Cosetes d’estiu

Així estàvem dissabte, a l’hora de la migdiada.

Foto de @miolca85

Pot semblar que no fem res, però la #petitaA m’explicava coses sobre els nius de les orenetes del sostre que diu haver pensat sola. I jo així: 😮

Quan arriben les vacances, fins i tot a infantil, ens pot preocupar que les criatures estiguin “tants mesos sense fer res”. El mercat ho sap i plouen opcions de llibres d’activitats més tradicionals o menys, més engrescadors o menys, que intenten colar-se a les llars volent fer creure que, si els comprem, els infants no oblidaran el que han fet a l’escola durant el curs… 🤨

Però el cert és que quan arriben les vacances, la vida quotidiana i el temps en família (inclosos avis-cangur, etc.) ja ofereixen oportunitats que sorgeixen de manera natural i que permeten mantenir frescos els aprenentatges del curs i assolir-ne de nous amb la màxima significació.

Aquesta és la introducció de l’entrada que aniré actualitzant durant l’estiu amb propostes, idees, cosetes de no res que passen quan no les esperes i que són tan valuoses o més que qualsevol fitxa.

#elparedelacriatura diu que faig “Vacaciones SantiLaia” 🤭🤭🤭, però no és més que fer visible el coneixement i l’aprenentatge de l’infant en període vacacional, sense seure’l a taula amb un quadernet preparat, de manera sistemàtica.


Índex de propostes

  1. Diari d’estiu
  2. Maquetes de paper
  3. Dòmino
  4. Cartes
  5. Activitats per a ments ràpides
  6. Tenyir samarretes
  7. Geocaching en família
  8. Museu de Cera
  9. Andorra: cerca de Tamarros
  10. Story Cubes
  11. Llista de petites i valuoses miniexperiències

Diari d’Estiu

Aquesta és una proposta que esperem que ens acompanyi de juliol a setembre, donant resposta a l’interès de l’A per escriure, dibuixar, retallar i enganxar

El diari d’estiu esdevé un suport en el qual recollir els fets rellevants d’aquest període, els llocs nous on anem o, simplement, expressar-se quan vulgui i allà on vulgui.

Pot ser un comodí per les esperes, per exemple; un punt de trobada i de joc en família; un suport per a l’evocació del record i la reflexió; un racó on desar petits tresors; o un espai d’expressió lliure i sense més motiu que el gaudi.

Com és el suport i el kit del diari d’estiu

És una llibreta d’anelles de 10×7, aproximadament d’uns 150 fulls, en aquest cas, de línies. Amb tapa dura i goma per tancar.

Aspectes interessants:

  • Cap dins la butxaca gran de l’estoig que recull el kit
  • Té moltes pàgines, moltes més que dies té l’estiu. Si en volem arrencar alguna pel motiu que sigui, no és un problema.
  • Les anelles grosses donen marge a poder enganxar-hi coses sense forçar estructura.

Pel que fa al conjunt, no espereu una imatge preciosa i preparada de l’estoig, amb colors a joc amb la roba de l’A, els mobles de la casa i la tapisseria del cotxe, no. És un estoig que li va portar el meu tiet d’un viatge i que ha viscut moltes batalles, però ens va genial de mida i butxaques. I per molts anys.

A la butxaca gran, hi cap la llibreta. A la petita, els estris, que poden ser aquest o uns altres o variar segons si som a casa o sortim:

A, 4 anys i 10 mesos
  • llapis
  • goma
  • maquineta
  • retoladors de colors (6 aprox.)
  • llapis de colors 12 en un (aquells que tenen les puntes i vas canviant)
  • tisores
  • post-it petit
  • pega
  • cinta adhesiva transparent
  • grapadora petita infantil
  • tinta de segell petita
  • allò que se us acudeixi

El contingut del diari dependrà de l’edat de l’infant, del que fem… I, potser, hi contribuïm a través de propostes i jocs compartits. Exemples de contingut del diari:

  • Noms, topònims (comuns i propis) i dates
  • Dibuixos
  • Collage
  • Mostres de flors que trobem
  • Estampació de fulles
  • Contes dibuixats conjuntament mentre els expliquem
  • Suport per a jocs com El penjat, o OSO
  • Mostres de plantes
  • Targetes, entrades, mapes… de llocs que visitem

Què més se us acut?

