Kahoot! no és cap novetat, ho sé. Però és ara quan la tècnica, l’alumnat i la pandèmia han afavorit que en faci ús a l’aula.

Quan era una supernovetat, no era adequat en el context educatiu en el qual treballava. Comprendreu que el moment és ara i aquí i no fa anys, quan va començar a tenir fama.

Aquesta setmana us parlo del Kahoot! i de la seva aplicació a les sessions de tutoria de Grau en Pedagogia i Educació Social de l’assignatura de Bases de l’Aprenentatge i Educació.

Què és Kahoot!?

És una eina de gamificació a l’aula amb l’ús de les TIC. És una plataforma gratuïta llançada a Noruega l’any 2013, amb funcionalitats prèmium, que permet la creació de qüestionaris en format “concurs” entre les persones que hi participen i responen a les preguntes des dels seus dispositius mòbils o ordinador. Disposa també de qüestionaris propis.

A l’hora de configurar els qüestionaris, hi ha diferents tipus de preguntes per escollir (multiresposta, veritat o mentida, completar…) encara que algunes d’elles són de pagament. L’aplicatiu permet incorporar vídeos i imatges que acompanyin el text de les preguntes.

Quan s’activa el joc, es carrega un codi amb el qual podran accedir els i les participants. A la pantalla general de qui dinamitza l’activitat, apareixen les preguntes. Les persones que hi participen veuen les opcions de resposta. Hi ha un temps límit per contestar que pot ser configurat en la creació.

En acabar el temps, es mostra a la pantalla general el nombre de respostes donades de cada opció i quina era la resposta correcta. Seguidament, apareix el rànquing de participants i missatges motivadors com “X té una ratxa de 3 respostes encertades” o “Y és el millor escalador, pujant cinc posicions“. El joc finalitza en acabar les preguntes i es mostren les persones que han quedat en les tres primeres posicions.

El context d’aplicació: les tutories

Les tutories del Grau d’Educació Social i Pedagogia que faig a la UNED, en condicions de normalitat (entenent la normalitat com una situació lliure de Covid) són presencials (a l’aula física) alhora que s’emeten en directe en línia amb la possibilitat, per tant d’assistir-hi des de qualsevol lloc. En acabat, queden gravades i disponibles per poder recuperar-se en diferit.

Fer qüestionaris en comú a l’aula és una pràctica habitual tant per preparar la prova final com per afavorir la detecció de punts febles o dubtes en relació amb el contingut.

Compartir el mateix espai físic a l’aula, feia possible certa gamificació analògica en aquesta activitat, a través de la paraula, la comunicació no verbal, tant de la docent com de l’alumnat, i l’actitud davant la proposta.

Amb l’arribada del coronavirus, les sessions de tutoria han passat a ser únicament en línia, en directe i en diferit. La riquesa de la sessió segueix estant en l’assistència en directe, amb la participació activa de l’alumnat en la construcció de la sessió mateixa. Sóc molt pesada en aquest sentit, ja que és clau perquè les sessions tinguin sentit i utilitat, i així ho transmeto a l’alumnat. D’una banda, agraeixo la seva presència i participació i, per l’altra, convido a qui no pugui venir a fer les seves aportacions per altres vies com el fòrum o el correu electrònic.

Que es connectin el directe entre 15 i 20 alumnes és, per mi, un èxit. Rebre correus expressant l’interès que els generen les gravacions i justificant-se pel fet de no poder assistir-hi en temps real és també un indicador que no anem per mal camí.

Doncs bé, en aquest context totalment en línia i amb la voluntat d’engrescar l’alumnat a participar activament, vaig crear un primer qüestionari de Kahoot! amb preguntes sobre el primer tema del contingut de l’assignatura similars a les que poden trobar a l’examen. Van participar-hi 17 alumnes.

Dificultats

Coses de la tecnologia, malgrat que tot havia funcionat perfectament fins al moment, quan vaig compartir l’escriptori per tal que poguessin veure les preguntes, el vídeo va començar a donar errors, obligant-me a carregar una i altra vegada la pàgina i, en definitiva, perdent temps.

La solució va ser llegir jo la pregunta. Les opcions eren sempre veritat o mentida, així doncs, era força fàcil fer-ho d’aquesta manera.

Valoració de l’experiència

La predisposició de l’alumnat per participar en el Kahoot! va ser total. Coneixien l’eina i es van mostrar engrescades i engrescats a fer-la servir. La majoria havien vist a la planificació de la tutoria que en faríem ús, i ja la tenien preparada.

Hi van participar 17 persones en aquell moment connectades. Van unir-se al joc sense dificultats.

Durant el progrés del joc comentaven la jugada al xat de la classe virtual, amb un ambient distès però sense perdre de vista el focus de l’activitat.

En acabar el temps de resposta, apareixia quantes persones havien contestat cada opció. Em va semblar molt interessant, ja que permetia veure si el contingut de la pregunta generava dubtes, no s’acabava d’entendre o, per contra, era un contingut assolit. Abans de passar a la següent pregunta, donàvem temps per fer aclariments sobre l’anterior.

Al final del joc, es genera un informe de resultats que aporta informació útil per veure on cal reforçar.

La sessió s’acabava, però ens quedaven preguntes. Lluny de voler sortir esperitats de la plataforma, l’alumnat va demanar allargar la sessió per acabar el joc.

En finalitzar, van expressar la voluntat de repetir-ho amb els temes següents.

Conclusions

Kahoot! és una eina de gamificació a l’aula que permet llibertat de creació de qüestionaris d’acord amb els continguts de la matèria i característiques del grup.

Facilita l’orientació de l’acció docent donant informació en relació amb els coneixements assolits i aquells que encara no ho han estat.

Permet un retorn immediat a l’alumnat alhora que afavoreix la participació activa i la conversa, en un ambient distès sense perdre de vista l’objectiu de l’activitat.

És senzilla, intuïtiva i gratuïta en la seva versió bàsica.

Repetirem!