Quan faig alguna activitat manual, concentrada en ella i sense haver d’estar en alerta per altres qüestions, penso i dono voltes a les coses.

Fa uns dies que m’he apuntat a un repte de Desirée Bela–Lobedde, “Ponte a punto para el antiracismo“, que durarà cinc dies, del 31 d’agost al 5 de setembre. De moment, les persones que hi participem ens estem presentant i responent a algunes preguntes inicials; escalfant motors amb petites idees i aportacions.

Arran d’apuntar-me al repte, he llegit el llibre de Desirée Bela-Lobedde, Ser mujer negra en España, alguns dels seus articles, he vist curts, el monòleg de John Leguizamo, i seguit publicacions de comptes com el de Safia Elaaddam o Adriana.

En aquesta entrada només pretenc deixar escrits els pensaments d’aquesta tarda mentre envernissava la caseta de fusta del terrat. I potser els aniré ampliant o refent o…

Quan llegeixo en publicacions a les xarxes, articles, llibres, etc., testimonis de persones racialitzades que expliquen i denuncien la vivència del racisme, de patir accions i conductes racistes, m’indigno i sento vergonya d’altri perquè, m’agradi o no, sóc part del col·lectiu privilegiat (que no vol dir que tingui privilegis volent o hagi de tenir actituds racistes conscientment).

Quan aquestes actituds racistes provenen del sistema educatiu i de professionals del sector, del meu sector, la indignació i la vergonya es multipliquen.

I pot ser que passi pel cap un “no tot el col·lectiu docent és així”.

NO. No podem permetre’ns pensar-ho i menys encara dir-ho. És equivalent al #notallmen del #MeToo o la resposta de professionals de la ginecologia quan es parla de violència obstètrica. De fet, existeix: #NotAllWhitePeople. No, companyes. Ens ho mengem i fem autocrítica.

El sistema educatiu vigent permet i perpetua la discriminació. El paper ho aguanta tot però la realitat és la que és. El racisme estructural, institucional, impregna tots els sectors i l’educació no se n’escapa.

I què fem les persones que hi treballem? Sigui en un lloc o en un altre? Què estem fent per combatre-ho? Què estem fent??

Massa sovint mirar cap a una altra banda i comentar, tot fent un cafè, que que malament tot.

Com a professionals de l’educació tenim la responsabilitat i l’obligació de revisar-nos, qüestionar-nos, actualitzar-nos de dalt a baix i de forma contínua. Sense excuses.

Haver obtingut una plaça a la pública o certa estabilitat a la privada no hauria de donar pas, en cap cas, a l’estancament i l’aferrament al “sempre ha estat així”. Però el sistema permet i facilita que això passi.

La imprescindible revisió continua i permanent individual de cada professional, hauria de servir per aconseguir equips educatius crítics i autocrítics, capaços de revisar-se com a tal, de qüestionar-se, corregir i millorar, sense mirar a una altra banda.

Aquest fet passa per aspectes tan bàsics com l’acció antiracista des del moment zero; des de l’establiment de la relació educativa, la tutoria, la relació amb les famílies, els continguts!!! I, compte! Tot això sense que necessàriament hi hagi alumnat racialitzat a l’aula.

Perquè cal que l’antiracisme, com la perspectiva de gènere o l’enfocament no capacitista calin en tota la comunitat educativa. Per això cal que el clima i la cultura del centre es configurin des d’aquest marc inclusiu.

I per això cal fer alguna cosa més que comentar les jugades fent un cafè.

Propostes

Avanço que la proposta general no és gaire sofisticada: parlar.

• Bústia. On qui tingui reticències en donar la cara i explicar fets que hagi vist o sentit, pugui expressar-ho de forma anònima. Tot i que comentàvem amb l’@annira86 que no ens convenç del tot. El diàleg permet el matís i l’aclariment.
• Referent antiracista. En la línia de la figura de referència per a la denúncia de casos d’assetjament a les organitzacions. Es tracta de tenir a l’equip una persona formada i sensibilitzada amb el tema, capaç de fer mediació, acompanyar en la revisió o denunciar oficialment en cas de donar-se actituds i accions racistes.
• Formació contínua. Incloure aquesta qüestió de manera transversal en totes les formacions però també formacions específiques.
• Reivindicar des de l’escola com a institució els drets de l’alumnat que es vegin vulnerats per part de l’administració en referència a l’educació o àmbits relacionats o que hi afectin. S’ha de fer costat a l’alumnat i a les famílies!
• Fer visible l’antiracisme docent. És a dir, fer visible l’acció educativa amb perspectiva antiracista a l’aula, divulgar, conscienciar l’equip, transferència de bones pràctiques…

Fins aquí els pensaments de la tarda-vespre de diumenge.

En revisió, deconstrucció i reconstrucció. Continuarà…

Referències

Bela-Lobedde, D. (2018) Ser mujer negra en España. Plan B

Bela-Lobedde, D. (14/8/2018) La cooperación convertida en postureo. Desenredando. Público. [Diari digital] https://blogs.publico.es/desenredando/2018/08/14/cooperacion-convertida-en-postureo/

Bela-Lobedde, D. (8/1/2019) Decálogo para la buena aliada antirracista. Desenredando. Público [Diari digital] https://blogs.publico.es/desenredando/2019/01/08/decalogo-aliada-antirracista/

Bela-Lobedde, D. (5/2/2019) Tener una amiga negra no te libra de ser racista. Desenredando. Público [Diari digital] https://blogs.publico.es/desenredando/2019/02/05/tener-amiga-negra-no-libra-racismo/?doing_wp_cron=1596787119.8947749137878417968750

Rappaport, A. [Director] (2018) John Leguizamo’s Latin History for Morons. [Audiovisual. Monòleg] Netflix

[cris Baz] (2014) Querido Baltasar [vídeo YouTube] https://youtu.be/YIcVLMrxqRM