Ens trobem a les portes de Nadal i, si sou persones previsores, segurament ja esteu pensant o fins i tot ja teniu encarregades totes les compres. En aquestes dates en les quals es compra, es consumeix i es regala més que en cap altre moment de l’any (crec), és possible que ens qüestionem si comprem massa o massa poc, si regalem a les criatures en excés o si, anant contracorrent ens passem de frenada.

En aquesta entrada, us parlaré de la norma dels quatre regals, i de la nostra interpretació d’aquesta norma amb exemples de com l’apliquem.

L’infant hiperregalat

La síndrome de l’infant hiperregalat fa referència a les conseqüències de regalar als infants més del que necessiten i “més del que l’emotivitat d’un nen pot acceptar” segons Francesc Nuñez, sociòleg de la UOC (A.F., 2018 i Bigas, N., 2018). El sociòleg considera que un excés de regals provoca “nens sobreestimulats”, “pèrdua d’il·lusió” i “baixa tolerància a la frustració”.

• Sobreestimulació, ja que s’ofereix a l’infant més estímuls dels que pot atendre. Aquest és el motiu pel qual no és estrany sentir a dir que l’infant no fa cas a gran part del que se li ha regalat. O que acaben fent més cas a les capses de cartró que al seu contingut.
• Pèrdua d’il·lusió, no donar valor a allò que es té, tenir per tenir, sovint lligat a productes que aporten una satisfacció de curta durada, molt volàtil, i que es desitgen, en part, gràcies a una publicitat potent que crea falses necessitats.
• Dificultat per tolerar la frustració, quan la quantitat minva encara que no ho faci la qualitat o el valor simbòlic del regal.

Contrarestar la tendència social d’hiperregalar, sobretot quan parlem de criatures, pot ser complicat, generador de discussions i provocar que hàgim de donar moltes explicacions. Ens caldrà valorar, en cada cas, el cost-benefici de la batalla.

Per altra banda, és possible que ens empenyi a hiperregalar (sense ser-ne conscients) el fet de voler garantir que a la nostra criatura no li falta de res. I en aquesta bona intenció podem oblidar que cal que la nostra criatura tingui tot allò que necessita i no pas que ho tingui tot.

Ara parlem de Nadal, però aquest fet és extrapolable a altres moments de l’any com l’aniversari, el sant…

Si volem equilibrar la balança i regalar sense hiperregalar, podem trobar estratègies per fer-ho i reeducar-nos en aquest sentit. A casa, des del naixement de la petita A, apliquem la norma dels quatre regals (segons la nostra interpretació adaptada a la nostra situació).

La norma dels quatre regals

Es podria dir que la norma dels quatre regals és una estratègia per controlar la quantitat i qualitats dels regals que es faran a les criatures de casa. Consisteix a limitar a quatre el nombre de regals, tot garantint la varietat segons quatre criteris. Aquests criteris, en termes generals, serien:

• Una cosa que desitgi molt
• Una cosa que necessiti objectivament.
• Una cosa que pugui posar-se (roba, disfressa, sabates, barret, motxilla, proteccions per patinar…)
• Una cosa amb valor educatiu. FAROS Sant Joan de Déu (2019) inclou en aquesta categoria el material fungible per a creacions artístiques i manuals, llibres, jocs educatius…

A casa, interpretem la norma a la nostra manera, com deu passar en cada casa d’acord amb la situació, els acords amb la família, les tradicions que se celebren, etc. Així doncs, us explico com apliquem la nostra norma dels quatre regals.

A casa celebrem el Tió i Reis. Per fer cagar el Tió, reservem aquells objectes que són més petits. L’explicació la trobareu aquí. Abans de la pandèmia, la situació ja facilitava no sortir-nos del marc dels quatre regals i, amb la família amb la qual ens reuníem, ja acordàvem què li fèiem cadascú a la petita A.

Per Reis, rep quatre regals a casa. Quan la família ens pregunta què demana la petita, perquè també li volen fer un regal, proposem quelcom seguint la norma en bucle.

Seguir la norma en bucle us pot semblar contradir-la. Tanmateix, ho fem tenint present algunes idees que, al final, redueixen la percepció final de quantitat, mantenint-nos tan fidels com podem a la norma estricta.

M’explico a partir dels criteris i posant exemples.

Una cosa molt desitjada

Aquest any demana el castell de Frozen. Ens ho hem fet venir bé perquè sigui el castell de Frozen de Lego, aprofitant el seu interès per aquest joc i el valor afegit que considerem que té.

Doncs bé, a casa tindrà el castell de Lego i, en una altra casa, si es requereix repetir norma i categoria, potser tindrà algun complement per aquest mateix material de joc.

Altres exemples: en una casa pot rebre la cuineta i, en una altra, la fireta. En una casa pot rebre les vies de tren i en una altra els vagons.

