De la crítica i la revisió, la resistència i la construcció…

Aquest món és petit i les xarxes inevitablement ens apropen encara més. Seguia a Manuel Rodríguez, “Txelu” a Instagram. M’agrada perquè, des de la pedagogia llibertària i l’experiència a l’escola lliure, fa reflexions amb un punt de vista crític molt interessant. M’agrada que trenqui amb idees preconcebudes envers l’acompanyament respectuós a les criatures i provoqui dissonàncies cognitives.

Llegint Las falsas alternativas. Pedagogía libertaria y nueva educación de l’Ani Pérez (2022), havent escoltat algunes de les seves ponències, vaig veure que citava a Txelu, concretament citava el seu llibre, Dejadnos aprender. Reflexiones de la pedagogía libertaria (2014).

Quan el vaig tenir a les mans, vaig fer una publicació a històries d’Instagram. Poc m’esperava que l’autor respongués a la publicació. Vam tenir una conversa rica sobre l’evolució de les nostres idees amb el pas del temps, mantenint l’essència, però incorporant matisos, respostes a velles preguntes i altres preguntes noves.

El meu jo de 2014 s’identifica molt amb les paraules de Txelu en el llibre publicat aquell any. Ara també, però amb matisos. I és fantàstic perquè vol dir que continuem qüestionant-nos allò establert, el sistema, aspectes de l’organització escolar, principis pedagògics, metodologies, l’ús del llenguatge… Continuem avançant, com diu ell “resistint des de dins i construint des de fora” (Rodríguez, 2014, p. 184) per assolir un sistema educatiu i una societat més justa i inclusiva, amb “persones que creguin en la llibertat responsable, el suport mutu, l’esforç, en la vida i no en el sotmetiment i la competència” (Rodríguez, 2014, p.185)

Segons com, trobar algú que també camina a contracorrent i amb qui es comparteixen idees i preguntes, encara que sigui a quilòmetres de distància, és aire; és saber que és possible una altra manera de fer les coses i construir el món; és saber-se en la posició en la qual es vol estar, però també és canviar-la aprofitant cada oportunitat de continuar revisant qüestions. No estem boges i no necessàriament hem d’estar equivocades.

Llibres com els del Txelu i Ani em generen ganes de debat i reflexió conjunta, plantejant preguntes que es fan els autors, veient diferents visions de context, situant-nos en diferents perspectives, recollint possibles respostes i nous interrogants. Comparteixo la inquietud amb col·legues de professió, però es fa difícil trobar el moment de fer-ho, d’encaixar agendes i conciliacions…

Quan sento que el món em fa mal, la reflexió i el debat constructiu m’allunya del bucle del “tot fatal” i recupero un bri d’esperança en la possibilitat de transformació social. Que no estem soles. Vet aquí també la importància del que és col·lectiu.

Referències

Rodríguez, M. “Txelu”. (2014) Dejadnos aprender. Reflexiones de la pedagogía libertaria. Volpük ediciones. Guadalajara

Pérez, A. (2022) Las falsas alternativas. Pedagogía libertaria y nueva educación. Virus ed. Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s