El valor de l’error

Fa uns dies us explicava aquesta experiència a casa, fruit d’una activitat sorgida per casualitat, gràcies als avis de la petita A que li van donar uns retoladors per vidre de colors fluorescents. Més enllà del vessant lúdic de la proposta, aquesta va esdevenir oportunitat d’aprenentatge i de gestió de l’error, així com inspiració per les entrades d’aquesta setmana. Entrades? Sí, dues! Som-hi!

Lletres

Ara, les lletres són molt presents en el joc de l’A. Reprodueix en el seu joc simbòlic vivències de l’escola i “ens explica” part del que hi fa. El dia que vam dibuixar amb retoladors al vidre, al matí, m’havia parlat d’una papallona que havia portat l’E a la classe, i reproduïa com havien parlat de les lletres que té la paraula “papallona” i com s’hi havien fixa’t en el seu so i en la seva identificació.

Al vespre, dibuixant al vidre, va voler escriure papallona. Com us deia a la publicació, no va sortir a la primera: escrivia, mirava atentament el resultat i alguna cosa li grinyolava; esborrava la part que no veia clara i hi tornava. La seqüència va ser: PAPAPONA⁣; PAPAONA⁣; PAPLLONA⁣; PAPALLONA (N al revés)⁣. Tot i que la N estava al revés (no li passa tan sovint com amb la S), aquesta última versió la va satisfer.

Veure com va revisar l’obra, detectar l’error i esmenar-lo una vegada i una i altra mentre nosaltres observàvem embadalits, em va portar a parlar avui del valor de l’error en l’aprenentatge.

L’error

Equivocar-se és humà. Tothom s’equivoca. De l’error se n’aprèn. Tanmateix, és habitual que l’error sigui motiu de penalització i un fet a evitar. En què quedem?

Diversos autors (al final de l’entrada deixo algunes referències) han escrit sobre aquesta qüestió.

En l’àmbit acadèmic, Álvarez (2019) destaca que una de les maneres més habituals d’avaluar per part dels docents parteix de castigar els errors entesos com a fallades de l’aprenentatge. L’autor considera que aquesta manera de gestionar l’error, provoca un recel en l’alumnat respecte dels continguts que es relacionen amb l’errada, no només no afavorint l’aprenentatge i la construcció del coneixement, sinó provocant l’aversió per certs temes o matèries.

Per contra, quan la construcció del coneixement es fa des de la crítica reflexiva dels errors, considerant-los un eix transversal de l’aprenentatge (Fernández, E. 2019), els continguts relacionats amb ells s’integren i perduren.

Autors coincideixen, i coincidim, en considerar l’error com una oportunitat d’aprenentatge, una situació que porta a l’infant a la posada en marxa de recursos per detectar-lo, trobar solucions i crear i reforçar estructures mentals que el portaran possiblement a no repetir-lo o a ser capaç de corregir-lo amb més rapidesa i eficàcia la pròxima vegada.

“…es válido asumir el error como un conflicto productivo, que genera un bucle recursivo, donde se vincula el error con la reflexión, puesto que genera un proceso mental que precisa enlazar conceptos, informaciones, saberes que favorecen la connotación afectiva, la experiencia, el acierto, el pensamiento crítico, en un encuentro entre la convergencia, la divergencia y la iteratividad constructiva en el aula. “ (Briceño, 2016)

“PAPALLONA”

Torno per un moment a la situació quotidiana que vam viure a casa i que em semblava reviure mentre llegia l’article de Briceño (2016). Observant l’A, vam veure com detectava i comprenia que hi havia un error, corregia i recorregia i, en aquest procés, retroalimentava el procés d’aprenentatge i generava noves estratègies.

Sense que el cas de l’A sigui res fora del comú, em serveix d’exemple per il·lustrar aquesta concepció de l’error com a eina.

“El aprendizaje ocurre cuando alguien quiere aprender, no cuando alguien quiere enseñar” Roger Schank (citat a Briceño, 2016)

El paper de l’adult

Quan observem un infant en el procés de fer i intuïm l’error, fins i tot quan encara no s’ha produït, no és estrany que una força interior ens empenyi a parlar abans d’hora amb la voluntat més o menys conscient d’evitar que l’infant s’equivoqui.

Tot i que no és el que es considera recomanable des de la visió de l’error com a eina d’aprenentatge, cal entendre que aquest acte reflex és fruit de la nostra experiència de vida, de com hem viscut l’error des de petits, sobretot l’error en el procés d’aprenentatge.

Per tant, el primer que ens cal és treball personal per controlar-ho. A mesura que anem practicant en l’acompanyament de l’infant en aquests moments, ens serà més fàcil controlar l’impuls, ja que ens adonarem i serem conscients del benefici que ofereix l’error.

Per acompanyar la gestió de l’error, Briceño proposa tres consignes a tenir en compte per part de l’adult. Tot i que els contextualitza en ambients d’aprenentatge, considero que són aplicables a gairebé qualsevol context d’aprenentatge, també en l’àmbit informal:

  • Parlar de l’error, comentar-lo, contrastar-lo amb la solució. A l’aula pot fer-se en grup, generant discusió i intercanvi de punts de vista.
  • Desgranar la informació, explorar diferents vies de solució de l’error, comprovar si l’error comès i la solució trobada contribueix a la millora.
  • Guiar, orientar, reforçar el coneixement amb participació col·laborativa i cooperativa però, afegeixo, sense treure-li el protagonisme en el procés.

Observeu-l@s i meravelleu-vos!

Referències

Álvarez, J. (2019) El error como estrategia pedagógica para generar un aprendizaje eficaz. Publicat a Conference Proceedings CIVINEDU 2019. 166-169. Madrid, Spain: Redine. Recuperat de http://www.civinedu.org/wp-content/uploads/2019/12/CIVINEDU2019.pdf

Aragonés, M.( 1984) El error: elemento orientativo en el aprendizaje de lenguashttp://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:Epos-B73D3B05-B218-2DCF-2294-C88E73C06235&dsID=Documento.pdf

Briceño E., Milagros Thairy (2009). L’ús de l’error en els ambients d’aprenentatge: Una visió transdisciplinària. Revista de Teoría y Didáctica de las Ciencias Sociales, (14), 9-28. [Fecha de Consulta 30 de Octubre de 2020]. ISSN: 1316-9505. Disponible en: https://www.redalyc.org/pdf/652/65213214002.pdf

Fernández, E. (2019) Un acercamiento a una construcción teórica del error en el aprendizaje. REVISTA Ciencias de la Educación 29 (53), 253-266. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6754134.pdf

Moralo, M.; Montanero, M. (2019) Aprendizaje con y sin error en estudiantes con TEA. Revista Española de Pedagogía. 77 – N.º 272 enero-abril http://servicio.bc.uc.edu.ve/educacion/revista/53/art12.pdf

Hi ha un comentari

  1. […] Ara, les lletres són molt presents en el joc de l’A. Reprodueix en el seu joc simbòlic vivències de l’escola i “ens explica” part del que hi fa. El dia que vam dibuixar amb retoladors al vidre, al matí, m’havia parlat d’una papallona que havia portat l’E a la classe, i reproduïa com havien parlat de les lletres que té i com s’hi havien fixa’t en el seu so i en la seva identificació. Però això ja és contingut d’una altra entrada… […]

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s