Una cosa que necessiti objectivament

En aquesta categoria, a casa, el regal serà gaudit per tota la família. La seva/nostra biblioteca ha crescut molt i segueix creixent, de manera que ara mateix tenim els llibres infantils que fa vergonya de veure.

Així doncs, demanem als Reis uns mobles que ens ajudaran a actualitzar el seu espai de lectura al menjador de casa, gaudint-ne totes, compartint temps i activitat i facilitant que els llibres estiguin endreçats i cuidats.

Una cosa que pugui posar-se

En aquesta categoria s’hi poden incloure molts articles diferents. És d’aquelles categories que no costa repetir, tot i que hi ha família a qui no fa gràcia regalar-ho si no és de caire lúdic.

Ja fa un parell d’anys que la petita A demana disfresses concretes. Aquest any, ha estat Frozen. Com no ha especificat personatge (i nosaltres no ho hem preguntat), juguem amb aquest comodí. En una casa tindrà la disfressa de l’Elsa de Frozen II i en una altra hi haurà la disfressa de Kristoff. Per què? Per diversificar, no donar res per suposat i no estereotipar el seu joc.

Per altra banda, de cara al Tió repetim i fusionem dos criteris: per exemple, rebrà un pijama i unes samarretes interiors que li calen. Si en una altra casa ens demanessin què li poden regalar, direm una motxilla per anar a escola perquè la que té s’està fent malbé i no creiem que aguanti fins al juny (perquè esperem anar a escola fins a l’estiu!).

Una cosa amb valor educatiu

Generalment, aquesta categoria la reservem per llibres i, sí, repetim a casa: un el cagarà el Tió i un altre el portaran els Reis. Si cal, en altres cases també. Que no ens faltin mai!

Ara bé, pot ser que aprofitem aquest criteri per fer arribar a casa jocs o materials concrets com és el cas de Botànica Creativa de Mineland Educational, o similars.

Ho posem tot a la carta? hO parlem tot amb ella?

No i no directament. No ho posem tot a la carta. Només hi posem els quatre regals base. Aquest any, per exemple: Castell de Frozen de Lego; Mobles per l’espai de lectura; Llibre; Disfresses de Frozen.

Potser comentem que hi ha certa cosa o altra que necessita, però no diem que ho demanarem. Si arriba, benvingut sigui. I la resta, els detalls i complements, com ja formen part dels quatre regals base, no cal especificar-los.

Regals amb valor afegit

A banda dels regals que són explícitament quelcom que necessita, considerem que són regals amb valor afegit aquells que potencien valors en els quals volem educar o que contribueixen a fer possibles situacions que considerem positives.

En aquest sentit, inclouríem:

• materials de joc que permetin un joc lliure i ric, actiu. Que la joguina no faci res, que qui ho ha de fer és l’infant.
• jocs i materials que permetin compartir el joc, com jocs de taula, per exemple.
• jocs i joguines lliures d’estereotips o que sigui possible presentar-les d’una manera el menys estereotipada possible.
• Jocs i materials que es van adaptant al joc segons l’edat i els interessos (Lego, material inespecífic, carro d’IKEA, Botànica creativa de Miniland Educational, material de dibuix i pintura…)

De moment, funciona sense massa esforç. De moment, no ens hem trobat resistències. Pot ser que amb l’edat la cosa es compliqui o pot ser que no perquè ho integri i sigui quelcom natural per ella.

Ara per ara, som nosaltres, els adults, els que contínuament hem de recordar-nos que no és poc, que n’hi ha prou, que no necessita més, que està bé. Perquè és cert que la motxilla pesa i que, tot i que no vam ser infants hiperregalats, sí que vam ser consumidors de publicitat que ens hi volia convertir i, qui més qui menys recorda alguna cosa que els Reis mai li van portar. Serà aquest any, potser?

Referències

A.F. (12/12/2018) La síndrome del nen hiperregalat. Diari Ara [Diari digital] Recuperat de https://criatures.ara.cat/infancia/sindrome-del-nen-hiperregalat_0_2141786015.html

Bigas, N. (5/12/2018). El «síndrome del niño hiperregalado»: sobreestimulado, egoísta y con bajo nivel de frustración. UOC News [Web Universitat Oberta de Catalunya] Recuperat de https://www.uoc.edu/portal/es/news/actualitat/2018/304-nene-hiperegalado.html

FAROS Sant Joan de Déu (19/12/219) Què és i com evitar la síndrome del nen hiperregalat el proper Nadal. FAROS Sant Joan de Déu [Web] Recuperat de https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/com-evitar-sindrome-nen-hiperregalat-proper-nadal

NOTA: En temps de pandèmia, valorem que els Reis no portin res a altres cases perquè reduirem el contacte social. Es pot participar des del simbolisme d’escriure a la carta què demanen els cosins (per si els Reis se n’oblidessin), tenir el detall de fer una trucada (o videotrucada) el dia 6 per comentar que ens han portat, o qualsevol alternativa que se us acudeixi i que mantingui la màgia sense posar en qüestió la seguretat o la vostra tranquil·litat.