Un hortet a casa i la nostra carbassa

Recordo, fa molts anys, un infant que va dibuixar un calamar com una anella. La criatureta no anava pas errada. Era l’únic calamar que coneixia: el calamar a la romana.

Com aquesta anècdota, n’hi ha d’altres com dir que l’origen de la llet és el tetrabric, o dibuixar un pollastre… a l’ast. I és que hi ha infants, més dels que ens pensem, que no tenen contacte amb l’origen d’allò que mengen (no diguem l’origen d’altres béns de consum com la roba, els mobles o un full de paper).

Penny Ritscher (2006) parla d’una situació similar a El jardín de los secretos. En aquest cas, parla d’una nena que ha conegut el concepte de gos a través d’un anunci abans que en la realitat. Ritscher diu “Un mundo al revés, pues: los referentes virtuales llegan antes; y la realidad, después” (p. 20) . Tot i les diferències entre casos, no us sembla també el món al revés integrar els aliments com a conceptes sense contemplar-ne l’origen?

De fet, l’infant sí que atribueix un origen a cada aliment: el tetrabric, el súper, qui porta la compra per internet… Per sort els conceptes amb els quals s’organitza el coneixement no són fixes, és a dir, es troben en un procés continu de reajustament d’acord amb la nova informació que es va rebent durant tota la vida. En aquesta organització canviant dels conceptes i, en general, del sistema de coneixements de cadascú, també hi té a veure la variabilitat en els criteris per els quals la informació i els conceptes integrats es relacionen d’una manera o d’una altra. Aquests criteris varien d’acord amb el context en el qual es troba la persona en cada moment (Anaya, D. 2014)

Mentre escric aquesta entrada, a casa veiem en streaming el segon concert d’ Us Estrimem Fest, avui amb l’actuació de Reggae per Xics (The Penguins). El pare de la criatura ha anat a fer crispetes i la petita A l’ha volgut ajudar. En un moment de pausa, la petita ha vingut a informar-me que, “els quicos explotaran i es convertiran en crispetes”. He aprofitat per recordar-li que “els quicos són panís i que l’any passat van jugar en una plantació de panís que era un laberint.

Crec que hem aconseguit associar la nova informació a aquella que tenia emmagatzemada des d’aquell cap de setmana de tardor: les plantes altíssimes de panís o blat de moro, les panotxes i els grans que les formen i que, quan s’escalfen molt, es converteixen en crispetes.

Ara que hi penso, en un altre moment, haurem de relacionar-ho també amb la Maicena, la farina de blat de moro que vam fer servir per fer el fluid no newtonià.

Però jo us volia parlar de l’hort a casa i de la nostra carbassera. De com podem contribuir al fet que els infants coneguin l’origen d’allò que mengen i, en el camí, es nodreixin d’aprenentatges significatius, globalitzat i des de l’experiència.

No podem tenir una vaca a casa (crec que no m’equivoco si parlo per gran part de les persones que puguin llegir aquest bloc). Tanmateix, per conèixer l’origen de productes d’origen animal que consumim podem visitar granges-escola, com la de Can Gel o La Fageda.

També és interessant conèixer el paper dels mercats i el camí que fan els aliments des dels productors fins a la taula de casa, anant a comprar en família o amb visites a mercats com Mercabarna.

Totes aquestes opcions i sortides eren possibles abans de la pandèmia i espero que aviat ho puguin tornar a ser. Per exemple, sembla que Can Gel tornarà a obrir a partir del 20 de juny. Tant de bo, no ho perdem!

Tanmateix, pel que fa a molts aliments d’origen vegetal, hi ha una manera més senzilla del que ens pensem, no només de veure-ho sinó de viure-ho: fer un hort.

Que l’espai no sigui un problema

Potser no podem fer un hort amb el qual omplim la nevera cada setmana, però podem fer petits acostaments, per temporades, que amb poc espai ens permetran obtenir collites simbòliques però suficients per assolir els nostres objectius.

