Homeschooling

El homeschooling (o educar a casa o educar en família) no és un tema nou. Tanmateix, durant el 2020 n’hem sentit a parlar força. Tot i que el que hem fet les famílies durant el confinament no ha estat homeschooling, n’hi ha que s’han plantejat aquesta opció de cara als pròxims cursos.

Què és homeshooling? I unschooling? Són el mateix? En quina situació legal es troben? Pot considerar-se la seva regularització una oportunitat en temps de pandèmia tant per les famílies com pel sistema educatiu? Com podria ser aquesta regularització?

Aquestes són les preguntes que em plantejo intentar respondre amb aquesta entrada.

Homeschooling, unschooling… origen i definicions

Homeschooling i unschooling són opcions educatives escollides per algunes famílies que impliquen la seva acció i participació activa en la formació acadèmica de les seves criatures i que, per tant, comporten la no escolarització en un centre educatiu oficial (Rodriguez Guitián, A.M; 2015).

Tot i que l’unschooling sorgeix a l’ombra del homeschooling (Igelmo Zaldívar, J.; 2015) i és habitual que es parli dels dos termes com si fossin sinònims, aquest corrent pedagògic té el seu propi recorregut i fonamentació pedagògica.

Com bé sintetitza Jon Igelmo Zaldívar (2015), la diferència principal entre unschooling i homeschooling rau en el fet que les famílies que escullen la primera, lluny de fer un traspàs a la llar de pràctiques educatives de l’escola, opten per deixar que siguin els infants i adolescents, en definitiva, els subjectes que aprenent, “qui esculli què, quan, com i de quina manera ho volen aprendre“.

En aquest corrent alternatiu pedagògic trobem com a referent John Holt (1923-1985), que defensava la no institucionalització dels processos d’ensenyament-aprenentatge. La seva primera obra, How Children Fail (1964) tenia un enfocament molt més crític amb la institucionalització de l’educació que no pas els següents, de caràcter més propositiu.

“¿Por qué un chico o una chica, que bajo algunas circunstancias es ingenioso, observador, imaginativo, analítico, en una palabra, inteligente, llega a la escuela y, como por arte de magia, se convierte en un completo idiota?” (Holt, 1964, p.5; citat en Igelmo Zaldívar, J.; 2015)

A l’hora de batejar el moviment, als anys setanta, va optar pel neologisme unschooling, tot i que a Teach Your Own, ja als anys vuitanta, fa referència al terme homeschooling de la mà d’unschooling, assumint que el primer havia guanyat popularitat entre les famílies i, en certa manera, podien considerar-se sinònims.

Ara bé, cal tenir en compte que no totes les famílies escollien aquesta opció pels mateixos motius (Rodriguez Guitián, A.M; 2015) ni d’acord amb el corrent pedagògic que plantejava Holt. De fet, justament als anys vuitanta, les famílies que seguien el moviment homeschooling eren principalment de sectors conservadors i vinculats a certs grups religiosos protestants d’Estats Units. Holt no era un referent per aquestes famílies, ja que partien d’una base totalment diferent. Mentre que Holt posava al centre l’infant, aquestes famílies prioritzaven l’autoritat dels pares (Murphy, 2012, p.35 citat a Igelmo Zaldívar, J; 2015).

En aquests últims anys, la tendència dins del moviment és de recuperació de Holt com a autor referent, desmarcant-se del conservadorisme i religiositat del homeschooling dels vuitanta en l’àmbit pedagògic. En aquest marc, s’intenta redefinir el concepte unschooling per tal que representi la seva essència pedagògica, tot i ser complicat unificar les definicions de les diferents veus (famílies, teòrics…). Igelmo Zaldívar (2015) exposa que el fet de mantenir-se pedagògicament en els marges de l’imaginari social és una debilitat i una fortalesa. En contraposició amb el homeschooling, l’unschooling posa per davant qüestions polítiques i pedagògiques. Per tot plegat, es considera un moviment pedagògic radical que qüestiona el paradigma educatiu i que evidencia el procés de canvi pedagògic impulsat tant per aquelles persones que es mantenen als marges com a resposta, com per aquelles que responen des de dins.

Per tant, em sembla important remarcar en aquest punt que, tot i que des del març fins al juny hem estat a casa i els infants han seguit aprenent a casa, durant el confinament no hem fet homeschooling ni unschooling. Per què? Perquè hem mantingut la matrícula al centre educatiu; hem mantingut el contacte amb l’escola i les seves professionals; en menor o major mesura, el currículum establert ha estat el que ha guiat l’acció educativa; les famílies que escullen aquesta opció no estan confinades sense poder sortir de casa, aprenent també a l’exterior i a través del contacte amb altres famílies, dos aspectes que no han estat possibles en aquest període excepcional.

És legal fer homeschooling o unschooling?

