Fa uns dies, aquesta papallona reina (gràcies, Google) va venir a prop nostre. 🦋
Anava de floreta en floreta a la gespa, es detenia uns instants per xuclar-les i aixecava el vol una mica més enllà.
Els instants en els quals parava eren suficients per provar de fotografiar-la (tenint en compte que sóc una mica lentorra i sovint em passa el típic d’arribar tard…).
Quan #lapetitaA em va veure acostar-m’hi, va voler venir. Aquí se m’afegia una altra tasca: preservar la tranquil·litat de la papallona, és a dir, aconseguir que l’A no l’espantés i, de pas, aprofitar per crear consciència pel respecte als animals i la necessitat de calma per poder observar-los i aprendre’n.
Va sortir força bé la jugada.
En cap cas ens vam plantejar retenir-la o agafar-la.
Què en trauríem més enllà de posseir un cos mort? Com aquelles col·leccions de papallones mortes travessades per una agulla…
Veure com vola, com va de flor en flor i poder gaudir-ne observant-la sense espantar-la, és un regal. I així vull transmetre-ho.
Cosetes de no res 