Guixos

Els guixos són un material senzill i imprescindible (sempre que no hi hagi al·lèrgia). És un material molt econòmic i que ofereix moltes possibilitats. N’hi ha de diferents mides i colors i, fins i tot, podem fabricar-los a casa amb guix d’enguixar parets, una glaçonera i pintura.

En aquesta breu entrada explicaré tres propostes que conviden al joc. I dic que conviden perquè aquest no acaba en la proposta en si, sinó que l’ideal és deixar que a partir d’ella, el joc prengui la direcció que l’infant desitgi.

Traç amb guix a terra

Qui no ha dibuixat o escrit a terra alguna vegada? Amb una pedra, amb el dit a la sorra, sobre paper estès… el terra com a suport pel traç i el dibuix, la seva extensió gairebé il·limitada lluny de la cotilla del DIN A4, és temptador i estimulant per tot el que ens permet crear.

Des de petits dibuixos (si volem límits, els trobem), la pràctica de les primeres lletres, de números en la preparació d’un joc tradicional com és la xarranca, fins a grans dibuixos com és la silueta del nostre cos. Si a més fem un petit bassal i pintem dins amb el guix, l’experiència canvia totalment.

En un moment i només amb el terra i un guix, partint de seva acció espontània, a través del joc, és possible l’aprenentatge i l’avenç en relació amb la motricitat gruixuda i la grafomotricitat, l’esquema corporal, el llenguatge, la creativitat

I, si el que us preocupa és el que el terra quedi guixat, no patiu, marxa amb aigua!

Arròs de colors

Es tracta d’oferir arròs sec, diferents recipients i els guixos. Posem una mica d’arròs en cada recipient i el tenyim amb polsim del guix.

L’arròs de colors resultant pot donar lloc al joc de transvasar, pot incloure’s en el joc simbòlic, des de la caseta fins als minimons, o simplement pot esdevenir un material per a l’exploració sensorial.

Si s’incorpora aigua a la proposta, sigui per iniciativa de l’infant o perquè gosem deixar-la a l’abast, a veure què passa, és possible que ho barregin i descobreixin que el color que hem donat a l’arròs no és permanent.

Sal de colors

No sé si hi ha algú que no hagi vist mai aquests potets de vidre amb tap de suro que contenen sal de colors, de vegades, fins i tot, fent un dibuix concret.

Doncs fer-ho, sense fer una figura definida, sinó que sigui una sèrie d’estrats de sal de colors, és molt fàcil i requereix un suport mínim de l’adult.

Podem oferir tants recipients com colors de guix tenim amb una mica de sal en cadascun. L’infant pinta la sal dins el recipient i la sal es tenyeix. Com més insisteixi, més intens quedarà el color.

Seguidament, amb un embut, anem posant la sal tenyida dins del pot, intercalant els diferents colors. Aquest pas requereix precisió i atenció i, per altra banda, els genera curiositat veure com una capa va quedant sobre l’altra sense barrejar-se i com poden decidir com serà la seva composició, què passa si inclinen una mica el pot o l’embut… el vessant creatiu i artístic hi és present.

A partir d’aquí, el resultat pot ser decoratiu o pot ser el que l’infant vulgui. En el nostre cas, s’ha convertit en un esprai màgic que ens canviava de color a nosaltres. La sal sobrant també farà allargar el joc. I, si es barreja amb aigua, la sal pot desaparèixer: una reacció del tot diferent que amb l’arròs.

L’adult

Parlar de l’acompanyament del joc de l’infant per part de l’adult, de vegades genera confusió. S’ha d’entendre aquest acompanyament com un equilibri entre la presència i la discreció absoluta. Cal no perdre de vista que el protagonista de la seva acció és l’infant, expert en el joc de manera innata i natural.

Per tant, quan acompanyem una criatura en el seu joc, es tracta de ser-hi i, en el cas de les propostes de les quals parlem avui, ser-hi més a prop en uns moments i, en altres, deixant espai, fins i tot, fent els ulls grossos en alguna ocasió…

És a dir, potser en algun moment serà interessant permetre petits (petits, petits) caos que la nostra ment adulta censuraria però que tenen un sentit i són inofensius… En aquests casos, és important tenir clars quins són els (nostres) límits infranquejables i sota quins criteris els posem.

Així doncs, quan diem que cal acompanyar el joc i estar presents i disponibles no vol dir que hàgim d’estar tota l’estona al seu costat, sense treure’ls l’ull de sobre o intervenint. Vol dir que es recomana que els infants sàpiguen on som i que estiguem disponibles si ens necessiten.

Si pot ser, que hi hagi cert contacte visual, encara que sigui intermitent perquè anem feinejant o fent la nostra per casa. Que ens vegin i els veiem en l’anar i venir o des d’on fem el que sigui que estiguem fent.

En resum, que tinguin la seguretat de la nostra presència però sense interferència.

Observeu-l@s i meravelleu-vos!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s