Durant molt de temps he estat enfadada amb Disney. Qui em coneix sap la ràbia que em fan alguns dels seus clàssics, amb personatges estereotipats que em posen els pèls de punta. Però he de confessar que les últimes pel·lícules han trencat bastant amb el patró clàssic i m’hi han reconciliat una mica.
Soul, Raya y el último dragón i Luca van ser l’inici d’aquesta reconciliació que ha continuat amb Encanto. Sense exagerar, l’hem vist una desena de vegades. Escoltem la seva banda sonora dia sí i dia també. Anem a dormir amb No se habla de Bruno al cap, i ens llevem amb “un huracán de jacaranda”.
Arran d’una crítica que vaig veure a IG, em vaig plantejar parlar-ne al bloc i, coses de l’atenció selectiva, he anat descobrint detalls de la pel·lícula, de la creació i del contingut, que fan que Encanto em sembli encara més encantadora.
En aquesta entrada, passo per sobre de cinc aspectes de la pel·lícula que destaco positivament. He fet el possible per no fer espòiler, però, així i tot, alguna cosa hi ha…
1. El context
La història se situa a Colombia, en el si de la família Madrigal, amb l’abuela al capdavant, “Wow, no hay que olvidar, la abuela lleva el show“. Per situar-nos…
Sense ser coneixedora en profunditat de Colòmbia, però basant-me en algunes de les referències que trobareu al final, penso que s’ha fet a consciència i amb un bon assessorament per tal de representar el context de manera fidel: població i diversitat, geografia, història, biodiversitat… En aquest assessorament Edna Liliana Valencia hi ha tingut un paper important. Recomano escoltar-la:
2. El paper rellevant de les dones
En aquesta història les dones tenen un paper rellevant i és possible reconèixer en elles dones del nostre entorn o, potser fins i tot a nosaltres mateixes.
Totes, d’una manera o d’una altra, tenen la càrrega de complir amb el que s’espera d’elles per honrar a la família i aportar a la comunitat, però són dones amb un gran potencial contingut.
Quan aquest potencial comença a sortir, la casa s’esquerda, però lluny de ser un perill, es tracta d’una oportunitat. Ara podran alliberar-se i reconstruir-ho tot de nou, entre tots i totes, d’una manera més sana per a tothom, compartint les càrregues i fent possible ser, valorant l’essència i la competència de cadascú.
Qui menys s’esperen (Mirabel) és qui actua com a catalitzador d’aquesta reacció tan necessària. Són dones fortes, diverses i imperfectes. Malgrat que inicialment les diferències semblen barreres, veiem que la sororitat impregna les seves relacions i esdevé clau, a la vora del riu, per recomençar.
3. Homes que no salven
Hi ha tres homes adults vius a la família Madrigal: Félix, Agustín i Bruno. En el rol de l’abuelo Pedro no hi entraré.
Félix i Agustín són dos homes sense do especial. Fan equip amb les seves parelles, conscients, però, d’haver entrat a formar part en una família un xic excepcional. I en Bruno? Podria fer la broma fàcil de dir que no se’n parla d’en Bruno, però no la faré. Parlem-ne.
En Bruno és capaç de predir el futur. Però algú va confondre predir amb determinar i es van carregar el missatger. En Bruno és víctima del prejudici de la comunitat. La pressió i el judici de l’entorn el porta a marxar de la família (i tinc la teoria, compartida amb Carlos Escudero, que també li provoca un TOC).
En Bruno sí que té un pes en la resolució de la història, però de suport.
4. Fre a l’amor romàntic
No es pot dir que no hi sigui present perquè hi ha un fil de la història que es basa en la pretesa relació entre la Isabella i el Mariano. Tanmateix, d’una banda, serveix per evidenciar la situació de contenció de la noia per no fallar a la família i a la comunitat i, per l’altra, el desenllaç dona peu a un diàleg de dues frases en tres paraules que posen el fre a l’amor romàntic.
5. La música
A banda de la qualitat de la música de Lin-Manuel Miranda, i del fet que un cop escoltes les cançons ja no te les pots treure del cap, vull destacar la importància de les lletres de les cançons d’Encanto.
Amb les cançons podem conèixer més profundament els personatges i entendre els motius dels seus actes. Però, com us deia a l’inici, hem vist la pel·lícula més d’una desena de vegades. Cada vegada que l’hem vist, hem descobert revelacions en les lletres de les cançons, de fets que succeeixen més tard (autoespòiler?), o l’explicació a incògnites de la trama.
Escrivint aquesta entrada tinc la sensació de passar per cada punt molt superficialment, però és que no vull explicar massa. He escrit i esborrat molts fragments perquè entrava en detalls que val molt la pena descobrir.
Si no l’heu vista, que poques deveu ser, mireu-la. Mireu-la diverses vegades, pareu bé l’orella i obriu bé els ulls!
Referències
Byron Howard, Jared Bush [dir.] (2021) Encanto. [Pel·lícula] Disney.
Campos, M.J. (27/01/2022) Recomiendo ver “Encanto” María Jesús Campos; Psicología, Educación y Valores [Bloc] https://www.mariajesuscampos.es/recomiendo-ver-encanto/
De Lucio, E. (2/2/2022) El guiño a Gabriel García Márquez en ‘Encanto’ de Disney. Cultura Colectiva
Madresfera (11/02/2022) #Pelisenfamilia: Encanto, una peli con mucha miga, con la psicóloga María Jesús Campos. Buenos días Madresfera [Podcast] http://www.spreaker.com/episode/48674562
Cosetes de no res 
Totalment d’acord amb el que dius. Cada vegada que la veiem descobrim coses noves que fan que ens encanti més la peli.
Gràcies pel post!!
M'agradaM'agrada