20 de novembre: Dia Universal dels Drets de l’Infant

Il·lustració de Francesco Tonucci

El 20 de novembre és un dia assenyalat per diferents raons. Entre elles, la commemoració de la Declaració dels Drets de l’Infant i de l’adopció de la Convenció dels Drets de l’Infant.

L’any 2020 està marcat per la situació d’emergència sanitària per Covid i per les restriccions que aquesta ha comportat. En molts casos, hem sentit i hem patit que les llibertats individuals es veiessin retallades i els drets vulnerats, també els drets dels infants.

Per aquest motiu, doncs, recupero, actualitzo i poso veu a aquesta entrada: 20 de novembre; Dia Universal dels Drets de l’Infant.

Camí recorregut

Històricament, la infància ha estat una etapa menystinguda, un tràmit a passar fins a arribar a l’edat adulta, moment en el qual s’adquirien els drets.

Massa lentament, la reflexió i la revisió al voltant d’aquest període fonamental de la vida de la persona -base de la construcció de la persona adulta que serà- ha arribat a diversos organismes públics i privats considerant i perseguint l’objectiu d’aconseguir que es respectin els drets dels infants, com a persones que són, tenint en compte les particularitats de l’edat i el risc de ser vulnerades.

Després de deu anys d’elaboració, el 20 de novembre de  l’any 1959,  l’Assemblea General de l’ONU va aprovar  la Declaració de Drets de l’Infant, que recollia deu principis bàsics i necessaris per garantir els drets i el benestar dels menors. Va ser aprovada per unanimitat.

Trenta anys més tard, el 20 de novembre de 1989, es va adoptar la Convenció dels Drets de l’Infant a l’Assemblea de les Nacions Unides, així com els dos protocols facultatius que la desenvolupen:

Una dècada més tard, es va fer balanç dels resultats obtinguts i, tot i que va tenir un gran impacte en la sensibilització de la comunitat internacional, no es pot dir que la feina estigui feta. A més dels problemes i amenaces tradicionals, n’apareixen de noves i, per tant, cal seguir-hi treballant:

Drets dels infants

Coneixem els drets dels infants?

  1. Tots els infants han de gaudir dels drets que recull la Declaració i els seran reconeguts “sense excepció o discriminació per motius de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o altres opinions, origen nacional o social, naixença o qualsevol altra situació, del mateix infant o de la seva família.”
  2. L’infant ha de “ser protegit especialment i disposar d’oportunitats i serveis,” garantint que pugui “desenvolupar-se físicament, mentalment, moralment, espiritualment i socialment de manera sana, amb llibertat i dignitat.
  3. Des del moment del naixement, “l’infant té dret a un nom i a una nacionalitat.
  4. L’infant té dret “als beneficis de la seguretat social; a créixer i a desenvolupar-se en bona salut rebent, tant a ell com la mare, atencions especials prenatals i postnatals; a disposar d’alimentació, habitatge, esbarjo i serveis mèdics adequats.”
  5. L’atenció a la diversitat és un dret dels infants, rebent el “tractament, l’educació i les atencions necessàries que reclama la particular situació de cadascú.”
  6. L’infant té dret a” l’amor i la comprensió;” a créixer, sempre que sigui possible, amb la seva família, en un ambient d’afecte i de seguretat moral i material.
    1. Tret de situacions excepcionals, no serà separat de la seva mare en edats primerenques.
    2. “La societat i les autoritats públiques han de tenir cura i garantir els drets dels infants sense família o amb manca de recursos per subsistir. “
  7. L‘educació gratuïta i obligatòria, l’educació bàsica, és un dret de l’infant.
    1. L’educació rebuda ha d’afavorir la seva cultura general i permetre-li, amb igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds, el seu criteri, i la seva responsabilitat moral i social.
    2. L’interès superior de l’infant serà el principi-guia de qui és responsable de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc als pares.
    3. El joc i l’esbarjo són drets de l’infant, que cal que siguin garantits per la societat i les autoritats públiques, promovent-ne la satisfacció.
  8. L’infant ha de figurar entre els primers a rebre, en tota circumstància, protecció i socors.
  9. És un dret de l’infant ser protegit de qualsevol forma de negligència, crueltat, explotació o tràfic.
    1. No s’haurà de consentir que l’infant treballi abans d’una edat mínima adequada i no ha de fer cap tasca perjudicial per a la seva salut i el seu desenvolupament físic, mental o moral.”
  10. L’infant té dret a protecció contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena i ha de ser educat en el marc dels drets humans.

Declaració dels Drets dels Infants (ONU, 1959)

Referències

Albert, M. J. (2012). Derechos Humanos, Educación y Sociedad. Madrid, Ramón Areces.

Assemblea General de les Nacions Unides (20 novembre de 1959) Declaración de los Derechos del Niño. Resolución 1386 (XIV), de 20 de noviembre de 1959. Recuperat de http://www.cidh.oas.org/Ninez/pdf%20files/Declaraci%C3%B3n%20de%20los%20Derechos%20del%20Ni%C3%B1o.pdf

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s