#JoEmQuedoACasa
Començo aquesta entrada el dia 42 de confinament absolut. A partir d’aquest diumenge, sembla que els infants podran sortir acompanyats d’una persona adulta. Caldrà veure com.
Seguim amb el recull de propostes i activitats que hem fet amb la petita A aquesta quarta i cinquena setmana de confinament. Si no has vist l’entrada de la primera setmana, t’explico per què.
Per què? Perquè és una manera de compartir propostes, em serveix per portar aquest confinament d’una manera més positiva i, alhora, és una mena de diari del confinament per recordar d’aquí a uns anys com ho vam viure.
Fem menys propostes aquestes darreres setmanes?
No exactament. El que sí que passa és que algunes de les propostes que li presentem a la petita A o que ella mateixa demana ja les hem tractat en el bloc.
Hem de pensar que no es tracta de fer cap competició ni cursa. No cal fer cada dia alguna cosa nova i extraordinària. Molt sovint allò extraordinari es fa veure en activitats senzilles i quotidianes. Altres vegades, la improvisació porta a propostes exitoses, fins i tot més que aquelles que hem cercat i preparat a consciència.
Per tot això i, ja que aquí publico aquelles propostes que penso que poden ser interessants, aportar quelcom o donar idees, he unificat les setmanes 4 i 5.
Berenars monstruosos
Els berenars monstruosos no sempre són monstruosos. El nom ve del primer berenar que vam fer a demanda de la petita A, inspirada en el sandvitx monstruós que va fer la Paula a La Manduka del Súper3.
Un deixo un petit recull d’idees de berenar monstruós. Si cliqueu a la foto, veureu el model del qual partíem… Uns han quedat millor que altres, sens dubte.
Arc de Sant Martí d’espaguetis
A la petita A li encanta Manduka (programa de cuina per infants al Súper3 ). No fa gaire, hi va veure un capítol en el qual la Paula tenyeix espaguetis de colors i va demanar fer-ho.
Vam aprofitar i vam fer 7 colors i fet per dinar un arc de Sant Martí amb “núvols” de salsa de formatge.
Com ho fem?
Bullim els espaguetis de la manera habitual. En 7 gots, preparem aigua tenyida. Els colors: vermell, taronja, groc, verd i blau; violeta i morat.
Feu parts amb la pasta, de manera que cada recipient amb aigua de colors, tingui un grapat d’espaguetis. Deixeu la pasta en remull 30 min aproximadament.
Un cop tenyits, els posem en un bol.
Circuit de Psicomotricitat
El circuit de psico que vam muntar era una proposta de l’escola. Com ja ens havien anticipat, preparar les proves amb les criatures ja forma part del joc. No hi ha fotos perquè no en va sortir cap de decent. Era una proposta per viure-la. L’acompanyament que requeria i el ritme, no ho van fer possible documentar-ho.
Les proves que vam preparar en aquesta primera ocasió van ser:
- Línies de salt: marques a terra amb washi-tape, a diferents distàncies, per saltar amb els peus junts, amb un peu…
- Túnel de cadires: cadires en fila per passar-hi per sota.
- Fil del funambulista: una línia a terra, seguint la trajectòria que vulgueu, feta amb washi-tape o similar, per la qual s’ha de caminar sense trepitjar fora de la línia.
- Limbo: per fer aquesta prova, hem fet servir el xurro de piscina. D’una banda, recolzat sobre el banc d’eines de joguina i, l’altre extrem, recolzat sobre el braç del sofà. Amb més persones, és possible anar variant l’alçada.
- Challenge de punteria amb els peus: una estora i un cistell. Ens estirem a l’estora amb el cistell a continuació del nostre cap. Agafem amb els peus algun objecte que no pesi gaire i aixecant les cames i portant-les cap al nostre cap, hem d’encistellar l’objecte al cistell.
Altres proves que podríem haver afegit (entre moltes possibles):
- Passarel·la: cadires en fila per passar-hi per sobre, per exemple. També es pot fer amb tamborets, el sofà… qualsevol possible pas elevat.
- Tombarelles: amb el plufsig o amb qualsevol altre matalasset o matalàs inflable d’anar a la platja, fins i tot.
- Camí de coixins: amb més o menys separació, segons la dificultat, disposem coixins a terra per passar d’un a l’altre.
- Carrera d’obstacles: aquesta prova l’havíem fet al terrat amb tetrabrics buits. Els vam disposar com si fossin les tanques d’una carrera d’obstacles però a diferents nivells d’alçada: d’un tetrabric d’alçada, de dos, de tres…
De què fa gust la lluna? de Michael Grejniec
Aquest és un conte molt conegut i del qual molta gent parla. La petita A el va conèixer a l’escola poc abans d’iniciar-se el confinament.
Els últims dies d’escola, quan l’anava a buscar, m’explicava el conte anant cap a casa. No fa gaire, vam veure per IG @cuando_duermen_by_noe que l’explicava.
Des de l’escola, ens van fer una proposta relacionada amb aquest llibre. Vam preparar les figures dels animals i de la lluna amb les quals la petita A en va explicar la història, fent servir la paret com a suport.
Per conservar el material i poder recuperar-lo en altres ocasions, l’hem plastificat i li hem assignat una capseta. La lluna no hi cap, així que l’hem posat a la tapa, amb un trosset de bluetack, com si fos la portada.