“El cervell és un òrgan de la mida d’un coco, i pesa un quilogram i mig aproximadament. Té la textura i consistència de la mantega freda, i presenta dos hemisferis plens de solcs, com una nou.” (Bueno, D., 2017, p.27)

El cervell és l’òrgan que fa possible l’aprenentatge i on rauen les nostres facultats mentals.

Dimecres, a la segona tutoria de Bases de l’aprenentatge, parlarem de les estructures que formen el cervell (entès, d’acord amb el criteri d’MBE, com la totalitat de l’encèfal).

En aquesta entrada, lluny d’entrar en detalls, deixaré algunes idees clau que cal tenir presents.

Funcions generals del cervell

Podem agrupar-les en tres categories generals:

• Control de les funcions vitals vegetatives (regulació de la temperatura, respiració…)
• Funcions superiors com el pensament, la consciència, el llenguatge…
• Regula tota activitat d’interacció amb l’entorn (processament de la informació sensorial)

Hemisferis cerebrals

El cervell està format per dos hemisferis, dret i esquerre. A mitjans del segle XIX, Wigan, Broca i Wernicke van publicar estudis que van estendre la idea que cada hemisferi està especialitzat en unes àrees concretes o per a unes determinades tasques. Durant molt de temps, es va creure que l’hemisferi esquerre era la base del llenguatge, el pensament intel·lectual, la lògica, la raó…, mentre que l’hemisferi dret s’ocupava del pensament no verbal, la intuïció, la creativitat o les emocions (Anaya, D, 2014).

De fet, recordo una professora de ciències que deia que, a Belles Arts, gran part de l’alumnat era esquerrà, ja que “tenien més desenvolupat” l’hemisferi dret, motiu també pel qual s’havien decantat per uns estudis artístics.

No cal dir que aquesta anècdota és una mostra de la repercussió que van tenir els estudis de Broca, Wernike i Wigan en l’àmbit educatiu, ja que relacionaven la dominància d’un hemisferi o altre amb diferents estils cognitius i d’aprenentatge.

Doncs bé, avui sabem que els dos hemisferis treballen conjuntament sempre i en qualsevol tasca cognitiva. Si bé és cert que cada hemisferi pot ser més eficient en una tasca o altra, sabem que no s’hi dedica en exclusiva. Fins i tot, després de l’extirpació d’àrees concretes del cervell associades a tasques determinades com pot ser el llenguatge, amb la correcta intervenció educativa, la resta del cervell pot compensar amb eficàcia la tasca que feia.

Connexions interneuronals

Els nadons tenen en néixer el mateix nombre de neurones que l’adult. La diferència entre el cervell de l’adult i el del nadó rau en la massa, que en el cas del nadó és aproximadament la meitat. Aquesta massa correspon a l’engruiximent de les fibres nervioses que connecten les neurones.

Les neurones connecten entre elles formant grups que, alhora, es connecten entre sí. Els diferents grups de neurones s’especialitzen en funcions concretes. Quan cal col·laboració entre diferents grups, aquests connecten creant el que s’anomena xarxa cognitiva.

Aprenentatge

L’aprenentatge implica “la modificació de l’estructura i funcionament neuronal amb conseqüències sobre l’activitat adaptativa de l’individu en el medi físic i social en el qual viu”. (Goswami, 2004; Koizumi, 2005; citats a Anaya, D, 2014).

Les interconnexions neuronals produïdes per l’entrada d’informació de l’entorn, faran activar altres neurones (eferents) que donaran una resposta concreta. Els seus efectes també aportaran una informació al cervell que retroalimentarà i ajudarà a ajustar i regular la resposta, augmentant cada vegada el seu èxit adaptatiu.

Els canvis anatòmics i fisiològics que pateix el cervell s’anomena plasticitat neuronal o neuroplasticitat , i són la base de l’aprenentatge.

Referències

Anaya, D. (2014). Bases del Aprendizaje y Educación (2ª Edición). Madrid: UNED.

Bueno i Torrens, D. (2017). Neurociència per a educadors (6a ed.). Barcelona: Rosa Sensat.