No és legal fer homeschooling en el sentit que no hi ha una llei que reguli i empari aquesta opció educativa. Tanmateix, tampoc hi ha una llei que ho prohibeixi explícitament. I, per altra banda, sí que hi ha textos legals vigents que determinen que la família, els pares/mares/tutors/es legals, és l’agent responsable de l’educació de les seves criatures (Rodriguez Guitián, A.M; 2015):

Per tant, les famílies que prenen aquesta opció educativa es troben en una situació alegal, s’ubiquen en el buit legal que deixa la llei vigent, sempre interpretable, i assumeixen plenament la responsabilitat envers l’educació i formació integral -també acadèmica, per tant- dels seus menors a càrrec.

Regulació del homeschooling

Les famílies que han escollit aquesta opció educativa demanen la seva regulació. Concretament, la Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació del Homeschooling té entre seus objectius principals “treballar per la regulació i el reconeixement de l’educació en Família a Catalunya i a l’Estat Espanyol.”

Què demanen les famílies homeschoolers?

Les famílies, en general, demanen reconeixement i regulació del homeschooling i que aquesta regulació garanteixi les mateixes oportunitats i drets que els infants escolaritzats, és a dir, per exemple, que haver-se format en família no impedeixi que puguin titular i cursar estudis superiors posteriorment, si així ho volen.

A l’Estat Espanyol, segons dades de les associacions, hi ha unes 2000 famílies que s’hi acullen (Pérez Mendoza, S., 2017). A Catalunya, es calcula que són entre 400 i 500 (Sala, C.; 2020). És difícil de saber exactament precisament per la manca de regulació i el fet que hi ha famílies que prefereixen no dir-ho per por a possibles conseqüències legals.

Per preparar aquesta entrada, vaig fer una crida a famílies homeschoolers que vulguessin dir la seva a través d’un qüestionari. Van contestar 9 famílies, una mostra molt petita del col·lectiu però que mereix ser escoltada. Aprofito per agrair a totes elles la seva col·laboració.

En relació amb la regulació, hi havia dues preguntes: què voldries que aportés i què no la regulació del homeschooling.

Les famílies que van respondre el qüestionari demanen:

Suport i tranquil·litat en l’àmbit de la legalitat

En aquest sentit, apunten que aquest fet els permetria centrar-se en el que és de debò important, l’educació dels infants, el procés, i no tant en la justificació davant de l’administració o l’entorn que sovint jutja el fet d’escollir aquesta opció educativa.

Per altra banda, el suport legal faria possible el reconeixement de la tasca dels progenitors, de la família, en la formació acadèmica dels infants.

En aquest punt, em permeto incloure la demanda expressada per una família que voldria que la regulació incorporés l’opció de fer flexischooling (acord d’escolarització a temps parcial). Com parlar també d’aquesta opció dóna per una entrada sencera, no aprofundirem. Deixo una referència al final de Madalen Goiria (2012).

Igualtat d’oportunitats

Entesa tant des de la possibilitat d’examinar-se per lliure per obtenir un títol a la mateixa edat que els infants escolaritzats com pel que fa a l’accés a ajudes econòmiques o beques destinades a l’educació.

Així mateix, les famílies demanen poder accedir a formacions destinades a professionals de l’educació, bancs de recursos i “personal especialitzat a qui poder fer consultes.

No obligatorietat de seguir un currículum marcat

Les famílies homeschoolers que han contestat el qüestionari rebutgen una regulació a través de normatives que comprometin l’aprenentatge natural en família. Així doncs, no volen haver de cenyir-se a un currículum establert pel Departament d’Educació o el Ministeri ni una avaluació basada en exàmens memorístics o controls exhaustius que no permetin respectar ritmes d’aprenentatge. Volen mantenir l’essència d’educar lliurement.

Propostes per a la regulació

A partir del fet de qüestionar-se si l’escolarització és l’única via per educar-se o si, per contra, és possible contemplar altres opcions, Rodriguez Guitián, A.M (2015) planteja que la revisió jurídica de la qüestió ha de considerar tant la delimitació de les competències de la família i de l’Estat en relació amb l’educació dels infants com la protecció de l’interès superior del menor.

Tanmateix, segueix, l’equilibri entre aquests dos aspectes no es pot aconseguir des de la rigidesa, sinó que cal atendre el cas concret, d’acord amb l’heterogeneïtat de motivacions i situacions que poden portar a la família a escollir aquesta opció.

Sigui com sigui, davant el plantejament de regulació cal, en primer lloc, escoltar les famílies. Per què han decidit sortir del sistema educatiu convencional?

En el cas de les famílies que van respondre el qüestionari (amb infants entre 2 i 10 anys), les seves raons per escollir fer homeschooling tenen a veure amb un desencant amb l’escola com a institució, la manca d’encaix amb els projectes d’escola propers a la llar, la percepció de manca de respecte pels diferents ritmes d’aprenentatge i de manca de recursos per atendre diversitats.