Serà molt interessant veure l’inici i el final del diari, ja que possiblement, veurem una evolució. Aquesta evolució serà fruit de la confiança que agafi l’infant amb el suport, les idees que tingui, alimentades segurament per les experiències noves i el recorregut anterior.

Maquetes de paper

De cop i volta, un matí de dissabte (moment ideal per inventar i crear), la petita A volia construir una ciutat, i no pas amb peces de fusta o de Lego.

Va demanar suport per fer aquesta obra: una casa, amb el seu jardí, i un cotxe. Materialitzar aquesta idea va requerir una fase de disseny (què fer, com, amb quin material…), pensar, prendre mides i dibuixar les peces, retallar-les, enganxar, fer-ne els detalls…

La complexitat de l’activitat augmenta amb l’edat i l’avenç de l’infant, ja que no li caldrà el mateix suport als quatre anys que si se li acut aquesta idea als deu. Igualment, permet posar en pràctica competències logicomatemàtiques, lingüístiques (verbalitza la història i el context imaginari de la seva obra), artístiques i emmocionals; des de la iniciativa i motivació de la criatura.

Aquest és un exemple de molts possibles. El cas és que, si us diuen que volen convertir el menjador en una ciutat, us recomano que no digueu que és impossible; pregunteu “com creus que ho podríem fer?“.

Dòmino

No fa gaire, a històries d’IG, us deia que amb aquesta entrada no venia a inventar la sopa d’all, sinó a reinvindicar el valor d’idees senzilles, activitats quotidianes, jocs tradicionals que ens passen desapercebuts.

El dòmino és un joc de taula clàssic del qual podeu trobar diverses variants, adaptant-se a diversos moments de l’infant. Així, ja trobem versions del dòmino amb dibuixos d’animals, formes o colors, per a infants d’aproximadament 3 anys. En aquest cas, l’infant reconeix i associa figures iguals. Quan s’inicien en el compteig i el concepte de quantitat, podem anar incorporant el dòmino tradicional.

A banda d’aquests aspectes relacionats, un cop més amb les matemàtiques, els jocs de taula, en general, impliquen la pràctica en el respecte del torn, l’espera, la comunicació, l’acceptació del resultat (guanyi o perdi), el valor de participar, etc., i inicia en el joc de normes.

Així mateix, si encarreguem a l’infant portar el compte dels punts i partides (en alguna pàgina del diari d’estiu, per exemple), esdevé una oportunitat per practicar l’escriptura dels noms de les persones que hi juguen, la data, els nombres que indiquen es punts, o les partides guanyades, etc.

Cartes

De cartes també en podem trobar de diferents tipus. N’hi ha d’infantils, temàtiques, de personatges de dibuixos animats, les tradicionals de la baralla espanyola, les de pòquer… En aquest cas, vam jugar un joc de cartes de pòquer que rondava per casa. L’avi va proposar el joc:

  • Es fan rondes diferents, repartint entre 3 i 5 cartes a cadascú. Repartir-ne 3 o 5 dependrà de l’edat i moment de la criatura.
  • Per torns, cadascú tira una carta, intentant que sigui de valor més alt que la que tiren les altres persones que hi juguen. La carta més alta, guanya i qui l’hagi tirada, s’emporta la mà.

Implica, per tant, la comparació entre les cartes, sigui fixant-se en la grafia del nombre, o en la quantitat de símbols que hi apareixen.

Com en el cas del dòmino, hi ha altres competències a exercitar amb aquest joc: respecte del torn, l’espera, la comunicació, l’acceptació del resultat (guanyi o perdi), el valor de participar, etc., i inicia en el joc de normes.

