Aquesta breu entrada, una mica matussera i poc elaborada, que vomito empesa per una emprenyada monumental, sobretot i en primer terme, va per mi mateixa. I, seguidament, per qui s’hi identifiqui.
No tinc ni idea de què està passant entre Rússia i Ucraïna. Vull dir, que no estic informada a fons, que fa setmanes que vaig a toc de pito, sento notícies i llegeixo titulars de passada. He llegit alguna cosa, he vist alguna cosa, però no he pogut ni contrastar ni saber prou per dir que en sé.
Sigui com sigui, és evident que dic no a la guerra i que no crec que hi hagi res que la justifiqui. Comparteixo missatges i publicacions en aquesta línia, com molta gent. Aquests dies, encara no sabent-ne massa res, he pogut sentir certa angoixa, por, tristesa, ràbia i indignació. Com tothom, suposo.
Ara bé, us dic una cosa: entre “no a la guerra” i “no a la guerra” podem deixar un temps també per sentir vergonya. Vergonya de nosaltres, eh?
Perquè durant el 2021 hi ha hagut diversos conflictes bèl·lics actius pels quals poca gent ha obert boca. L’agost de 2021 ens vam indignar amb la situació a l’Afganistan, però al setembre ja estàvem per altres coses.
Podríem haver parlat de Camerun, Etiòpia, Moçambic, Palestina, Sàhara Occidental, Sahel, Síria, República Centreafricana, Iemen… Però és que cauen lluny aquestes, oi? Potser és natural que ens afecti més allò que creiem que ens pot esquitxar, però no deixa de ser egoista.

Fa una estona llegia un tuit que deia que “Potser ara és el moment d’acollir refugiats”. Home, doncs no. Fa anys que és el moment d’acollir persones refugiades. I fa anys que el govern exerceix violència institucional envers les persones d’altres països que han de migrar. Demanar cita per qualsevol tràmit relacionat amb estrangeria, és una odissea. Però, en general callem, evidència del privilegi.
Un cop ens adonem de la nostra hipocresia inconscient podem mirar cap a una altra banda, justificar-la, o combatre-la. Em quedo amb la tercera opció.
Necessito fer la reflexió, pessigar-me per recordar que hi ha altres territoris al món en guerra, persones que hi viuen i que en pateixen les conseqüències. Que quan ens esmercem en demanar la pau, la demanem per tothom; quan reivindiquem acollir refugiats, ho fem per tothom; i si col·laborem o actuem en alguna entitat, fem-ho també quan el tema no sigui trending topic.
Compateixo alguna referència, alguna bufetada de realitat i alguna possibilitat de col·laboració, conscient que n’hi ha infinites més que no conec. Quines altres coneixeu?
Referències i llocs d’interès
El Aaddam, Safia (25/02/2022). [stories Instagram] https://instagram.com/stories/hijadeinmigrantes/2781528350985316438?utm_medium=share_sheet
Ayuda en Acción (21/01/2021) Guerras y conflictos activos en 2021. Ayuda en Acción https://ayudaenaccion.org/blog/ayuda-humanitaria/conflictos-activos-2021/
Comunitat Palestina de Catalunya https://www.palestina.cat/
Votar es un derecho. @hijadeimmigrantes https://votaresunderecho.es/tecedounacita
Ponts per la pau https://pontsperlapau.com/
Campanya a Change.org: DEMAND US PRESIDENTS RETURN FUNDS TO SUFFERING AFGHANS
https://chng.it/t8ycRvKsps
Recollida de menjar, primers auxilis… (consulteu):
Rambla Santa Mònica, 9, Barcelona (església)
Associació “Sonrisas de Ucrania” (Gala Korolyova)
De 9 a 19:30 h
Associació “Djerelo”
Tel. 653347656 (Olha Dzyuban)
De 9 19.30 h
[…] escena en una família de qualsevol dels territoris del món en situació de guerra ara mateix (que ben poc se’n parla). I el nus ha […]
M'agradaM'agrada