Teixit mamari ectòpic i mames supernumeràries

Les alteracions congènites de la mama són freqüents i poden aparèixer fins a un 10% de la població. La causa és genètica i hereditària. Tanmateix, no se’n parla gaire.

Fa uns dies, una mare ho va comentar. Ara es troba en el segon embaràs i explicava l’experiència viscuda i com va trobar les respostes gràcies a la seva pròpia recerca. Tot i que recordava haver patit molèsties durant l’adolescència (igual que les notava pel desenvolupament de les mames eutòpiques) el personal sanitari no va donar més importància i ho va atribuir a una “vèrtola” (hidroadenitis) “que havia deixat marca” (cito textual).

Si tinguéssim present aquest 10% de la població que pot tenir alteracions congènites de la mama, podria ser diagnosticat correctament abans de l’edat adulta i, si bé és possible que no es recomani l’extirpació ni cap tractament concret, com a mínim, en arribar a l’embaràs i la lactància, la mare estaria informada i conscient de què pot passar i què ha de fer o tenir en compte.

Alteracions congènites de la mama

Distingim entre politèlia (mugrons supernumeraris sense glàndula mamària i sovint ubicats seguint les anomenades línies mamàries) i polimàstia (desenvolupament de mames accessòries fora de la ubicació i nombre habitual).

Kajava Y. (1915), citat a (Torres, Ramírez i Puerto, 2018), va establir una classificació basada en la presència o absència de components del teixit mamari:

  1. Mama completa amb mugró, arèola i teixit glandular.
  2. Mama supernumerària sense arèola, però amb mugró i teixit glandular.
  3. Mama supernumerària sense mugró però amb arèola i teixit glandular.
  4. Teixit mamari ectòpic sense arèola ni mugró.
  5. Pseudomama amb arèola i mugró, però sense teixit glandular i amb teixit adipós.
  6. Politèlia areolaris, presència només d’arèola.
  7. Politèlia pilosa, presència d’un plomall pilós.

En el cas d’algunes de les categories, com podia ser la IV, teixit mamari sense areola ni mugró, pot succeir que la persona no se n’adoni fins que no hi ha desenvolupament i secreció, per exemple, en l’embaràs. En aquest cas, a més, pot ser que el desenvolupament de la mama es confongui amb altres possibilitats visualment similars com una “boleta de greix” (Torres, Ramírez i Puerto, 2018)

La polimàstia afecta 1-2% de les dones i la localització de les mames accessòries acostuma a ser l’aixella, tot i que s’han descrit casos en els quals el teixit mamari es troba en altres zones com a la zona vulvar (Salazar, R.; Hidalgo, F.; i Salazar, J.; 2018).

Sigui quina sigui la seva ubicació, el seu desenvolupament depèn dels mateixos desencadenants hormonals i processos que les mames eutòpiques. Així doncs, no solen aparèixer abans de la pubertat i poden fer-se notables en l’embaràs per estimulació hormonal d’estradiol ovàric i estradiol placentari, i durant la lactància.

Lluny de ser anecdòtic, cal tenir present que poden desenvolupar malalties amb la mateixa incidència que les mames eutòpiques (quists, mastitis, abscessos…) i que, per altra banda, s’ha descrit la relació existent la presència de teixit mamari ectòpic i les anomalies congènites del tracte urinari com hidronefrosi, ronyons poliquístics i supernumeraris. Per tant, caldrà que la persona que presenti aquesta característica congènita realitzi altres revisions complementàries (Salazar, R.; Hidalgo, F.; i Salazar, J.; 2018).

Lactància materna

Així, els casos descrits en les diferents referències consultades no han presentat cap incompatibilitat amb el manteniment de la lactància materna. Tanmateix, el fet de tenir teixit mamari ectòpic o mames accessòries comporta incomoditat a causa de la secreció espontània i no funcional de llet; molèstia o dolor de la zona de teixit mamari ectòpic a causa de la pujada de llet; necessitat de tenir cura de la zona per tal de prevenir possibles mastitis, abscessos, obstruccions…

Tractament

Què fer en el cas de presentar mames supernumeràries és una qüestió que genera controvèrsia. Mentre que hi ha qui recomana la cirurgia per tal d’extirpar les mames ectòpiques, també hi ha que no ho defensa, ja que considera que respon a criteris estètics i que “comporta un augment significatiu de la morbiditat” (Guerra i Antelo, 2010).

En aquest sentit, durant l’embaràs i postpart, es tendeix a no operar. Davant del creixement del teixit mamari ectòpic, es recomana no manipular-lo i aplicar-hi fred. Segons el cas, amb la valoració del personal, es pot fer tractament antiinflamatori.

En general, la inflamació i desenvolupament d’aquest teixit mamari remet en pocs dies. Tanmateix, caldrà parar atenció a qualsevol canvi o senyal d’alerta a la zona per tal de fer la revisió o consulta mèdica que calgui.

Referències

Guerra Cabrera, Juan, & Antelo Gordillo, María. (2010). Mama supernumeraria. Presentación de un caso: sus implicaciones para el uso clínico. MediSur8(3), 54-57. Recuperat el 04 d’agost de 2020, de http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1727-897X2010000300010&lng=es&tlng=es.

Martínez Rubio, A, Galbe Sánchez-Ventura, J, & Esparza Olcina, MJ. (2017). Cuando amamantar duele. Pediatría Atención Primaria19(Supl. 26), 111-119. Recuperat el 05 d’agost de 2020, de http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1139-76322017000300015&lng=es&tlng=es.

Pérez-Muñuzuri ME et al. (2007) Secreción por ambas axilas sin presencia de pezón supernumerario. Prog Obstet Ginecol. 2007;50(7):438-42 Recuperat el 5 d’agost de 2020 de https://www.elsevier.es/es-revista-progresos-obstetricia-ginecologia-151-articulo-secrecion-por-ambas-axilas-sin-13108001

Rojas Vera, I.; Gomezcoello Moya, G.; Encalada S., E.; Colamarco N., J. i Heras R., W. (2002) Mamas supernumerarias: presentación de caso y revisión bibliográfica Revista “Medicina” Vol.8 N° 3 Ecuador Recuperat el 5 d’agost de 2020 de https://pdfs.semanticscholar.org/e157/a6eab6634a31c53b69523789c1bbac5e0e4f.pdf

Salazar, R.; Hidalgo, F.; i Salazar, J. (2018) Tejido mamario ectópic vulvar en una mujer adulta en periodo de lactancia. Edición IX • Crónicas Científicas, Vol. 9, No. 9o, Recuperat el 5 d’agost de 2020 de https://www.cronicascientificas.com/images/ediciones/edicion9/09-06tejidomamario.pdf

Torres Aja, Lidia, Ramírez Rodríguez, Tamara, & Puerto Lorenzo, José. (2018). Mama supernumeraria axilar. Presentación de un caso y revisión de la literatura. Revista Finlay8(1), 75-79. Recuperat el 04 d’agost de 2020, de http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S2221-24342018000100009&lng=es&tlng=es.

España, Y.; Torres, G.; Ortega, H.; Urbina, G.; Miranda Baquedano, V.M. (2019) Mamas supernumerarias en mujer puérpera. Revista Científica de la Escuela Universitaria de las Ciencias de la Salud, Volumen 6, Año No. 6, No. 1, 49-50. Recuperat a 5 d’agost de 2020 de https://www.researchgate.net/publication/335937834_MAMAS_SUPERNUMERARIAS_EN_MUJER_PUERPERA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s