Ahir vam començar quinze dies de tancament d’escoles i, sembla que també de confinament a casa per tal de contribuir a frenar el contagi i propagació del famós Coronavirus.
Aquests dies, que no són vacances, ens caldrà una bona dosi de paciència, positivisme i creativitat. Són moltes hores que haurem de passar juntes, fent possible el teletreball i alhora la seva atenció. Per tant, mai va malament anar fent un recull de propostes.
Intentaré publicar cada dia la proposta o propostes que fem a casa, d’interior i d’exterior. Sovint, les propostes que plantejo amb la petita A deriven en altres. Vull dir que comencem amb una idea i acabem amb una altra seguint el seu interès i el seu joc. I ja m’agrada.
El que pretenc és explicar-vos el procés. Si repetíssim la proposta, és possible (potser segur) que el resultat seria diferent i derivaria, per tant, de manera diferent. Està bé! De fet, crec que és el que més m’agrada de tot, la incertesa d’on ens portarà aquell material o aquella idea; la transformació de la meva proposta en la seva proposta.
Pintem al terrat
I és que ahir vam voler aprofitar el sol de primera hora de la tarda i vam pujar dalt al terrat.
La proposta inicial era “fer pastetes”. Però vam trobar el fang sec que havíem intentat recuperar setmanes abans i vaig pensar que podria estar bé pintar-ne els trossos.
Tenia la pintura de dits que havien portat els Reis a casa de la Joana, així que semblava el moment perfecte per fer-la servir. La pintura de dits marxa amb molta facilitat i, per tant, permet deixar via lliure per fer i descobrir. El fet de ser al terrat, també facilitava ampliar els possibles suports…
- Fang sec
- Retalls de fusta
- Test (una manera de personalitzar-los)
- Terra
Teníem pinzell però ben aviat va preferir tocar, barrejar colors i pintar amb les mans, estampant-les però també refregant. Hi havia dues opcions: limitar l’activitat o deixar fer, a veure què passava i quin sentit prenia la proposta.
Per tal de preservar la pintura que pogués quedar, vam fer servir els taps per posar una quantitat limitada de pintura que anàvem reposant, si calia.
D’aquesta manera, es posava cert ordre en aquest fantàstic caos.
Veient les imatges i tenint en compte els seus comentaris durant el joc, podríem dir que el sentit de la proposta va ser el descobriment de la transformació i la creació de nous colors en barrejar-ne d’altres, i el gaudi de notar la textura de la pintura a la pell.
Però la màgia dels colors, de barrejar-los i crear-ne de nous… I la textura de la pintura a la pell ens ha portat a aquesta experiència que podria semblar caòtica, desmesurada. Algú potser pensa que no hauria d’haver permès aquesta evolució de l’activitat…
Però recordo els seus comentaris i estic convençuda que deixar-la fer ha estat bona idea. (“Quina bona pensada!”, diu ella)
“Quin blau més xulo!”
“I si agafo vermell? Uaaalaaa, mama, és lila!! El teu color preferit” (amb cara de súper al·lucinada)
“I amb el blanc…?“
Va fent, va provant, va investigant. S’hi fixa, ben atenta: el procés de transformació de cada barreja de colors en el color resultant la fascina.
És ciència, art, descobriment, joc, gaudi, aprenentatge. Val la pena.
Us deixo imatges del procés.
A Instagram:
Cosetes de no res 
[…] la petita A li agrada molt escriure i dibuixar amb retoladors fluorescents. Com us deia a l’anterior proposta, també gaudeix barrejant i provant amb els […]
M'agradaM'agrada