Marta Bassart.
Referències
Remedios Varo. Biografia. https://www.remedios-varo.com/biografia/
Remedios Varo. Instagram. https://instagram.com/remediosvaromx?igshid=YmMyMTA2M2Y=
Cosetes de no res 