Estem a punt de començar el segon semestre i cal preparar-se perquè ve carregat de feina!

D’una banda, si tot va bé, es preveu que imparteixi un curs de tècniques d’estudi, presencial, destinat a alumnat de primer curs de grau o que es troba preparant les proves d’accés. Espero que arribem a tenir prou inscripcions!

D’altra banda, començo les dues assignatures d’aquest semestre que tutoritzaré a la UNED Sant Boi: Pedagogia diferencial i atenció a la diversitat -de la qual començaré a parlar avui-, i Bases de l’aprenentatge i educació. La veritat és que són dues assignatures que m’agraden molt i gaudeixo fent-ne les tutories.

Si la vida no em passa per sobre, intentaré anar fent entrades amb contingut dels temes que tractem.

Pedagogia Diferencial

Quan parlem de Pedagogia Diferencial, fem referència a la diferenciació educativa en el marc de l’atenció a la diversitat (individual i grupal) i en el disseny, implementació i avaluació de programes específics d’intervenció educativa.

Parlem de bases teòriques i metodològiques de la intervenció educativa especialitzada i diferenciada, que són presents de manera transversal (o ho haurien de ser) i són aplicables en tota acció educativa que es porti a terme.

La Pedagogia Diferencial fa ús del mètode científic (rigorós i sistemàtic) però sense oblidar la consciència i el compromís amb els drets humans. Té en compte les diferents variables amb les quals ens podem trobar com a professionals, analitzant la diversitat en la persona i entre les persones, en el grup i entre grups. La síntesi d’aquesta anàlisi es materialitza en la concreció d’intervencions educatives adequades que comporten la prescripció de pautes que afavoreixin l’assoliment dels objectius proposats.

La PD té en compte el context i la interacció amb aquest de les persones i els grups.

Què vol dir que la PD és diferenciada i diferenciadora?

Es considera que la Pedagogia Diferencial és diferenciada perquè, a través del disseny i implementació de les accions educatives, es pretén donar resposta  diferències detectades.

“…tan injust és el tracte desigual dels iguals, com el tracte igual dels desiguals” (Aristòtil)

Per altra banda, diem que és diferenciadora, ja que l’objectiu no és l’homogenització de les persones i  de la seva meta, sinó reconèixer i valorar les diferències i, per tant, la diversitat.

“…la bona escola no és aquella que ignora les diferències individuals, sinó aquella que les incrementa (…) la bona escola eleva la mitja [de tots i de cadascú] i incrementa la variància” (Eisner)

En qualsevol cas, la seva finalitat és orientada a la millora del procés educatiu, del resultat, de la qualitat humana, entesa aquesta des de diferents teories i autors com Fromm, Maslow o Maquiarriaín.

Diferències rellevants per a la  Pedagogia Diferencial

Com dèiem, la Pedagogia Diferencial analitza i respon a les diferències que es donen entre les persones d’un grup i entre grups que, d’una manera o altra, siguin rellevants en el fet educatiu. Així doncs, mentre que diferències entre persones com el color del cabell no tenen cap incidència en el nostre àmbit, sí que poden ser rellevants altres diferències individuals i grupals com pot ser l’edat, la classe social o el sexe. En aquest sentit, la Psicologia Diferencial ha estat clau.

Tanmateix, al llarg de la història, des del naixement de la Psicologia Diferencial, aquestes diferències tipificades han anat evolucionant i esdevenint més complexes, com és el cas del sexe, que ja no es limita a una distinció biològica mascle-femella sinó que contempla molts altres matisos. Per tant, les diferències rellevants en el fet educatiu estan en contínua revisió. 

Les diferències considerades per la Pedagogia Diferencial poden agrupar-se en eixos com són: diferències culturals i socials; de gènere i afectiu-sexuals; cronològiques i maduratives; de capacitat i aptitud; pròpies de la individualitat del subjecte.

Diferències interindividuals, intraindividuals, intergrupals i intragrupals

D. interindividuals

Relacionades amb la variabilitat transversal dins de la mateixa espècie, causades per l’herència, l’ambient i la interacció entre ells.

D. intraindividuals

Diferències en una mateixa persona. Parlem de variabilitat diacrònica quan ens referim a característiques individuals en diferents moments de la vida. En alguns casos, la variabilitat podrà ser reversible (per exemple, hores de son), parcialment irreversible (per exemple, aprenentatges) o irreversible (per exemple, l’envelliment). Parlem de variabilitat sincrònica quan mirem l’estabilitat, consistència i coherència dels trets d’una persona en un moment o etapa concreta.