Activitats per a ments ràpides

Aquest és un material que el pare de la criatura va trobar per casualitat. En aquest cas, és per infants a partir de quatre anys, però la mateixa editorial Saldaña Ediciones, ofereix jocs per a diferents edats.

Es tracta d’un bloc de preguntes ràpides de diferent tipus i temes, compacte i que permet portar a sobre en qualsevol moment. Pot ser útil en moments, d’espera, en un viatge en cotxe…

És possible que us soni de quan érem petites. Si bé és cert que aquesta proposta s’escapa una mica de la línia de la resta, m’ha semblat interessant incorporar-la per l’èxit que ha tingut.

Cada targeta té entre una i tres preguntes que es resolen ràpidament, posant atenció a la imatge que les acompanya. La diversitat de temes i agilitat del joc fa que sigui un xic addictiu. En el nostre cas, ho dosifiquem perquè, si no, ja hauríem acabat les preguntes i només fa una setmana que vam començar.

Tenyir samarretes de colors

Fa uns dies, @annira86, amiga de la colla, ens va fer aquesta proposta per dur a terme amb les criatures. És un clàssic dels esplais i els casals que mai passa de moda.

Es tracta d’una activitat de la qual el resultat perdura i és funcional.

Quan es fa en grup, malgrat fer servir el mateix material, cada resultat és diferent (fins i tot si es fa el possible perquè surti igual). Genera o enforteix un sentiment de pertinença al grup i, alhora, el valor de la diversitat i de la individualitat.

En la part pràctica, la combinació i barreja de colors, pensar com fer “els nusos” (amb gomes elàstiques) per determinar espais de diferents colors i fer efectes de destenyit… Dona joc a la creativitat de cadascú. És interessant el contrast entre la fase de disseny de la samarreta, la imatge mental de com quedarà un cop es comencen aplicar els tints, i resultat final.

Per fer-ho, es pot utilitzar tint per a roba del de tota la vida, però si voleu anar a l’opció fàcil pel que fa a organització i preparació de material, hi ha kits força econòmics com aquest.

Geocaching en família


No podia faltar. No entraré molt en el tema perquè hi ha força entrades al bloc i publicacions, vídeos i històries a IG de Cosetes de no res que en parlen.

Sí que us diré que, si bé hi ha catxés que poden no ser accessibles per les criatures i que acabem trobant els adults, és destacable l’entorn. És a dir, sovint el geocaching és l’excusa per anar a un lloc o altre. O és una activitat complementària a quelcom que anem a fer a un lloc nou. Tant en un cas com en l’altre, independentment de si trobem o no el geoamagatall, haurem descobert espais nous, urbans i naturals, llocs d’interès cultural, arquitectònic… I això és riquesa i aprenentatge.

Museu de Cera

La visita al Museu de Cera és una manera de poder familiaritzar-se amb personatges i fets de la història passada i present d’una manera engrescadora i, perquè no dir-ho, força impactant (sembla que en qualsevol moment s’hagin de moure).

El Museu compta amb diferents sales de visita per lliure: Barcelona, Catalunya, literatura, pintura, música de tots els temps, història, esports, sala de ciència, l’espai i l’arribada a la lluna, sales temàtiques de sèries i pel·lícules, i un passadís del terror que, si es vol, es pot evitar.

No puc evitar el moment de crítica. A la sala de ciència, només hi ha Marie Curie com a científica. On són, per exemple, Rosalind Franklin o Josefina Castellví?

A la sala d’esports, també hi vaig trobar a faltar representació del futbol i el bàsquet femenins.

Igualment, la seva absència també és tema de conversa amb les criatures i una manera molt clara de veure la invisibilització. No és que no existeixin dones en aquests àmbits, és que no s’explica.

Tanmateix, recomano la visita i, fins tot sent Barcelona a ple agost, potser gràcies a Covid i que era l’una del migdia, estàvem pràcticament sols.

