El passat onze d’agost de 2021 tuitava la notícia sobre projecte de reial decret. A principis de desembre, amb l’arribada de la Guix d’infantil, vaig veure que l’esborrany del reial decret ja estava disponible i que l’editorial de la revista era crítica amb el seu contingut, convidant a compartir-la si érem del mateix parer.
Abans de posicionar-me, calia entrar-hi i escodrinyar el polèmic esborrany de dalt a baix.
Contradicció inicial
El text afirma que s’entén l’educació infantil com una etapa educativa única, amb identitat pròpia, organitzada en dos cicles.
Tanmateix, lluny del model de capacitats que estableix el nostre Decret 101/2010, de 3 d’agost, ja des del primer cicle, estableix una ordenació per competències igual que les etapes següents: lingüística; plurilingüe; matemàtica i en ciència, tecnologia i enginyeria; digital; personal, social i d’aprendre a aprendre; ciutadana; emprenedora; consciència i expressions culturals.
Si es tracta d’una etapa educativa amb identitat pròpia, per què tot el text fa pensar que ens trobem davant d’un plantejament de l’Educació Infantil com a Preescolar, preparatòria de les etapes següents?
En aquesta etapa, el joc és vehicle d’aprenentatge, juntament amb les experiències relacionades amb el quotidià. Totes les vivències de l’infant generen nous coneixements i aprenentatges, base dels que vindran.
Analitzant-los, és cert que relacionem certs tipus d’acció i joc amb certes àrees de coneixement. Així, parlem de les matemàtiques informals quan fem l’anàlisi pedagògica de propostes com la panera dels tresors o el joc heurístic.
O, no és cap secret, que l’infant de manera natural, explora i investiga l’entorn posant en pràctica el mètode científic. Tanmateix, parlar de competència matemàtica i de ciència, tecnologia i enginyeria i relacionar-hi “sabers bàsics” que s’esperen assolits a final d’etapa em sembla agosarat i desmesurat.
Fixant-nos en el 0-3, es tracta d’una etapa en la qual els infants amb una diferència d’edat de mesos, poden compartir grup i estar, alhora, en moments força diferents del seu desenvolupament. El mateix passa si ens fixem en el primer curs del segon cicle (P3, I3), per exemple. Un infant de gener i un infant de desembre (que iniciarà el curs amb dos anys) poden presentar diferències significatives.
Parlar de sabers bàsics, és un despropòsit. Fer menció en el mateix text al respecte pel ritme de cada infant, és un insult.
L’absència de la família
No hi apareix la família. Zero mencions. No es fa referència a l’acollida de la família des del primer moment de matrícula, ni al procés de familiarització, ni a la comunicació i coordinació durant el curs. No es parla de l’acció tutorial.
La lectura del text porta a pensar en l’interès del sistema per la separació de l’infant de la seva família des d’etapes primerenques. És el primer pas abans d’arribar als vivers d’embrions i centres de condicionament de Huxley a Un món feliç?
Estem parlant d’una etapa que s’inicia amb la separació del nadó de la seva família entre les 16 i les 32 setmanes, i continua durant els primers anys del seu desenvolupament, l’etapa més primerenca, fins als sis anys.
On queda l’acompanyament a la família? I la comunicació entre les principals figures d’aferrament de l’infant per garantir el seu benestar? Pretenen que vagi cadascú per la seva banda? On queda el concepte d’educació de l’infant com a tasca compartida?
L’atenció a la diversitat
L’article 13 de l’esborrany contempla sis punts en relació amb l’atenció a la diversitat. Diuen que cal tenir en compte el ritme i procés de cada infant; que cal adaptar la pràctica educativa considerant la diversitat i garantint la inclusió; que s’estableixen procediments per la detecció i la coordinació amb serveis externs al centre que atenguin els infants.
Ara bé, en cap cas fa menció als recursos dels quals disposarà el centre per poder donar una resposta adequada. No es fa cap referència a la ràtio, ni al suport específic. Com bé diu l’editorial de Guix d’infantil, s’interpreta que els centres hauran de fer mans i mànigues amb el que tinguin, que ja s’ho faran.
Religió
L’esborrany del reial decret estableix que l’ensenyament de la religió s’iniciarà en el segon cicle d’infantil. Vaja, curiosament, en un estat laic i aconfessional les autoritats religioses segueixen presents a les aules.
No entraré més en aquesta qüestió. Per mi, la religió (dogma) ha de quedar en els temples. El febrer de 2015, escrivia sobre aquesta qüestió arran de la indignació que em va provocar la Llei Wert i la seva assignatura Religión y Moral Católica. Acabava el text amb el desig d’un canvi de govern, però ja es veu que no ha solucionat gaire.
El tarannà del text
En general, és un text fred i rígid malgrat que fa referència a un col·lectiu tan delicat com és la petita infància.
Com també diuen les companyes de l’article de Guix d’infantil, es troben a faltar termes habituals en els textos acadèmics que fonamenten l’educació infantil. Parlem de termes relacionats amb la cura i el benestar de l’infant, que impregnen el fer de l’adult i que en un text com el que es presenta, són una declaració d’intencions.
En aquest cas, la seva mancança, juntament amb els aspectes que hem comentat anteriorment, fa pensar en un model educatiu per a l’etapa d’educació infantil academicista, rígid i encotillat amb la mirada posada més en objectius propis de les següents etapes educatives que no en el desenvolupament integral de l’infant en la primera infància, el seu present i base del que vindrà.
Ho deixo aquí per no allargar massa l’entrada. Si us interessa aquest tema pel motiu que sigui i, sobretot, si sou companyes el sector, us convido a donar un cop d’ull al document. També us recomano fortament que llegiu l’article de Guix d’Infantil i la seva anàlisi.
Us grinyola alguna cosa més que no hem comentat?
Referències
Guix d’Infantil [redacció] (2021). Projecte de reial decret infantil: No avancem! Guix d’Infantil. No 112 (nov-des 2021). Ed. Graó https://cat.grao.com/ca/producte/projecte-de-reial-decret-infantil-no-avancem-gi112152761
Arnaiz, V.; Paniagua, G. (2021) Decret de mínims en educació infantil: una proposta desaprofitada. Guix d’Infantil. No 112 (nov-des 2021). Ed. Graó https://cat.grao.com/ca/producte/decret-de-minims-en-educacio-infantil-una-proposta-desaprofitada-gi112152694
Cosetes de no res 