#JoEmQuedoACasa

Començo aquesta entrada el dia 29 de confinament absolut. Ja fa quasi un mes.

Seguim amb el recull de propostes i activitats que hem fet amb la petita A aquesta tercera setmana de confinament. Si no has vist l’entrada de la primera setmana, t’explico per què.

Per què? Perquè és una manera de compartir propostes, em serveix per portar aquest confinament d’una manera més positiva i, alhora, és una mena de diari del confinament per recordar d’aquí a uns anys com ho vam viure.

Usos del Plufsig

El Plufsig és un matalasset o tatami plegable de 78 x 185 cm que podeu trobar a IKEA. La veritat és que fa bastant que hi és i ha agafat molta popularitat entre les famílies amb infants petits. Així, és molt possible que el tingueu i que res del que expliqui aquí us sembli l’invent de la sopa d’all.

Aquest dilluns, amb tres anys i mig, la petita A fa servir el matalasset per fer-se un refugi, la seva caseta. Aquest joc tan habitual en aquesta edat em sembla interessantíssim i espero escriure una entrada relacionada ben aviat.

El matalasset també ha servit per saltar–hi, fer-hi ioga i rítmica (com la seva cosina, diu). Tot plegat, una manera molt sana de descarregar energia en aquest dilluns plujós.

Però quan necessitem un moment de calma i desitgem una estona de lectura, és un petit sofà que completem amb un coixí. La posició com a sofà li vam començar a oferir cap a l’any i mig. Ens completava molt bé el raconet de lectura i, amb una tauleta petita al davant, li encantava seure-hi a berenar.

El canvi es va fer perquè vam veure que les anteriors posicions ja no cridaven el seu interès. Fins llavors, havia estat:

• un mòdul sense rampa (amb les quatre parts plegades)
• un mòdul sense rampa amb petita base (tres parts plegades i la de sota estirada)
• un mòdul amb rampa (tres parts plegades i la superior estirada)
• matalasset de joc  (estirat del tot)

Salts i balls sota la pluja

Si teniu la sort de disposar d’un mínim espai exterior, no us el deixeu perdre pel fet que plogui, sobretot ara, en temps de confinament.

Sortiu amb impermeable o paraigües i botes d’aigua i salteu, balleu! Sentiu el so de la pluja, trepitgeu els bassals.Fixeu-vos en les gotes que queden sobre els pètals de les flors, o en les bombolles que surten en els bassals quan plou amb ganes.  Descobrim la pluja!

Maicena i aigua (massa no newtoniana d’@entrecasayelcole)⁣⁣

• 

• 

• 

• 

• 

@entrecasayelcole publicava aquesta proposta i em va semblar tan fàcil i interessant que no em vaig poder resistir a oferir-li a la petita A.

Si feu cerca del terme, trobareu entrades com a “massa” i com a “fluid” no newtonians i és que aquí és on hi ha la gràcia i el joc. Segons com, aquesta substància es comportarà com un sòlid o com un líquid.

Per fer-la, només hem de fer una barreja d’aigua i midó de panís (Maicena) fins a arribar gairebé a la concentració crítica.

Veurem que si apliquem una força, la suspensió es comportarà com un sòlid però si la deixem en repòs, actuarà com un líquid.  Així, si n’agafem una mica i apretem amb les mans, podrem modelar i fer una bola però en el moment en el qual deixem de fer pressió amb les mans, fluirà entre els dits.

Les possibilitats d’investigar el seu comportament són infinites. Podem atrapar-hi alguna petita joguina i intentar rescatar-la, podem veure com es comporta sobre la superfície, fora dels límits d’un recipient, o fer-la ballar!

Petita fotògrafa

No és la primera vegada que parlo de posar una càmera de fotos a les mans de les criatures petites. Veure les fotos que fan és veure el món des del seu punt de vista. De vegades, borrós, sí. I potser hi ha moltes fotografies que són accidentals. Però, en solen fer moltes de seguides i entremig de totes elles, alguna que justament ens diu alguna cosa o, més ben dit, entenem el que ens diu.

La proposta de fer cares tenia present la possibilitat que els infants fessin una foto de les cares que fessin o trobessin. Això em va recordar que teníem una càmera de fotos compacta de la petita. Li van portar els Reis però en aquell moment encara no se’n sortia. Ara ja tenia un domini que feia possible controlar-la, tocar el botó que cal… Així doncs, durant aquests dies, hem mantingut la càmera carregada i a l’abast.

Collage

“Mama, vull fer collage com a l’escola”

⁣⁣Era una idea que anava perfecte, perquè era una de les propostes que ens feien des de l’escola per configurar cares. El problema gros, era que no teníem gairebé res per retallar… Així i tot, amb el poc que teníem, uns gomets, uns fulls de colors… va anar fent; Cap cara, però va anar fent.⁣⁣
⁣⁣
Després, em va demanar les troqueladores que ja li havia deixat el 4/X. En aquell cas, havia seleccionat unes quantes. Ara, després de veure com les havia fet servir, em vaig atrevir amb tota la col·lecció.⁣⁣

Així doncs, pega de barra i tisores a mà. Papers de reciclatge; si són de colors, tenen un valor afegit. Les troqueladores també donen molt de joc però si no en teniu, la diversió pot estar igualment assegurada. Papers de diferents textures i materials (paper d’impressió, paper de couché, paper de plata, cartró ondulat… hi ha moltíssims materials al nostre entorn quotidià que podem oferir en aquesta proposta!