Andorra: cerca de Tamarros

Si feu visita a Andorra amb criatures, aquesta és una excel·lent activitat per fer en família. Permet conèixer el territori, gaudir de la natura i visitar llocs destacats.

Si voleu saber què són els Tamarros, no m’estendré perquè altres blocs ho expliquen perfectament, així com la mateixa web d’Andorra.

En qualsevol cas, iniciar el joc és tan fàcil com anar a qualsevol de les oficines de turisme un cop arribeu a Andorra, per tal que us donin el “passaport”.

Es tracta d’un llibret on explica la història dels Tamarros, els presenta, ens diu quina és la seva ubicació, cedeix un espai per a la creació d’un nou Tamarro i, a l’última pàgina, s’estableix l’espai per marcar que s’han trobat.

Aquesta marca no es fa de qualsevol manera, sinó que en cada Tamarro hi ha una troqueladora diferent per troquelar la pàgina. Quan es troben tots els Tamarros, a la mateixa oficina de turisme us lliuraran un obsequi.

Important: n’hi ha set. En dos dies no hi ha temps de fer-los tots. En vam fer quatre. A històries destacades d’Instagram, Geocaching II i Entorn, els podeu veure. En algun moment, faré un reels-resum. El passaport no caduca. L’estiu vinent l’acabarem.

Què acompanya la cerca de Tamarros?

En general, la història dels Tamarros busca la consciència ecològica, des de la preservació de l’entorn i la natura.

Cada Tamarro és diferent, amb les seves potencialitats i els seus punta febles, com tothom. És fàcil entrar en la història per als infants, però també genera preguntes: “existeixen de veritat?

Una pregunta aterridora si fos Nadal, oi? Sense por, podem facilitar que les criatures es responguin, que reflexionin sobre què és existir, la veritat, la fantasia… Això em fa pensar en la filosofia visual de Pessiga’m.

No cal que els adults confirmem o desmentim res. Si volem que desenvolupin el pensament crític, cal que tinguin interrogants a resoldre a poc a poc, al seu ritme i per si mateixes.

Per altra banda, i per acabar, concretament, cada lloc on hi ha un Tamarro té un valor afegit.

De moment, parlo dels quatre que hem fet.

  • Canillo: Mirador del Roc del Quer. A més de les vistes fantàstiques, hi trobareu informació geològica. Hi ha un earthcaché.
  • Encamp: hi ha un berenador molt agradable i roques per grimpar. Berenador Camí Pleta dels Orris.
  • Escaldes-Engordany: Circuit de les Fonts. Una caminada a peu pla i ombrívola. Aigua, molses i altra vegetació pròpia de la zona per identificar, observar…
  • Andorra la Vella: propostes-reptes motrius, sobretot d’equilibri, que anem trobant pel camí. És un camí molt diferent dels altres. No és zona ombrívola i el terreny és més sec. Però, de tant en tant, trobes estructures de fusta que representen reptes concrets a superar. Totalment opcional però interessant.

Story Cubes

Un clàssic per a moltes persones, una gran troballa per a d’altres. És un joc que mereix un apartat en honor a quin més l’ha defensat a les xarxes: Carlos Escudero, @comovader.

Partida a la piscina

És un senzill joc o una gran eina per inventar històries. O el que vulguis. Potser un conte? O un personatge? O un poema? La sort en llançar els daus determinarà quins elements tindrà.

El format és de butxaca: una capseta amb 9 daus, amb un dibuix diferent en cadascuna de les 6 cares. A més, podem trobar-ne versions temàtiques, per exemple, pels fans de Harry Potter o Batman. De moment, nosaltres ens hem estrenat amb el clàssic.

