Mestres de la República

Avui, 14 d’abril de 2021, fa noranta anys que es va proclamar la Segona República. No és estrany, doncs, que la xarxa se’n faci ressò i que, des del sector de la Pedagogia, es tinguin presents les mestres i els mestres republicans que van veure la seva tasca trepitjada pel règim, i la seva vida en perill pel fet d’educar d’acord amb els valors republicans.

L’any 2011 i l’any 2014 vaig fer referència a aquest col·lectiu de mestres. Avui, un tuit m’ha retornat una pregunta que m’he fet moltes vegades i, fins i tot, havia plantejat en algun treball acadèmic quan estudiava el grau de Pedagogia. Com seria ara l’escola si no haguéssim passat per més de quaranta anys de nacionacatolicisme?

En aquesta entrada, recupero, unifico i actualitzo el contingut de les anteriors: Els mestres de la República i Les mestres de la República.

Els mestres de la República

L’any 2007, la meva mare em va regalar aquest llibre de Raimon Portell i Salomó Marquès, Els mestres de la República. D’acord amb el que diu la coberta posterior, l’obra vol ser un homenatge als mestres i les mestres per la seva tasca en la construcció d’una escola que eduqués per la llibertat, la cultura i el pensament crític, “una escola nova que formés ciutadans lliures, cultes i amb veu pròpia”.

El llibre consta de quatre blocs: Antecedents, La República en pau, La República en guerra i Després de la batalla. Finalitza amb un epíleg en el qual exposen els trenta punts que definien l’escola nova que va concretar Ferrière l’any 1912, i un altre annex amb les normes generals de treball escolar del CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada).

Per tant, és un homenatge i una lliçó d’història de l’educació en aquesta etapa, des del paper que hi van jugar els i les mestres que avui són referents.

“A final dels anys cinquanta, unes quantes escoles privades, trampejant com podien, van tornar a tractar els infants com a persones. A les escoles nacionals, sobretot a les més petites, alguns mestres van intentar aplicar allò que havien après abans de la guerra. Sota les cendres, encara s’hi amagava alguna brasa encesa. Però això ja és una altra història. O no?” (Portell i Marquès, 2006, p. 164)

Per sort, les brases es mantenen i atiem el foc tant com podem.

Els mestres catalans, de la guerra a l’exili

En la mateixa entrada compartia un documental relacionat, dirigit per Agustí Corominas i produït per Metropoli Video i TVC.

El documental recorda el moviment popular i institucional en matèria d’educació i cultura que va esdevenir durant la Segona República, per tal fer-la accessible a tota la població, així com la situació viscuda pels mestres amb l’arribada de la guerra: exili, presó, mort… Per educar d’acord amb els principis republicans de llibertat, justícia i solidaritat.

El treball d’investigació que hi ha darrere d’aquest documental ha estat assessorat per Salomó Marquès, Miquel Martínez i Josep González Agàpito i Mariona Ribalta entre d’altres.

Durant el documental és possible escoltar la veu de mestres com Carme Roure Canosa (1915-2004), Elvira Godàs i Vila (1917-2015), Dolors Canals i Farriols (1913-2010), entre d’altres.

Las Maestras de la República

Las Maestras de la República és un altre documental, de Pilar Pérez Solano (2013) que posa el focus sobre la tasca de LES mestres.

Les mestres de la república van ser dones compromeses amb la lluita pels drets de les dones i per la modernització de l’educació basada en els principis de l’escola pública i democràtica. Aquest documental explica la seva tasca i l’herència que ens han deixat, a partir de la recreació de la vida d’una d’elles, imatges d’arxiu i testimonis d’investigadors i familiars.
El documental va guanyar el Goya a la millor pel·lícula documental 2014.

Podeu veure el documental a Filmin.

Referències

Corominas. A. [dir.] (2005). Els mestres catalans, de la guerra a l’exili. [documental] España: Metropoli Video i TVC

Pérez Solano, P. [dir] (2013) Las maestras de la República [Documental] España

Portell, R. i Marquès, S. (2007) Els mestres de la República. Barcelona. Ara Llibres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s