De fet, en molts casos, en tenim prou amb un test o una petita jardinera. Us deixo alguns exemples del que hem plantat durant aquests anys, abans i després de tenir la petita A i, per tant, amb l’espai del qual disposem ara però també en un petit balconet que teníem abans.

Un hort pensat per als infants

A l’hora d’organitzar l’espai de l’hort, vam tenir en compte algunes qüestions que fessin accessible a la petita A les jardineres i testos.

  • Alçada. És fonamental que hi arribin bé. Si comenceu quan són molt petits, les jardineres i testos grossos serviran de suport per posar-se drets, així doncs, recomano que l’alçada sigui l’òptima per ser un bon suport i, alhora és clar, que permeti veure bé la planta, la terra, les flors, el fruit…
  • Espai de circulació entre jardineres. Cal que sigui suficient perquè l’infant pugui moure-s’hi autònomament.
  • Espai recollit i definit. Els límits aporten seguretat i ajuden a situar-se. Si teniu una terrassa, jardí o balcó gran, és interessant definir quin espai ocuparà l’hort, tenint en compte característiques com la insolació, el vent, etc. (temes que no tractaré aquí perquè no és el lloc i perquè el que controla aquestes variables és el pare de la criatura). D’aquesta manera, és més fàcil que joc lliure i la cura de l’hort no es barregin i s’interfereixin.

En aquest sentit, m’agradaria destacar la següent cita de Penny Ritscher (2006):

“…el huerto tiene la finalidad de ofrecer a los niños una dimensión que en otro tiempo era, para muchos, una realidad cotidiana de lo más obvia.

[…] En cierto sentido, el huerto representa una situación anómala con respecto a la vida típica del jardín. No tiene aquel matiz secreto del juego libre; es más lineal, más racional.”

Ritscher, P. (2006) El jardín de los secretos. Organizar y vivir los espacios exteriores en las escuelas Temes d’In-fàn-cia, 18. Octaedro-Rosa Sensat. Barcelona
Regant les seves llenties acabades de trasplantar del pot de iogurt

L’hort, sigui a l’escola o casa, no és joc lliure. La cura de les plantes, les tasques que comporta, el respecte pels processos de cadascuna i per les seves estructures, limiten aquesta llibertat d’acció. A l’hort, hi ha passos a seguir, temps d’espera, coses que no convé fer…

Una altra cosa és que, en un espai diferent, oferim mostres de certes plantes o fins i tot, males herbes, flors o herbes aromàtiques perquè explorin i juguin lliurement.

La carbassera

Aquesta entrada veurà la llum gràcies a la carbassera. Fa un parell de dies vam veure en la planta que hi havia dues flors en moments diferents entre elles i diferent també de com era dies enrere (el pare de la criatura va estar observant-ho amb la petita A i van fer una foto.

El dubte de si les flors farien fruit em va portar a investigar una mica sobre la planta, una mica més d’allò que posa en el paquet de les llavors.

Doncs, les carbasseres tenen flors femenines (badocs) i masculines. A les fotos anteriors veiem flors femenines. En vaig trobar de masculines però eren petitones i no vaig fer-ne cap foto.

Ara bé, com distingim les flors masculines de les femenines? Meravelles de la tecnologia, sempre hi ha algú disposat a fer un tutorial del tema més insospitat. Mireu!

Fàcil, no? Doncs ja ho sabeu, no cal gare espai per poder acostar-se a l’origen d’allò que mengen, obtenir petites collites de temporada que, a més de donar-nos un producte deliciós, suposen la superació d’un repte.

Els aprenentatges al voltant de l’hort són infinits i variats d’acord amb cada edat. Això sí, potser n’hi ha dos que es mantenen tota la vida: el respecte per la natura que ens ofereix aliment i el valor que mereix cada collita per l’esforç, la constància i la cura que requereix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s