#12mujeres12meses #12dones12mesos

M’uneixo a la iniciativa d’Elvira Fernández Pena de destacar i fer visibles dones durant l’any, mes a mes. A Instagram, tancaré el mes amb una publicació. Aquí, aquesta entrada recollirà les dotze dones destacades durant el 2022. Comencem!

Índex

  1. Gener: Francesca Bonnemaison i Farriols
  2. Febrer: Mariona Badenas
  3. Març: Harriet Tubman
  4. Abril: Elisabeth Eidenbenz
  5. Maig:
  6. Juny:
  7. Juliol:
  8. Agost:
  9. Setembre:
  10. Octubre:
  11. Novembre:
  12. Desembre:

Gener: Francesca Bonnemaison i Farriols

La dona que destaquem arribant al final del primer mes de l’any és Francesca Bonnemaison i Farriols (Barcelona, 1872-1949), pedagoga i escriptora feminista.

Va promoure l’educació de les dones a Catalunya, inicialment amb la creació de la Biblioteca Popular de la Dona a Barcelona (1909) i, posteriorment, l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, un centre de formació, borsa de treball i espai de trobada entre dones. Es van obrir diferents seus del centre per tot Catalunya.
El model educatiu del centre dirigit per Francesca Bonnemaison s’inspirava en la línia pedagògica de Maria Montessori.

Amb la proclamació de la República, s’implicà activament en política i en la defensa del dret a vot femení, al capdavant de la Secció Femenina de la Lliga Regionalista. Tot i això, i malgrat la seva lluita per fer possible l’accés de les dones a l’educació, la cultura i el treball, entenia el feminisme des d’una perspectiva fermament lligada a conviccions catòliques que l’allunyaven de la idea d’igualtat entre sexes.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, marxa a l’exili fins a l’any 1940. Els centres que havia posat en marxa estaven ara dirigits pels falangistes. Davant la situació, va renunciar a l’activitat pública. Va morir a 77 anys, el 12 d’octubre de 1949.

Vaig saber de la seva existència el primer cop que vaig trepitjar La Bonne. A secundària, els llibres d’història parlaven del setmanari on escrivia -fundat pel seu marit-, i del partit polític en el qual militava, però no de la seva secció femenina ni d’un projecte pioner a l’època per facilitar l’accés a la cultura i l’educació de les dones tot just a l’inici del segle XX.
Sembla que això no era important…

Referències

Francesca Bonnemaison i Farriols. (2022, 7 de gener). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 17:09, gener 7, 2022 de //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesca_Bonnemaison_i_Farriols&oldid=29153905.

Fernández del Cano, J.R. (s.d.) Bonnemaison Farriols, Francesca (1872-1949). La web de las biografías. http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=bonnemaison-farriols-francesca

La Bonne (s.d.) Història i genealogia d’una lluita per l’espai. La Bonne https://labonne.org/la-bonne/historia-context/

Pomés Vives, J. (2021). Francesca Bonnemaison i la seva valuosa implicació en l’obra cultural canetenca del primer terç del segle XX. El Sot de l’Aubó. XVIII . 75(2021) p.13-14. Centre d’Estudis Canetencs. https://raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/385839

Fotografia: enciclopedia.cat

Índex

Febrer: Mariona badenas

Per tancar el mes de febrer, tenint en compte que el dia 11 va ser el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, us parlaré de Mariona Badenas.

Mariona Badenas és astrofísica i la primera científica catalana que ha comandat una missió de la Mars Society al desert de Utah, on es simulava com és la vida a Mart.

La Mariona segueix el seu camí, estudiant de doctorat en Ciències Planetàries al Massachusetts Institute of Technology, on treballa en el descobriment, la validació i la caracterització d’exoplanetes.

La ciència és una de les branques del coneixement on ens manquen més referents femenins, no perquè no existeixin, sinó perquè són menys, menys visibles i, en casos com l’astrofísica, la seva disciplina ens queda lluny de la nostra quotidianitat.

Per aquest motiu, quan vam fer cerca d’astronautes de Catalunya pel projecte de la classe de l’A, i vam trobar el vídeo de l’InfoK de la Mariona, vam escollir-la per contactar-hi. Per horari, no serà possible fer una videotrucada amb la classe, tanmateix, ens va explicar algunes coses interessants que explicaré en un altre post. Per saber-ne més…

Referències

El Suplement (20/03/2021). Mariona Badenas-Agustí: “Si la meteorologia acompanya, demà es podrà fer el llançament del coet”. [Àudio] CatRadio

Guillem, J. (25/12/2021) Mariona Badenas: “Busco vida alienígena, no un petit home verd”. Diari de Terrassa.

