Un any més, Madresfera ens convida a fer balanç. La tassa del sorteig em crida i la particularitat de l’any que deixem enrere em porta a acceptar la invitació.
Malgrat que ha estat un any convuls i dur en termes generals, m’hi reconcilio, com faig cada desembre. Quan arriba el 15 de desembre (el meu aniversari) no puc evitar pensar que, per dolent que hagi estat l’any, l’he superat.
Viure és el millor i el més important dels propòsits que ens podem fer.
En aquesta entrada revisaré què vaig proposar-me per l’any 2020 en l’àmbit del bloc, i com ha anat.
Quan vaig dir “Benvingut, 2020″…
Ni m’imaginava que la seva arribada portaria tot el que ha portat. I cal dir que la situació d’emergència sanitària i el confinament han estat catalitzadors de moltes de les coses bones que m’han passat en relació amb el bloc.
En iniciar l’any, em vaig proposar mantenir la regularitat en les publicacions i crec que ha estat un objectiu assolit. He publicat un total de 70 entrades, més d’una per setmana en algun moment de l’any.
Durant aquest any 2020, hi ha hagut 7680 visitants al bloc, amb un tota de 14830 visites. És un bloc humil, però creieu-me si us dic que són més visites i visitants dels que m’hauria imaginat mai que tindria.
Quan començava el 2020 deia que m’agradaria mantenir el podcast amb la Sílvia, Con ojeras y café. I així ha estat. Al setembre vam començar la segona temporada, aquest cop en directe per Instagram. Hem experimentat una mica amb el tema tècnic, hi ha coses a millorar (oi, Sunne?) però també ens agrada el format d’IGTV, així que caldrà trobar l’encaix i l’equilibri necessari per seguir gaudint de fer-ho amb un mínim de garanties per les vostres oïdes.
També deia que m’agradaria engegar el podcast del bloc. I així ha estat. Després de donar-li moltes voltes, fer proves i empassar-me la vergonya, a finals d’agost va veure la llum Cosetes de no res, el podcast. Com dic sempre, és un podcast tan senzill que si fos més simple, seria un àudio de Whatsapp. Tanmateix, n’estic contenta i, en definitiva, compleix l’objectiu que no és un altre que acostar el contingut del bloc a qui, pel motiu que sigui, escolta més que llegeix.
Que el podcast estigui en la Llista de podcasts en català de Podcatalà és un altre petit èxit, si no pel podcast en si, per la nostra llengua, contribuint a fer créixer la presència de contingut en català a la xarxa.
Finalment, us parlava “d’una idea que s’estava gestant amb calma i amor des de l’octubre“. Havia d’arribar amb la primavera, però en el seu lloc va arribar un virus que va paralitzar el món i del qual vull parlar el mínim possible (n’he parlat molt durant aquest any! Aquí i aquí, 15 entrades en total).
El cas és que la idea segueix gestant-se amb El baúl de Pilarin i espero que pugui arribar durant el 2021, sense gaire sobresalt.
Però hi ha més!
Els meus propòsits pel 2020 en relació amb el bloc van quedar aquí, però, com deia, l’any que avui acomiadem va portar molt més.
Col·laboració amb el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya
Mesos després de la publicació al bloc del Col·legi de l’entrada Pedagogia, vaig entrar a formar part de la Xarxa d’Experts i Expertes del COPEC en l’àmbit de petita infància i famílies. Arran d’aquest fet, s’han publicat dues entrades al Bloc Parlem de Pedagogia que també podeu trobar a Cosetes de no res: Petita infància, acompanyament a les famílies i pedagogia; i Un Nadal atípic.
Així mateix, vaig participar en l’elaboració del Comunicat del COPEC: “En un curs incert, calen respostes pedagògiques creatives i flexibles”, i el Comunicat del COPEC: Valoració tancament curs 2019-2020 i reflexions i planificació 2020-2021, amb els companys i companyes de la vocalia Pedagogia i Escola.
Gràcies, també, a aquesta col·laboració, he representat el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya en dos mitjans de comunicació digitals, aportant el punt de vista pedagògic sobre els temes que tractaven.
