LM: Síndrome de Raynaud

La Síndrome o Fenomen de Raynaud és una patologia de causa desconeguda, sembla ser, però que la seva manifestació es veu condicionada per factors com el fred o l’estrès. Aquests factors provocarien isquèmia per la contracció de petits vasos sanguinis, sobretot de mans i peus, reduint la circulació sanguínia en aquestes zones i l’aportació d’oxigen. El que veiem és pal·lidesa en aquestes zones del cos i possible sensació de molèstia, cremor, formigueig o dolor. Durant l’episodi, aquestes parts del cos poden passar del color blanc al blau i al vermell.

Un 20-30% de les dones en edat fèrtil pateixen la Síndrome de Raynaud. Aquesta dada és rellevant si tenim en compte que la síndrome es pot manifestar també en els mugrons, provocant dificultats en l’establiment de la lactància materna.

Un cas

Imagen de Petra R en Pixabay 

Quan va néixer el R, a l’hospital em van començar a guiar: que s’enganxi així, que s’enganxi aixà, però el problema que tenia era que cadascuna de les llevadores o infermeres em deia una cosa diferent… i el R no deixava de plorar i a mi em feien molt mal els mugrons. Suposo que és normal…”

Partim de la idea que els mugrons no haurien de fer mal. Pot ser que a l’inici notem una lleugera sensibilitat pel fet que no tenim la pell del mugró acostumada a la succió constant però, en cap cas, hauria de fer mal.

Per altra banda, tot i la bona intenció del personal que atenia aquesta mare, potser hauria estat interessant observar, analitzar la situació, traspassar la informació a les companyes i unificar criteris i pautes a donar.

Les hores i els dies posteriors al part, poden ser moments de molta inseguretat, angoixa i neguit per algunes mares en relació amb la lactància. Cal transmetre seguretat i apoderar-les i, per això, és important que les consignes siguin clares, compartides entre les persones de l’equip que les atén, i, en tot cas, obertes d’acord amb el procés i amb el que vagi succeint.

Quan vaig sortir de l’hospital, ja li havien donat un bibe perquè havia baixat massa de pes. Llavors, em van dir que li mirés el frenet. Un especialista va mirar el frenet i va dir que sí, que no el tenia gaire exagerat però que podia ser causa de les dificultats i el dolor. Em va mirar el pit i va veure que tenia Síndrome de Raynaud. El mugró estava més blanc. Llavors, vam explicar que el pare del R té la síndrome de Raynaud: a l’hivern, quan fa molt fred, se li posen les mans blanques, se li inflen molt i li fan molt mal.

No em va dir res sobre la síndrome de Raynaud [en relació amb la lactància]. Em va donar domperidona, que s’ha demostrat que fa produir més llet, però és clar… ell va dir que tenia llet, va agafar el pit va apretar i va sortir un xorro, és a dir que la cosa no era que faltés llet…”

Des de fa uns anys, el frenet sublingual curt o anquiloglòssia és un dels motius de dificultat en la lactància materna que tant assessores com professionals i famílies tenen molt present. Tot i que no sempre són causa de problemes.

Tanmateix, la síndrome de Raynaud no és tan coneguda, malgrat el percentatge de dones que es veuen afectades per ella.

Per altra banda, la domperidona és un medicament creat amb una finalitat que no té res a veure amb la lactància però que augmenta la producció de prolactina, motiu pel qual hi ha professionals de la salut que el recepten en alguns casos.

“De la Síndrome de Raynaud no me’n va dir res més. I no tirava. A mi em feia mal, el R perdia pes, no estava segura de si menjava o no menjava, vam provar amb el relactador, però al final va ser un PROU. Estem patint tots, estic patint jo perquè només volia donar pit en privat perquè anava amb el relactador… i va ser un passo.”

En aquest cas, està clar que la mare no va rebre les pautes necessàries per intentar solucionar el problema que obstaculitzava la lactància materna. En aquell moment, ni les professionals que la van acompanyar els primers dies, ni l’especialista que va detectar la síndrome de Raynaud al mugró ni les assessores que la vam veure (és la meva espineta en els meus inicis en l’assessorament) no vam saber donar-li les pautes necessàries.