InfoK. (5/03/2020) Mariona Badenas, una astrofísica – [Vídeo] Super3. CCMA

Tot es mou. (25/05/2020) Coneixem la primera comandant catalana d’una missió internacional. [Vídeo] TV3. CCMA

Vicens, L. (05/06/2021). Mariona Badenas: “He tingut el privilegi que sempre he sabut què m’apassionava”. Diari Ara

Índex

MARÇ: HARRIET TUBMAN

Acabem el mes de març amb Harriet Tubman. Va néixer cap al 1820 a Maryland, en una família esclavitzada. La van batejar com a Araminta (Minty), però anys més tard es va canviar el nom i es va posar el de la seva mare, Harriet. El 10 de març d’enguany va fer cent nou anys de la seva mort.

Quan tenia tretze anys, el cop al cap amb una pesa llançada pel seu supervisor li va provocar un traumatisme craneoencefàlic i, arran de la lesió, va començar a tenir visions i a patir símptomes semblants als de l’epilèpsia. Va entendre aquestes visions com símbols divins, generant en ella un profund sentiment religiós.

Va escapar dues vegades de l’esclavitud i va ajudar a uns setanta esclaus més a alliberar-se. Malgrat que hi ha molts mites al voltant de la seva figura, no es pot negar que va tenir un paper rellevant en el moviment abolicionista, contra l’esclavitud i el racisme i en la lluita per la llibertat i els drets de les dones.

Harriet Tubman és una altra dona que no apareix en els llibres d’història. No hi apareix perquè és dona i no hi apareix perquè és negra. Pica, dol, però és així de cru i està a les nostres mans -des de la Pedagogia, des de les aules- que això canviï.

Referències

Bela-Lobedde, D. (19/02/2019) Mes de la historia negra. Público.es https://blogs.publico.es/desenredando/2019/02/19/mes-de-la-historia-negra/

Blakemore, E. (25/10/2019) Harriet Tubman: la mujer que lo arriesgó todo por los afroamericanos esclavizados. National Geographic [Web] https://www.nationalgeographic.es/historia/2019/10/harriet-tubman-lo-arriesgo-todo-por-afroamericanos-esclavizados

Cortés, J. I. (2/12/2021) Harriet Tubman, símbolo de la lucha contra la esclavitud. Amnistía Internacional [Web] https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/blog/historia/articulo/harriet-tubman-simbolo-de-la-lucha-contra-la-esclavitud/

dos Santos, J.C., Santana Dias, E. (2018). A vida de Harriet Tubman para crianças. Zero-a-seis, ISSN-e 1980-4512, Vol. 20, Nº. 38, 2018, págs. 465-468 https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7005987

Gallego, M. (2/07/2014) Harriet Tubman, “la conductora”. Píkara Magazine. https://www.pikaramagazine.com/2014/07/harriet-tubman-la-conductora/

Lartey, J. (24/04/2016) Harriet Tubman: una mujer y un mito en los billetes de 20 dólares. elDiario.es https://www.eldiario.es/internacional/theguardian/harriet-tubman-enturbiada-billetes-dolares_1_4029144.html

Viquipèdia (19/12/2021) Harriet Tubman. Viquipèdia [web] https://ca.wikipedia.org/wiki/Harriet_Tubman

Fotografia: Aministia Internacional

Índex

ABRIL: ELISABETH EIDENBENZ

Acabem el mes d’abril amb Elisabeth Eidenbenz, mestra i activista suïssa, nascuda a Wila el 12 de juny de 1913. Va morir a Zuric, 23 de maig de 2011, amb 97 anys.

Possiblement, la coneixereu per haver fundat i dirigit la Maternitat d’Elna, on va salvar la vida a 597 infants, fills de refugiades republicanes del camp d’Argelers, en acabar la Guerra Civil.

Tanmateix, la seva tasca va començar anys abans, en plena guerra, en l’atenció a dones, infants i gent gran a través del que es coneixia com a “Ajuda Suïssa”.

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, va tornar a fer de mestra en l’alfabetització de dones en situació de vulnerabilitat i per la seva reinserció laboral.

“El meu pare era molt rigorós amb els procediments de la vida, però jo, la cinquena de sis germans, necessitava fer-me a mi mateixa. Va ser així com vaig marxar a Dinamarca per treballar com a mestra dins l’estructura del Servei Civil Internacional. Allà em vaig sentir lliure de pensament, d’acció, era jo, el que pensava jo i prou. Allà va néixer la meva vocació d’ajudar les persones que tenim més a prop. Tenia vint-i-dos anys, era jove, amb ideals i em menjava el món.”

(Montellà, 2011)

Així comença el primer capítol de la biografia d’Elisabeth Eidenbenz escrita per Assumpta Montellà i on es fa referència a aquesta mestra com a “una dona única” i és considerada “l’heroïna de la Maternitat d’Elna”.

Referències

Montellà, A. (2011). Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la Maternitat d’Elna. Sèrie H. Ara Llibres. Barcelona

Pinilla, L. [@cosetesdnores] (26/08/2019) Maternitat d’Elna. [Instagram]. https://www.instagram.com/p/B1pHG6QoNZk/?igshid=YmMyMTA2M2Y=

Índex

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s