Juanico, N. (16/11/2020) ‘Cocomelon’, el fenomen de Netflix que atrapa els infants. Ara.cat [Diari digital] https://www.ara.cat/media/Cocomelon-fenomen-Netflix-atrapa-infants_0_2561743975.html
Pellicer, J. (25/12/2020). La il·lusió nadalenca resisteix en els nens en unes festes atípiques. El Món [Diari digital]. Recuperat de https://elmon.cat/societat/la-illusio-nadalenca-resisteix-en-els-nens-en-unes-festes-atipiques-193277/
Forjant vincles
Per altra banda, la xarxa, la blogosfera, ha enfortit vincles que en alguns casos havien començat a forjar-se ja el 2019. I el 2020 va portar moltes converses per Telegram, l’escolta de podcast, la visualització de directes, històries i Twitch, cafès virtuals i nous projectes (alguns immediats i d’altres que requeriran un temps…).
Quan va ser possible, en el parèntesi que ens va oferir l’estiu, en algun cas, inclús vam desvirtualitzar. Així doncs, no vull deixar d’anomenar les persones que m’han acompanyat en aquest mundillu durant aquest any:
- Sílvia, Lactando en diverso
- Eli Soler, Educando adolescentes
- Noe, Cuando duermen by Noe; Podcast: Cuando los niños duermen (vaig tenir el plaer de participar-hi durant el confinament); a YouTube, Cuando los niños duermen.
- Sunne, imprescindible si penses fer un podcast.
- Katherine Ortiz, Historias de una mamá prematura
- Zora Grothuis, Conciliando por la vida
- Sara Sola Soria, un descobriment d’aquest any, gràcies a coincidir escoltant el podcast Cosas de padres.
- Cripatia, Hablemos de Montessori
- Nanoc, potser l’únic que em fa riure quan diu guarderia.
- Carlos Escudero, Un papá como Vader. I amb la @currins, en el podcast ¿Qué hacemos el domingo? … I el TOCNÁMBULOS!
Com deia, dels vincles de la blogosfera han sorgit amistats, projectes i idees que en algun cas necessitaran temps per arribar a ser una realitat i, en altres, la realització ha estat immediata, com ha passat amb Tocnámbulos. Es tracta d’una sèrie de directes que fem Carlos Escudero i jo i que trobareu a IGTV de Cosetes de no res.
La previsió era de sis episodis: tres fent visible el somnambulisme en les diferents etapes de la vida segons la meva experiència (recordo que el naixement d’aquest bloc està vinculat a aquest trastorn de la son); i tres fent visible el TOC a partir de l’experiència del Carlos, després de festes.
Tanmateix, les converses ens portaven a tractar temes que volíem compartir i, abans de Nadal, vam fer un episodi parlant d’àlbums il·lustrats que ens fascinen.
On ens portarà? Qui sap! Però ja avanço que hi ha temes que ens ronden el cap.
Altres col·laboracions
De cop i volta, un dia, dos estudiants de l’Autònoma que fan el 2+1podcast em van demanar entrevistar-me en un dels episodis. La sorpresa va ser majúscula. Hi vaig accedir, vaig riure molt i em van enganxar a escoltar-los cada setmana que puc.
I, per acabar, fa uns dies, el Sunne va tuitar…
I jo vaig dir que m’hi apuntava. Així que, si voleu saber més del meu 2020 que no us hagi explicat ja, podeu recuperar-ho aquí i aquí.
Amb tot això (que no és poc!!!!), m’acomiado del 2020 tranquil·la i contenta amb el camí recorregut. Les pedres que hi hem trobat no són insignificants ni ens han de ser indiferents. Tenim present tot el que ha passat i, per aquest motiu començarem l’any amb la mateixa cura i responsabilitat que acabarem el 2021. Com vaig dir l’any passat…
Vull gaudir de la família, la feina, les classes a la UNED, el bloc, el màster, la Cirereta, Lactamater… de la vida!
Cosetes de no res 
Gracias mil a ti! a por más cafés! Espero este año que inicia llegurn a ser de manera no virtual. Una abraçada
M'agradaLiked by 1 person
Ai sí! Que virtuales están muy bien pero cuando se acompañan de un abrazo, mejor 🥰
M'agradaM'agrada