Tresors de biblioteca: octubre

L’obertura de la nova biblioteca al nostre poble ens ha captivat. L’A i jo hi anem, de tant en tant, en sortir de l’escola i agafem llibres en préstec. N’hi ha que els descobrim en cada nova visita i d’altres els demanem i ens els porten d’altres biblioteques.

Un cop al mes, l’entrada del bloc servirà per fer un recull dels llibres que més ens hagin agradat o, per algun motiu, ens semblin especialment interessants. Aquest mes destaquem:

On és la meva sabata?, de Tomi Ungerer

Tomi Ungerer no decep ni deixa indiferent. En aquest cas, ens presenta un imatgiari força peculiar.

En les il·lustracions de cada pàgina, s’hi amaguen sabates, mimetitzades en un entorn inversemblant.

Les trobareu? I si juguem a amagar alguna cosa en els nostres dibuixos? Podem triar un objecte a l’atzar i fer dibuixos que el continguin fora de context.

Ungerer, T. (2020) On és la meva sabata?. Ed. Kalndraka. Barcelona

El mejor libro para aprender a dibujar una vaca, d’Hélène Rice i Ronan Badel

Petit i gairebé de butxaca. Una idea per moments d’espera; un llibre bastant “gamberro” que ens vol prendre una mica el pèl (o no?), però que el que sí que aconsegueix és arrencar-nos un somriure.

I ensenyar-nos a dibuixar vaques. Ho heu provat alguna vegada? Imprescindible aquest tutorial.

Badel, R. i Rice, H. (2015). El mejor libro para aprender a dibujar una vaca. Barbara Fiore Editora.

Concert de piano, d’Akiki Miyakoshi

D’aquest preciós àlbum em va captivar la llum i les ombres de les seves il·lustracions.

Em va evocar el record de l’atmosfera dels espectacles de Nadal de l’escola, rere l’escenari, esperant a sortir.

Una història màgica, tendra, empoderadora, que pot ser un recurs per la gestió de la por escènica.

Miyakoshi, A. (2013). Concert de piano. Barcelona. Edicions Ekaré.

El petit trol Mumin, la Mymlan i la petita My, de Tove Jansson

Aventura i un xic d’intriga. El més especial d’aquest llibre són les pàgines troquelades que donen vida als fets i que, juntament amb el text, conviden a fer hipòtesis sobre allò que va passant i contrastar-les.

En el text trobem certes paraules destacades en negreta, decorades, formant ones… Dona pistes a l’hora de llegir-lo en veu alta i a l’hora d’interpretar-lo. Al final de cada pàgina, ens pregunta que creiem que passarà després. Alimenta el suspens i demana pensar en possibilitats del que vindrà.

Jansson, T. (1952). El petit trol Mumin, la Mymlan i la petita My. Coco Books

Bola extra: Caixes, caixes i més caixes, de Sílvia Espin i Cristina H. Romero

Aquest llibre no el vam agafar a la biblioteca. Si encara no hi és, no ha de trigar, però, en el nostre cas, va arribar directe a casa gràcies a la campanya de micromecenatge en la qual vam col·laborar per fer possible la seva edició.

Es tracta d’un àlbum sobre el dol de la pèrdua, el record, l’estima. Subtilment, hi trobem el dol per la mort d’un germà, d’un amic però també d’un fill.

Ens mostra com enmig de la pena, gràcies als records que impregnen les seves pertinences, queda espai pel somriure.

Ens explica com n’és de reconfortant compartir aquest dol i aquest record amb altres persones que l’estimaven.

Espin, S. i H. Romero, C. (2021). Caixes, caixes i més caixes. El Cep i la Nansa Edicions.

Cristina H. Romero i Silvia Espin

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s