Dissabte no va ser un dia qualsevol.

Dissabte, 16 d’octubre de 2021, vam fer visible el dol gestacional, perinatal i neonatal a Viladecans, a través de la presentació del llibre Madres también. Alimento para el alma, d‘Olaya Rubio, i de la taula rodona sobre la maternitat en dol amb diversos testimonis.

Un dels testimonis era jo. A banda d’explicar la meva experiència, presentava també la posada en marxa del Grup de Suport a la Maternitat en dol de Lactamater.

El dia abans feia tard a escriure un breu text de presentació. Dic que feia tard perquè feia dies que la Sílvia l’havia demanat. Quan m’hi vaig posar, fent un visionament mental ràpid de la meva experiència amb el dol gestacional, inevitablement vaig anar a parar als meus onze anys i el dol de la meva mare, passant pel 26 de febrer i del 2 de novembre de 2015, quan els meus primer i segon embaràs es van veure truncats sense més. No hi ha noms, només dues dates i el concepte de nadó estrella.

Ser pèrdues que han succeït en el primer trimestre, no eximeix del dol –“el duelo no tiene putos atajos”, Olaya Rubio. Que succeeixi, té conseqüències, potser físiques, i sobretot emocionals, que s’arrosseguen durant tot el procés de construir-se com a mare.

Dissabte, vaig conèixer l’Ares. Els seus pares li van posar el nom pel Montsec d’Ares, com jo a la meva.
Arran de la pèrdua de la seva filla Gea, va crear el Proyecto Gea. Ella és tatuadora. El projecte consisteix a fer tatuatges-record a mares en dol (preu de cost, el material).

I vaig conèixer en persona l’Olaya i l’Ana, i amb elles, el Rubén i la Mariona.

Dissabte vaig decidir fer quelcom en el meu cos. Fins aquest moment, no hi havia trobat sentit.

Vaig decidir que, si algú m’havia de tatuar, havia de ser l’Ares, amb tot el que impregnaria la tinta: qui ho fa i per què, el record de dissabte, dels meus dols i el meu arc de Sant Martí; l’activisme per visibilitzar-ho, Lactamater, la Cirereta, la sororitat, el trencament del silenci…). Res perquè sí.

Avui, 18 d’octubre, m’he retrobat amb aquestes mateixes dones a Tatuajes hechos con amor, a Cerdanyola. Una tarda de conversa, d’espai segur, d’obrir cors, de llepar-nos les ferides. Una mica de cadascuna de nosaltres, de Rubén, de Mariona i de Gea en cadascun dels tatuatges.

L’Ares m’ha tatuat. He gaudit tant veient-la treballar!, fase a fase. És una artista! No deixeu de conèixer el seu projecte!

Per cert, el disseny del tatuatge és de la petita A. Dues estrelles i un arc de Sant Martí. Des de la meva perspectiva, també, un somriure.