Ahir #lapetitaA va demanar posar-se arracades quan jugava.

Vaig contenir la respiració.

Esperava que darrere d’aquella petició hi hagués una demanda d’explicacions sobre per què no té forats, acompanyada de l’expressió del desig de tenir-ne. Però no.

I vaig respirar.

Tenia preparada l’explicació i l’argumentari del perquè a ella no li vam perforar les orelles en néixer. De fet, tot dinant en vam parlar.

Tenim força clar el límit a partir del qual serà ella qui decideixi què i quan es vol perforar.

També en vam parlar durant el dinar i li vaig ensenyar els meus forats d’arracada abandonats a orelles, nas i llavi.

Si no m’ho demana, si avui no sent desig de fer-se forats com altres nenes, més enllà dels moments de joc simbòlic i disfresses, potser és perquè la manca d’aquesta marca de gènere no li pesa. I això em deixa respirar.

Què vam fer?

No teníem arracades de pinça. Calia ser imaginatives… Vam obrir “l’armari de sastre” (a casa, un calaix ens queda petit) i vam mirar possibilitats.

El clip de paper en forma d’estel quedava xulo, però a ella no li va acabar de fer el pes.

Les pincetes de fusta tipus d’estendre pressionen massa (ho vaig provar jo).

Finalment, el clip de paper “com de caramel” va anar bé. L’A diu “com de caramel” perquè el de l’altra orella era vermell i blanc, com els bastons de caramel de Nadal.

Però l’A trobava a faltar alguna cosa que pengés… I, justament, teníem un fil de cosir heretat de l’àvia @rosamariamonclus de color platejat.

Amb dos trossets de fil vam tenir unes arracades llargues en un moment.

Que continuï el joc…

Per què no vam posar arracades en néixer?

Perquè no estem d’acord…

• amb la perforació de res per motius tradicionals o estètics en una criatura que no pot consentir el fet. Un nadó és un subjecte de ple dret i només néixer se’l vulnera. I, afegir, es fa pel fet de néixer amb vagina.
• amb una tradició que marca el gènere de la criatura des de naixement, imposant-lo, sense saber com serà i com construirà el seu gènere.
• amb posar joies a infants petits amb el perill que comporta (enganxades, estrebades, al·lèrgies…)

Quan accedirem al fet que es perfori per posar-se arracades (no necessàriament a les orelles)?

Quan sigui prou gran per entendre i assumir que li pot fer mal i prengui la decisió consentida conscient d’això.

I aquest ser “prou gran” depèn de més factors que no pas l’edat cronològica. Veurem…