Ara, aquesta mare torna a estar embarassada i no vol renunciar a la lactància materna. Per aquest motiu, ja des de l’embaràs està cercant el suport per poder salvar els entrebancs que preveu que pot trobar d’acord amb la seva experiència prèvia.

I és que la seva experiència és el primer que caldrà tenir en compte en el seu acompanyament i serà clau per aconseguir el seu objectiu.

“Aquest cop, vaig parlar amb la ginecòloga i li vaig explicar què havia passat. Em va explicar que ho havia estudiat i sabia que existia però no havia trobat mai ningú que ho tingués. “

Una mostra més del desconeixement. Possiblement, en molts casos, l’abandonament de la lactància arriba abans de saber que aquest és el motiu de les dificultats.

I ara què?

En primer lloc, és fonamental la previsió. Saber que pot passar és vital per preparar-nos i tenir les eines i els recursos a l’abast per pal·liar-ne els efectes.

Dit això, a banda de revisar que postura, posició i aferrament siguin correctes, si es detecten símptomes d’isquèmia del mugró per Síndrome de Raynaud, es poden seguir diferents estratègies:

  • Aplicar calor abans i després de la presa, evitant que passi més d’un segon entre la retirada de la font de calor i l’aferrament o separació del nadó. En aquest sentit, la mare de la qual us parlava em va preguntar com ho podia fer si es trobava fora de casa. Doncs bé, una opció podrien ser les bossetes de calor. Podeu veure’n diferents opcions aquí.
  • Evitar la cafeïna i la teïna, pel fet que són substàncies vasoconstrictores.
  • Evitar les drogues i la nicotina.
  • Prendre una beguda calenta durant la presa.
  • Donar el pit en un espai càlid i que transmeti tranquil·litat a la mare. L’estrès i els nervis afavoreixen l’aparició dels símptomes. Pot escoltar música, estar acompanyada mantenint una conversa agradable i relaxada… dependrà de la situació i de cada persona.
  • Massatge relaxant a l’esquena mentre dona el pit
  • Fer exercici aeròbic de manera regular i suplements de magnesi i calci, vitamina B6 i oli d’Onagra (Mirón Muñoz, F.J., Camacho Martos, M.D., 2012)
  • Suport i acompanyament de l’entorn, d’altres mares, grups de suport… és fonamental per guanyar seguretat i reduir pors i angoixes.
  • El metge pot receptar medicaments vasodilatadors però cal tenir en compte que siguin aptes en període de lactància.

Si no s’aconsegueixen bons resultats amb aquestes pautes, tenint en compte que la síndrome de Raynaud pot aparèixer també associada a infeccions, seria convenient fer-li a la mare un cultiu de la llet i que es valori el tractament adequat d’acord amb els resultats. En algun cas, l’administració de probiòtics pot ser suficient però és quelcom que ha de valorar el personal sanitari.

Vols rebre assessorament sobre la lactància materna?

Referències

Comité de LM de la AEP (marzo de 2013) Síndrome de Raynaud y dolor pezones. [Publicat al fòrum] Publicat a https://www.aeped.es/foros/dudas-sobre-lactancia-materna-profesionales/sindrome-raynaud-y-dolor-pezones

Gavà Salut Familiar (1/11/2018) Síndrome de Raynaud en el pezón Gavà Salut Familiar [Web] recuperat de http://www.gavasalutfamiliar.com/sindrome-de-raynaud-en-el-pezon/

Marcos, I. (s.d.) Síndrome de Raynaud. Alba Lactancia [Web] Recuperat de http://albalactanciamaterna.org/lactancia/tema-2-como-superar-dificultades/sindrome-de-raynaud/

Mirón Muñoz, Francisco Javier, & Camacho Martos, María Dolores. (2012). Fenómeno de Raynaud y el amamantamienteo doloroso. Revista Clínica de Medicina de Familia5(1), 51-52. https://dx.doi.org/10.4321/S1699-695X2012000100009

Padró, A. (2016) Isquemia del pezón: tres posibles causas. LactApp [Bloc] Recuperat de https://blog.lactapp.es/isquemia-del-pezon-tres-posibles-causas/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s