Explicava en una història a IG que hem estat reorganitzant l’habitació de l’A i el text m’estava quedant massa llarg per una història. També és un tema sobre el qual havia pensat escriure més d’una vegada. De fet, cada vegada que passem per aquest procés ho penso (un parell de cops l’any). Així, que aquí la tenim.

Sempre dos cops l’any? Per què?

Gairebé és com el canvi d’armari. Cap a la tardor-hivern, un i, cap a l’estiu, un altre. No hi ha un motiu concret, fix, imperatiu que ens porti a fer-ho. La necessitat apareix de manera natural i espontània sigui perquè el caos supera el llindar de tolerància, perquè ens avorrim de veure-ho tot sempre igual, o perquè cal canviar propostes o com es presenten per atraure l’interès de l’A.

En el cas d’avui, el caos era tal que les parets demanaven auxili.

Criteris d’organització

Confesso que escriure aquesta entrada m’està servint per posar en ordre els criteris que segueixo a l’hora de repensar l’organització dels espais i materials de joc de l’A a la seva habitació, però que no havia analitzat com a tal.

En qualsevol cas, n’hi ha que es basen en la seguretat i prevenció de riscos, i d’altres que tenen a veure amb altres qüestions, molt condicionades per la disponibilitat d’espai, la forma de l’habitació, el nombre de finestres, endolls…

En aquest sentit, cal recordar que no tot ha d’estar necessàriament a l’habitació de l’infant. Per exemple, en el nostre cas, l’espai per als llibres i àlbums infantils es troba al menjador, un espai compartit, on hi fem vida, fet que convida a fer-ne ús.

Centrant-nos en l’espai específic destinat al joc, que generalment és la seva habitació, començo per observar el desordre. Quan sembla que ha passat un tornado per l’estança i està tot potes enlaire, la situació ens ofereix molta informació valuosa.

El caos ens dona pistes de què sí i què no. Ens mostra amb quin material juga més i com, combinacions, suports que fa servir… A partir d’aquí (criteris personals):

Distribució per zones

Ubicades segons el tipus de joc que s’hi farà i l’espai disponible, seguint certa progressió lògica entre zones (ull, la meva lògica).

Per exemple, la zona de la cuineta va seguida de la zona de disfresses, seguit del Lego i, a l’altra banda de la porta, la casa de nines. En aquest continu, hi ha bàsicament joc simbòlic amb l’incís del Lego amb el qual fa construccions, però també simbòlic i, a més, ho combina, de vegades, amb la casa de nines, fent-ne servir peces. No ha de creuar d’una punta a l’altra de l’habitació per seguir una línia de joc, sinó que es concreta en un costat.

Reducció de la quantitat de material

Premissa bàsica basada en el menys és més. El fet de voler conservar moltes coses i de recollir-ne i recuperar-ne de la natura i la quotidianitat, fa que de tant en tant calgui una revisió i descarregar l’habitació, sigui llençant o desant per fer alternança.

Per exemple, en el cas de les disfresses, ara he desat totes les que són de màniga llarga. N’he deixat menys i de temporada. A l’hivern farem canvi i, com en té més d’hivern, podem anar canviant periòdicament la proposta. A més de revifar l’interès, menys quantitat en facilita la cura i l’endreça.

Tenir en compte els seus interessos

Hi ha materials que a mi em poden semblar molt interessants. Tanmateix, a ella, malgrat els esforços, no li diuen res, o no prou per tenir-los presents i ocupant un lloc valuós.

En el nostre cas, materials recuperats de la natura -principalment per part seva-, estaven oblidats. Els hem recol·locat en un espai accessible i conegut, però amb menys protagonisme. Deixem l’espai principal a allò que li agrada més i que més fa servir.

Diversitat

Compatible amb l’anterior. A més del que he anat dient en els exemples, deixem petits espais a jocs de taula (visibles, pocs i anar alternant), puzles, animals, cotxes (inclosos en el Lego, si no tenen un espai propi, per exemple), cèrcol, pilotes de diferents menes i mides, lupa i binocles, taula de llum, llum negra…

No tenen una presència predominant, però hi són. Estan disponibles i, en el cas dels jocs de taula, recorden que existeix la possibilitat i que, a més dels que estan “fora” en aquell moment, n’hi ha més a l’armari.

El pes a baix

Tot allò que pesa, com les peces de construccions, ho poso en els últims prestatges, més pròxims a terra. D’aquesta manera, ho té a mà i ens evitem el disgust i el risc que li caigui al cap.

Peluixos grans i petits, amb moderació

Si veieu que els peluixos inunden casa vostra i no us en voleu desfer perquè cadascun s’associa a un record i us inspiren tendresa, hi ha solució. Sempre n’hi ha que es fan servir més que altres. Podeu deixar una representació de peluixos predilectes al llit, a la caseta… I la resta, exposats dalt d’un prestatge, visibles, accessibles potser, però endreçats. Els peluixos petits poden concentrar-se en un cistellet, que junts també poden donar joc.

Sobre el mobiliari

Suports i superfícies

A banda de la taula -de moment baixa- on pot fer activitats artístiques i de creació manual, hi ha altres superfícies i suports on pot jugar. Per exemple, una tauleta pel Lego. D’aquesta manera, allò que construeix no cal que es desmunti en acabar el dia, pot mantenir-se a la tauleta i que el joc continuï en un altre moment (just en parlàvem amb una companya divendres).

Sense comptar la cuineta i la caseta de nines, que són suports i superfícies en si mateixes, tenim la taula per la zona artística, la tauleta del Lego i la taula d’experimentació d’Ikea que conté els materials naturals en els calaixos del seu interior.

Versatilitat

M’agrada poder capgirar l’organització de l’habitació aprofitant tot el que hi tinc.

Un armariet que es converteix en nevera per la cuineta; el matalàs del bressol que, només amb somier i matalàs, és ara el sofà de la caseta; l’escala del canviador que ara és un prestatge…

L’ikea hacks d’anar per casa és una meravella. I els mobles que girant-los d’una banda o d’una altra s’adapten fàcilment a l’espai i a allò que volem oferir, em semblen una bona opció: la taula FLISAT, la tauleta on ara tenim el Lego; el mític TROFAST, qualsevol de la sèrie, amb els seus calaixos, ajuden a vestir les zones, a crear racons i delimitar zones o connectar-les, fent accessibles els materials per dues bandes.

(Ikea no patrocina l’entrada, però és real que la majoria sabeu de quins mobles parlo i potser els teniu a casa)

En general, crec que he explicat tot el que em passa pel cap quan m’endinso en la reorganització de l’habitació de l’A. Sens dubte, l’espai i la forma de l’habitació són grans condicionants, però sigui com sigui, és possible trobar la manera d’organitzar el material de joc de manera pràctica i engrescadora per les criatures (i amb les criatures). Si participen del procés, es fan seu l’espai i és més probable que en vulguin tenir cura.

Com ho feu, vosaltres?