A la sobretaula, havent dinat; a la piscina; durant un viatge llarg… són moments genials per treure els daus de l’Story Cubes i començar a crear. Per torns o col·laborativament, oralment, escrivint-lo o acompanyant -lo de dibuixos, és un bon exercici que implica imaginació, creativitat, estructura narrativa i temporal, emprar i enriquir vocabulari, normes gramaticals, figures literàries… El grau de complexitat és fàcilment adaptable als infants a partir del moment en el qual tenen capacitat per interpretar símbols, expressar idees i explicar el que imaginen.

Llista de petites i valuoses miniexperiències

Això s’acaba. Demà és 31 d’agost i, a poc a poc, ja anem tornant a la rutina. Com sempre, tornem a la feina abans que els infants tornin l’escola (amb certa lògica en el meu cas) i aquest fet obliga a anar reorientant la dinàmica de casa als horaris habituals, de no-vacances.

Així doncs, aquesta serà l’última actualització de l’entrada i, juntament amb Story Cubes, que com he dit requeria menció d’honor, us deixo una petita llista de miniexperiències quotidianes a més no poder, gratuïtes o gairebé gratuïtes. Algunes d’elles són un must de l’estiu.

Són experiències generadores de records, que faciliten l’exercici i desenvolupament de les habilitats socials; altres són sensorials i potser algun dia el seu record servirà per relacionar idees amb els nous aprenentatges que vagi adquirint; són problemes matemàtics; experiències transmissores de valors, lliçons de vida, com diu alguna companya.

En definitiva, situacions que de vegades ens passen per alt com a adults, però que fan que, quan acaba l’estiu, mirem els infants i pensem: quan s’ha fet tan gran?

  1. Demanar què vol o necessita en un establiment públic, a la professional de l’establiment (bar de la piscina, cafeteria, botiga…)
  2. Acompanyament a un infant més petit, agafar-lo de la mà al carrer i anar caminant, fer una carícia, preocupar-se’n…
  3. Gestionar conflictes amb amics i amigues durant el joc, arribant a acords o sabent demanar suport als adults, si cal. No sempre passa, però quan passa, és fantàstic.
  4. Cuinar en família, encara que sigui de manera intermitent, preguntar pels ingredients, familiaritzar-se amb la bàscula, els pesos, les capacitats, les fraccions (mig, un quart…)
  5. Endreçar l’habitació, encara que sigui a la seva manera i segueixi sent un caos a ulls nostres. Encara que hàgim d’insistir, negociar, col·laborar-hi… hi ha progrés.
  6. Lectures compartides (i les converses que se’n deriven). Anar a la biblioteca, agafar llibres en préstec, cuidar-los i retornar-los.
  7. Cinema en família (i les converses que se’n deriven)
  8. Escoltar música, de tota mena, cantar, ballar i tocar instruments (o intentar-ho).
  9. Assolir reptes grimpant al parc o a la muntanya. Pelar-se els genolls, també…
  10. Observar el comportament dels dragonets a la nit, i com es mengen els mosquits.
  11. Dibuixar, inventar, crear amb materials diferents.
  12. Art efímer pintant amb aigua i pinzell al terra de la terrassa.
  13. Nedar a la piscina, o submergir-se, o intentar surar…
  14. Posar els peus en un riu de muntanya amb l’aigua gèlida.
  15. Anar en bicicleta i patinet. Potser caure. Potser fer baixades que abans feien por.
  16. Acomiadar-se d’un animal de la família (gestió del dol)
  17. Collir tomàquets, pebrots i cebes de l’hort que ha col·laborat a plantar i cuidar.
  18. Anar a concerts, al teatre…
  19. Caminades nocturnes a la muntanya, redescobrint-la, i observar els estels, els satèl·lits i els Perseids (llàgrimes de Sant Llorenç, pluja de meteors)
  20. Saltar bassals després d’una tempesta d’estiu.

I en podríem posar tantes més que potser heu viscut!

A l’estiu i tot l’any, observeu-l@s i meravelleu-vos!


#cosetesdenores #pedagogia #criança #estiu #deuresdestiu #deuresdevacances #gaudir #diaridestiu #entradaviva #infantilsegoncicle

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s