Setmanes enrere, una conversa quotidiana sobre el dinar va desembocar en una pregunta que, de primeres, ens sembla difícil de contestar, tot i que ja n’havíem parlat fa dos anys (Art, Creativitat i Conflicte). Què és l’art?

El primer que em va venir al cap va ser dir que l’art és creació des de l’interior i la imaginació de cadascú, a través de diferents tècniques, materials, eines… El dibuix, la literatura, el cinema, l’escultura, la música, la cuina… Però em semblava que podia quedar coixa…

Em va semblar una pregunta prou interessant per cercar la resposta de dues persones que coneixem i que en saben força del tema. Així doncs, la petita A va enviar un àudio amb la pregunta…

Seguidament, us deixo aquí la resposta de dues artistes, les primeres persones a les quals vam enviar la pregunta:

“L’Art és una manera que tenim les persones d’explicar històries. Però resulta que les històries les podem explicar de moltes maneres. Les podem explicar amb paraules, així, parlant, o les podem explicar escrivint un conte. També les podem explicar fent un dibuix. També cantant o tocant un instrument. De totes aquestes maneres estem explicant alguna història. Podem estar explicant una història que sigui trista o podem estar explicant una història que fa por, o una que és alegre.

També, de vegades, són històries que no són molt llargues, que només és un sentiment: doncs jo vull expressar alegria o vull expressar tristor o vull expressar que avui em sento una mica sola. Doncs, llavors, si a mi m’agrada dibuixar, puc fer un dibuix que quan una altra persona el miri, se n’adoni de com jo m’estava sentint. O puc dir: mira, faré una pel·lícula que explicarà una història que faci sentir aquest sentiment!

L’art és això, és una manera que tenim les persones de comunicar-nos entre nosaltres, d’explicar-nos coses, sobretot sentiments i emocions; i de fer emocionar a altres persones. Per això, diem que l’art és una manera d’expressar-se.“

Annabel @annabelbassan

“L’Art es pot veure i es pot fer de moltes maneres. Hi ha gent que fa art cantant, o tocant música. Hi ha altra gent que fa art amb pinzells i amb pintura. Hi ha altra gent que fa art cosint com la teva àvia, o la teva mare (potser també cus). Hi ha moltes maneres de fer, però… sobretot l’art és passar-s’ho bé, gaudir i expressar alguna cosa que tenim a dins, com una emoció, un sentiment, unes ganes de fer… o potser no vol dir res i només ens ho volem passar bé…”

Maria @lamariaceleste

Les respostes de l’Annabel i la Maria ens van semblar interessantíssimes però vaig sentir la curiositat de rebre’n més. Com veiem l’art?

A partir d’aquí, comparteixo les respostes que vaig rebre a través d’IG, acompanyades de reflexions (i més preguntes) a les quals m’han portat.

“EXPRESSIÓ en tots els seus vessants”

“També et diria que TOT és art i que l’art és un canal d’expressió de les emocions”

Considerar que tota forma d’expressió és art i inclús que TOT és art em sembla agosarat, però em plantejo si pot ser perquè estem força acostumades a entendre l’art com quelcom que ha de ser jutjat i, per tant, això fa que no tot pugui ser considerat digne de ser valorat i emmarcat sota aquesta etiqueta privilegiada.

Es a dir, sovint (o sempre, des del meu punt de vista d’ignorant absoluta en la matèria) allò que és considerat art va lligat al concepte de qualitat, sovint estètica i, tinc la sensació, d’acord amb uns criteris que només uns quants semblen conèixer i que adjudica a aquella obra un valor també econòmic… Però potser m’equivoco…

“Es la expresión de la cultura“

La cultura, del llatí cultura, que vol dir cultiu, entesa, doncs, com el cultiu de l’esperit i l’intel·lecte, amb tot el que això pot arribar a incloure, s’expressa de múltiples maneres i esdevenen art.

“L’art és tot allò que ens permet expressar idees, emocions, sensacions, percepcions...”

Què fem al llarg del dia si no és això? Ara bé, potser per considerar-ho art, cal que sigui expressió amb intencionalitat artística? Racionalment artística?

“Jo et definiria l’art com un procés de creació amb valor extrínsec per on poder transmetre sensacions i pensaments.”

El valor extrínsec assignat és el resultat del judici del qual us parlava. Però l’art, segons dieuen les expertes i segons considero, pot tenir valor per a una mateixa i en sí mateix.

Això em fa pensar en l’art de procés, en el qual, precisament, és el camí fet i el que hi ha passat el que es considera rellevant i té, per tant, un valor intrínsec. El resultat és gairebé anecdòtic, com en els Closlieu d’Arno Stern, on les creacions de les persones que hi van a pintar s’arxiven i es queden allà…

De fet, la Maria ja ens en parla amb les seves paraules quan diu “…potser no vol dir res, i només ens ho volem passar bé. “

Una altra manera d’apropar-se a l’art de procés és amb l’art de Segni Mossi, que uneix dibuix i moviment.

“Filosofia pura!! Transmetre emocions i pensaments a través d’alguna cosa palpable i visual”

En aquest cas, deixo la pregunta següent: sempre és palpable i visual? Què entenem per palpable? Podem considerar que la música és palpable si provoca que se’m posi la pell de gallina?

“Morirte de frío”

Aquesta resposta en forma d’acudit amaga una altra qüestió: si amb l’humor ens expressem, reivindiquem, comuniquem… l’humor és art?

“L’art és qualsevol creació o transformació amb qualsevol element”

Crear: un préstec del llatí creare que vol dir produir del no-res, engendrar, i que em fan pensar en un enfocament de l’art en el qual el resultat sí és important.

“Un llenguatge que expressa o reivindica allò que sents i que té una intenció estètica.”

“L’art és expressió a través de diferents llenguatges amb finalitat estètica o no… perquè és molt subjectiu. És transformar, traduir i provocar sensacions, emocions, detalls, punts de vista… mitjançant qualsevol element (amb el propi cos, moviment, música, oratòria, escriptura, dibuix, plàstica, amb aliments, cuinant, amb elements de la natura…)”.

En aquestes dues aportacions, d’una banda apareixen els llenguatges com a vehicle per a l’expressió o, en el primer cas, considerant l’art mateix com un llenguatge. Per altra banda, es contradiuen pel que fa a la finalitat estètica.

En aquest sentit, mentre que l’art de procés crec que no ha de tenir en compte l’estètica -perquè, com hem dit, el més important (o l’únic element que es valora) és el procés de creació, el temps i el gaudi en el desenvolupament de l’activitat, és habitual justament fixar-se en el resultat o, directament, crear per obtenir un resultat concret i esperat, sigui amb per una mateixa o vers els altres.

I, per acabar:

“L’art podria ser una bona pregunta? Què ve darrere una pregunta? Un avió, un gratacel, el foc, una escultura, un projecte de vida…😜”

Voleu respondre?