Ja podem sortir (una mica)

Ja podem sortir (una mica)Tot el cap de setmana donant-li voltes a aquesta entrada. Dissabte la titulava “Demà podrem sortir”, però el garbuix d’emocions no em deixava pensar. Ahir, la vaig batejar com “Avui hem sortit”, però quan m’hi vaig posar, estava tan cansada que em queien els ulls.

Era la notícia que fa temps que esperàvem.

Durant aquests 45 dies de confinament hem passat de creure que confinar-se totalment era el millor, a reivindicar que els infants puguin sortir per una qüestió de salut mental. No és estrany, crec.

Vam rebre la notícia del tancament d’escoles i l’estat d’alarma de quinze dies com una mesura de protecció necessària. #Ensquedemacasa, i tant. Per nosaltres, per tothom.  Allargar-ho fins després de les vacances de Setmana Santa va ser quelcom que ens esperàvem que passés (“No ens faran tornar per tres dies”).

Però en acabar les vacances, ho van prorrogar un cop més. I encara una altra vegada.

Durant aquest temps (ahir diumenge va ser el 45è dia), hem llegit i escoltat veus que parlaven dels efectes del confinament en els infants des de posicions ben diverses.  No cal dir que tal com anaven avançant els dies de confinament, els efectes també anaven manifestant-se (irritabilitat, demanda de l’adult, oposició, tristesa…)  i, fins i tot aquelles que havíem desitjat un confinament absolut entenent-lo com a salvació, ara vèiem trontollar el castell i demanàvem que les criatures poguessin sortir.

I, per fi, el dia ha arribat, però no és obligatori sortir. Hi ha qui considera que encara no és prou segur sortir. Hi ha infants que no se senten segurs sortint, que els fa una mica de por. A poc a poc.

Fa molts dies que estan tancats a casa, sense més contacte social directe que la relació amb les persones de la unitat familiar. El contacte social amb la resta d’éssers estimats es manté només a través de la pantalla, un altre tema que ens genera contradiccions i maldecaps…

Encara que sembli que no estan al cas, ens escolten. Independentment de si hem explicat més o menys sobre el Coronavirus, saben que hi ha quelcom allà fora que suposa un risc, saben que estem a casa per protegir-nos-en. Saben que hi ha persones en  estat lleu, greu o que han mort, més o menys properes. Potser, fins i tot, estan passant un dol. O han passat la malaltia.

No és gens estrany que siguin reticents a sortir, que sentin angoixa, por o una barreja de tot plegat.

També hi ha qui creu que l’exposició no varia gaire de sortir una estona a passejar en espais oberts o rebre la compra del súper a casa (quasi sembla més perillosa la segona opció). Alguns infants potser entomaran la proposta com una oportunitat de canviar d’escenari i de personatges de l’obra; que ho viuran amb l’esperança poder veure amistats i família encara que sigui a dos metres de distància.

Tot plegat són moments d’un mateix procés que serà diferent en cada infant i en cada família, com diferent és la seva situació i vivència del confinament.

Per tal d’acompanyar les criatures en aquesta preparació per al desconfinament, s’ha compartit a la xarxa un document pdf, destinat als infants: una família de tres óssos, que acaben la hibernació i tornen a l’exterior, ens expliquen com ho podem fer i quines emocions podem sentir en afrontar-nos a aquest moment. No he sabut trobar-ne l’autoria. Si algú ho sap, agrairé que ho digui!*

A casa ens va arribar des de l’escola i, posteriorment, des de diferents grups de Whatsapp. La veritat és que ens ha anat molt bé mirar-ho juntes i parlar-ne abans de fer el pas decisiu.

Sortir amb normes

Tant si sortim el primer dia com si ens prenem amb més calma la possibilitat de sortir, és fonamental respectar certes mesures de prevenció.

Bàsicament, es tracta de mantenir la distància i la higiene.

Fase 2: Primeres sortides d’infants i adolescents (Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya)

Hi ha materials del Ministerio de Sanidad (en aquest cas compartit per Madresfera) que ho resumeixen tot plegat com “la norma dels quatre uns“: 1 vegada al dia; màxim durant 1 hora; a una distància màxima d’1 quilòmetre; 1 adult acompanyant (fins a tres infants).

Algunes de les normes establertes ens poden semblar absurdes i, potser, en proposaríem de millors. Tanmateix, és el que tenim i, malauradament, si no volem perdre-ho, no ens quedarà més remei que respectar-ho.

Tinc la sospita (digueu-me viva) que, a la mínima que els números siguin desfavorables, en culparan als infants i les seves famílies. No a l’adult que fa 44 dies que va a comprar tabac o que surt de casa només per una barra de pa, no, als infants… Kdelamo va publicar un fil sobre el tema:

Gestió “adulcèntrica” de la crisi de la Covid-19

Crec que és impossible qüestionar que ha estat així. Tot i que l’evidència científica no se sostenia gaire, es va assenyalar els infants com a importants vectors de transmissió i contagi. Escoles tancades i infants confinats.

El fet que siguin subjectes de ple dret i l’absoluta importància d’unes condicions favorables per al seu desenvolupament en un moment tan primerenc, van quedar en segon pla. Però que no perdin el curs…

Llegint aquesta notícia del 16 d’abril, m’envaeix una sensació desagradable. No hi veig protecció, sinó més aviat egoisme… L’experiència d’altres països ens diu que, potser, es podria haver fet d’una altra manera. Potser es podria haver pensat més en les criatures. 

Sigui com sigui, ara ja som aquí i el que caldria és avançar pensant-hi:

Ara cal acompanyar en el procés de desconfinament de les nostres criatures i gaudir amb elles de la tornada a l’exterior.

Referències d’interès sobre el tema

Arnaiz, V. (27/04/2020) Els infants poden sortir al carrer. MENORCA Es Diari [Diari digital] 

Campusa (22/04/2020) Nahia Idoiaga: «Esta es una crisis ‘adultocéntrica’» Noticias de la Universidad del País Vasco. [Web]

Duran, X. (27/04/2020). El potencial d’infecció dels infants podria ser molt menor del que s’havia suposat. Notícies 324. CCMA [Web]

Esparch, P. (27/04/2020). La Generalitat insisteix en fer franges en la sortida dels nens per sancionar els incompliments. Ara.cat [Diari digital]

EFE (25/04/2020) La UPV/EHU analiza los efectos del confinamiento en los niños. Noticias de Gipuzkoa [Diari digital]

FAROS Sant Joan de Déu (18/03/2020) Efectos en los niños del confinamiento en casa por coronavirus. Medidas de prevención y actuación. [Web]

Freire, H. i Paricio Talayero, J.M. (04/04/2020) Ocho falsas creencias sobre los niños y el confinamiento. El País [Diari digital]

Gutiérrez, C. (27/04/2020). La canalla torna al carrer. 8 motius pels quals és important que els nens surtin al carrer. Criatures. [Web]

Salas, J. (24/04/2020) Uno de cada cinco niños tenía síntomas depresivos y de ansiedad tras un mes de confinamiento en China. El País. [Diari digital]

*Sembla que la versió en castellà és de Carmen Esteban . 

 

 

 

 

Hi ha 2 comentaris

  1. Comparteixo totalment tot el que dius. Els infants han sigut els més oblidats en tota aquesta crisi, no s’ha pensat en els efectes que pot tenir estar tants dies tancats a casa. Potser a alguns no els afecti gaire, però d’altres… Ja veurem quan tornem a la nova normalitat com ho gestionaran.

    Gràcies!!

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s