El dia 5 d’octubre es va publicar al Diari de l’Educació, un article de la vocalia Pedagogia i Escola del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, de la qual en formo part.

No puc negar que la qüestió que se’ns plantejava em cridava: ètica i docència.

Quan hi pensava, em venien al cap diverses idees. Drets Humans. Transformació social. Llibertat. Construcció de la persona. Créixer. Per què ser docent? Què ens atrapa de la Pedagogia?

Ressonaven les paraules llegides de Meirieu, Pestalozzi, Alves i Rancière. I mentre cercava les cites que bressolaven les meves idees i escrivia, m’acompanyaven pedagogues, mestres ganxo, educadors i educadores socials i educadores infantils, desconegudes per a moltes persones, però que han marcat i segueixen marcant la meva experiència i la construcció del meu pensament envers la pedagogia, l’ètica i la docència. Tenen el meu reconeixement i agraïment infinit.

Voluntat de canviar el món, rebel i etern desig de joventut. Responsabilitat i modèstia. L’empremta. Ser obra d’una mateixa. Compromís… Vaig fer la meva aportació.

Però la riquesa es troba en el conjunt, en totes i cadascuna de les aportacions, en el tot resultant del treball en equip de professionals que, des de diferents punts (geogràfics i professionals) mirem el mateix horitzó.

Podeu llegir-lo sencer a El Diari de l’Educació i a la web del COPEC.