És important tenir-ho en compte en la millora continua de la mateixa escola, amb l’objectiu (gens fàcil) de fer possible que totes les famílies hi trobin el seu lloc.

Basant-nos en les demandes de les famílies i les competències de l’Estat en matèria d’educació, es podria arribar a regular un model en el qual:

  • les famílies poguessin declarar obertament la seva elecció i el Departament d’Educació/Serveis Territorials les tingués presents i inscrites com a tal.
  • s’organitzessin ZEF (Zones Escolars en Família) en les quals les famílies que en formen part estan en contacte, treballant en xarxa, fent activitats conjuntes, si així ho volen.
  • cada ZEF comptés amb una persona com a referent pedagògica per a l’assessorament i acompanyament, pont amb el Departament.
  • les famílies poguessin aprendre al seu ritme evidenciant el procés i sent el currículum establert una guia orientativa.
  • els joves homeschoolers poguessin optar al títol d’ESO a la mateixa edat que els joves escolaritzats, basant-se en l’evidència del procés al llarg dels anys i/o a través de prova d’avaluació (que no hauria de ser purament memorísitca ni per homeschoolers ni per alumnat)
  • les famílies puguin accedir a formació, enfocada a l’educació a casa, que s’oferís des del Departament.

HOMESCHOOLING I PANDÈMIA

Com deia a l’inici, durant el confinament no hem fet homeschooling. De fet, ni tan sols les famílies homeschoolers han pogut seguir la seva dinàmica habitual.

Ara que tornem a l’escola, hi ha famílies que no veuen que l’escolarització presencial sigui segura i es plantegen escollir aquesta opció alternativa, sigui temporalment o definitivament.

En aquest sentit, veig la regulació del homeschooling (ara) com una oportunitat per donar resposta a les famílies que fa temps que eduquen a casa i a les famílies que volen fer-ho ara per primera vegada. Així mateix, amb nombres reals de famílies inscrites com a homeschoolers, es veuria si la dada és rellevant com per dir que també és una oportunitat per l’administració per descongestionar les aules.

Deixo referències citades i no citades en el text, relacionades amb aquest tema, que poden ser interessants.

Referències

Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació del Homeschooling (s.d) Equip legal Assessor. Preguntes Freqüents. CCRRH [Web] Recuperat de https://www.educarenfamilia.org/equip-legal

Garcia de Rivera Hurtado, M. (2009) Homeschooling: la responsabilidad de educar en la familia. Educación y futuro: revista de investigación aplicada y experiencias educativas, ISSN 1576-5199, Nº. 20, Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3233814.pdf

Goiria, M. (2012) La flexibilización educativa o lo mejor de dos mundos (entre la escolarización y el homeschool). Estudios sobre educación vol. 22; p. 37-54 Recuperat de https://revistas.unav.edu/index.php/estudios-sobre-educacion/article/view/2071/1936

Igelmo Zaldívar, J. (2015) Teoria e historia de una respuesta subalterna a la pedagogización: el movimiento “unschooling”. Temps d’Educació, ISSN 0214-7351, Nº 48, 2015, p. 51-69 Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5220268&orden=0&info=link

Monzón Julve, M. (2011) La educación en casa o homeschooling: la STC de 2 de diciembre de 2010. Revista sobre la infancia y la adolescencia, ISSN-e 2174-7210, Nº. 1, 2011, p. 121-126 Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4932848.pdf

Parody Navarro, J.A. (2011) Sobre la práctica del “Homeschooling” en España y la jurisprudencia europea. Revista europea de derechos fundamentales, ISSN 1699-1524, Nº. 17, 2011, p. 299-320 Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3775020.pdf

Pérez Mendoza, S. (17/07/2017) Ensenyar a casa, una opció alegal a Espanya que manté en suspens a les famílies. El diari de l’educació [Web] Recuperat de https://diarieducacio.cat/ensenyar-casa-opcio-alegal-espanya-que-mante-suspens-families/

Rodriguez Guitián, A.M (2015) El homeschooling a debate: ¿Una hipótesis de responsabilidad paterna? Rev. boliv. de derecho nº 19, ISSN: 2070-8157, pp. 118-141 Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4904960.pdf

Sala, C. [@ninyacolorita] (2020) Homeschooling y situación actual [IGTV-Instagram] Recuperat de https://www.instagram.com/tv/CEmcWXGqzM3/?utm_source=ig_web_copy_link

Valle Aparicio, José Eliseo. (2012). Enseñar en casa o en la escuela: La doctrina legal sobre el homeschooling en España. Perfiles educativos, 34(138), 167-182. Recuperat de http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0185-26982012000400011&lng=es&tlng=es.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s