MBE: Mind, Brain and Education

Aquesta setmana, com vaig explicar a l’entrada sobre Pedagogia Diferencial, començo a fer les tutories a la UNED d’aquesta assignatura i de Bases de l’Aprenentatge i Educació. 

En aquesta entrada parlarem de neurociència i educació.

Un nou camp d’activitat científica

Definir el concepte educació és una tasca complexa però, en tot cas, sempre hi és present la idea de procés de perfeccionament de la persona orientada a la millora, a l’excel·lència. Aquest procés educatiu avança amb l’aprenentatge de coneixements, destreses i habilitats.

CervellTots els nostres aprenentatges estan connectats entre ells formant un sistema integrat, únic, global i dinàmic. Així doncs,

  • la parcel·lació dels aprenentatges  (assignatures) és arbitrària, per convenció i, per tant, variable.
  • La interacció amb l’ambient dependrà d’aquest sistema i el seu canvi continu dependrà d’aquesta interacció.

Educar, en definitiva, no es otra cosa que ayudar a aprender. El aprendizaje es la razón de ser de la educación; es el núcleo o centro de interés respecto del que gira toda acción educativa”  (Anaya, D., 2014)

En aquest sentit, convé diferenciar l’educació de la instrucció o l’adoctrinament. La diferència clau es troba en la finalitat: l’avenç cap a la plenitud personal. 

Conèixer com aprenem, és a dir, els coneixements que aporta la neurociència sobre aquest fet, ens servirà per establir polítiques i pràctiques educatives amb més eficiència i efectivitat. I aquest és, precisament, l’objectiu del camp d’activitat científica Mind, Brain and Education, pont per a la transferència de coneixement entre neurociència i educació.

Henry Herbert Donaldson i Reuben Post Halleck en van ser pioners. Algunes de les qüestions que van tractar en els seus treballs van ser:

  • Efectes sobre l’aprenentatge de factors biològics com la gana, el cansament…
  • Conseqüències de la manca d’estimulació primerenca.
  • Base científica per a problemes pedagògics a partir del coneixement del funcionament del cervell.
  • Influència de l’entorn sobre l’aprenentatge i la millora de les capacitats.

A principis del segle XX, la creació de la Brain Commission, així com la Society of Neuroscience el 1960, van representar un important impuls per la neurociència.  Durant els últims anys, els avenços tecnològics que han facilitat l’observació i estudi del cervell,  han incrementat l’interès per aquest camp de la ciència, així com per la construcció d’una ciència de l’aprenentatge al servei de l’educació (Anaya, D., 2014, p. 32).

MECD. (2012). La investigación sobre el cerebro y la mejora de la educación. Participación Educativa

Treballar en l’àmbit educatiu a Catalunya i fer referència a la neurociència ens porta automàticament a pensar en David Bueno. En el seu llibre, Neurociència per a educadors aporta una explicació científica, complementària a la pedagògica, per entendre com aprenem en les diferents etapes de la vida.

“En neurociència ens cal distingir la ment del cervell, malgrat que la seva relació sigui absolutament íntima. […] La pedagogia, la psicologia i la sociologia centren el seu camp d’estudi en la ment, individual o col·lectiva, segons el cas. Fins pa poc més de dues dècades, era francament difícil estudiar el funcionament del cervell humà i correlacionar-lo amb aspectes concrets de la ment, atès que no es disposava de les tècniques adequades  per analitzar-lo amb precisió en condicions quotidianes sense afectar-lo.” (Bueno, D., 2017, p.15)

Transdisciplinarietat i MBE

Mind, Brain and Education s’enten des de la transdisciplinarietat, és a dir, des de la construcció del coneixement amb la col·laboració de diferents disciplines. No es tracta de la suma dels coneixements procedents de cadascuna des les àrees individualment (multidisciplinarietat) ni de la creació de coneixement en la intersecció entre disciplines (interdisciplinarietat), sinó, de la creació d’un nou camp d’estudi partint de la cooperació activa i fusió de disciplines totalment diferents (Anaya, D., 2014, p. 33)

Per avançar en la seva consolidació, cal establir un llenguatge comú i una metodologia compartides. El primer afavoreix la definició de conceptes entesos i consensuats per les diferents àrees d’aquest equip transdisciplinari, així com el desenvolupament de bases de dades que recullin les evidències obtingudes de la investigació. Pel que fa a la metodologia, una ciència que es relaciona amb sistemes dinàmics complexos requerirà mètodes nous que puguin donar resposta a preguntes que tenen present la influència del context en els resultats. Ha de ser possible una explicació multinivell dels fenòmens, des de la conducta observable en l’individu fins al processament de la informació i producció a escala neural.

Els resultats de la investigació en la pràctica educativa

Equips d’investigació i educatius treballen conjuntament per integrar teoria i pràctica en “escoles d’investigació” que funcionen com centres de producció de coneixement utilitzable o aplicable, i promouen la investigació empírica en relació amb l’educació com a part de la missió de l’escola.

Trobem “escoles d’investigació” vinculades a la Universitat de Texas-Arlington, Universitat de Pennsilvània, Facultat d’Educació del Dartmouth College (Hanover, New Hampshire), Universitat Tufts (Massachussetts), Universitat de Califòrnia-Berkeley, o la Universitat de Tel-Aviv entre altres.

Anaya, D. (2014) considera que seria interessant recuperar, aquí,  les escoles que havien funcionat annexades a les universitats de magisteri per tal que facin la funció d’escoles d’investigació.

Per acabar, el funcionament d’aquests centres és important que es complementi amb el recull dels resultats en bases de dades, per tal de facilitar la seva replicació, l’adaptació de mètodes en contextos similars i, en definitiva, la generació i aprofitament de coneixement per a la millora de les polítiques i les pràctiques educatives.

Referències

Anaya, D. (2014). Bases del Aprendizaje y Educación (2ª Edición). Madrid: UNED.

Bueno i Torrens, D. (2017). Neurociència per a educadors (6a ed.). Barcelona: Rosa Sensat.

Referències d’interès

Tokuhama-Espinosa, T.N. (2010). Mind, Brain, and Education Science: A Comprehensive Guide to the New Brain-Based Teaching.

MECD. (2012). La investigación sobre el cerebro y la mejora de la educación. Participación Educativa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s