D. intergrupals

Diferències detectades en comparar, entre ells, diversos grups. Tot i que aquestes es basen en les diferències interindividuals de les persones que formen el grup, les diferències intergrupals no es limiten a la suma d’aquestes.

D. intragrupals

Conjunt de diferències interindividuals detectades en les persones que formen part d’un grup. Podem trobar diferències inter(sub)grupals si és que es donen subgrups.

Distribució de les diferències humanes

En general, les diferències que tenen a veure amb el fet educatiu solen distribuir-se segons el model de la normal o campana de Gauss.

Segons aquest model, existint valors baixos, alts i mitjans, aquests últims són els que predominen.

Així mateix, si prenem les dades de l’extrem i les representem gràficament, s’obtindrà una nova distribució normal, fet que es repetirà successivament si repetim el procediment.

Però, compte! Hi pot haver casos i variables per les quals no es doni la distribució normal de la mesura, obtenint una representació de corba asimètrica negativa, corba simètrica o corba d’asimetria positiva.

Això pot ser conseqüència:

• d’haver presentat una prova amb un grau de dificultat superior respecte el que podria assumir el grup. Predominaran els valors baixos.
• d’haver presentat una prova amb un grau de dificultat inferior al que podia assumir el grup. Predominaran les puntuacions altes.
• Problemes en la mostra, no representativa de la variable mesurada.
• El tipus de tret que s’analitza pot condicionar les respostes, contestant allò socialment acceptat. També pot ser que la mostra no sigui significativa per errors en la selecció.

Models paradigmàtics d’intervenció educativa derivats de la PD

Dos models: Opportunity To Learn (OTL) i Aptitude-Treatment Interaction (ATI)

Oppotunity To Learn (OTL)

No s’ha d’avaluar a l’alumnat dels coneixements que no ha tingut oportunitat d’aprendre.

El model “considera que  l’estudiant tindrà èxit en l’aprenentatge d’una determinada tasca en la mesura que de fet dediqui la quantitat de temps que necessita per efectivament aprendre-la” (Carrol, 1963, p. 723, citat a González-Galán, M.A., Trillo Miravalles, M.P. i Goig Martínez, R.M., 2019)

Així doncs, Carrol planteja que el grau d’aprenentatge de l’alumnat es pot conèixer en funció del temps que s’ha dedicat a aprendre i el temps que es necessitava.

El temps realment dedicat a l’aprenentatge depèn d’altres variables com el temps que ha esdevingut oportunitat d’aprenentatge, el temps d’aprenentatge actiu, i la qualitat de l’ensenyament.

El temps necessitat depèn de les capacitats de l’alumnat per comprendre allò que ha d’aprendre o l’habilitat per comprendre la tasca i executar-la ; i la seva aptitud, el temps necessari per aprendre certs coneixements o destreses sota unes condicions donades.

Aptitude-Treatment Interaction (ATI)

Cronbach, en la formulació d’aquest model, considera que la capacitat d’aprenentatge dels alumnes no varia si no varia el mètode d’aprenentatge. Per tant, si canvia el mètode per tal d’adaptar-se a l’alumn@ en relació amb les seves particularitats, escollint el mètode òptim per a cada alumn@, el rendiment i els resultats poden variar.

Aquest model ha rebut crítiques, ja que es considera massa reduccionista i determinista.

Pedagogia Diferencial, igualtat d’oportunitats i educació inclusiva

En aquest cas, és imprescindible parlar d‘igualtat d’oportunitats. La PD entén la igualtat d’oportunitats des de la igualtat com equitat i per l’excel·lència.

Així mateix, sent sensible vers la diversitat, acull tots els principis de l’educació inclusiva.

De la mateixa manera, s’adhereix a l’Educació per Tothom (UNESCO) i adopta els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de la ONU per 2030.

Podeu llegir més sobre educació inclusiva a les entrades etiquetades amb Escola inclusiva i Inclusió.

Després d’aquesta introducció, en la propera entrada sobre Pedagogia Diferencial, parlarem de diversitat cultural i educació.

Referències

GONZÁLEZ-GALÁN, M. A., TRILLO MIRAVALLES, M.P. y GOIG MARTÍNEZ, R.M.  (2019). Atención a la diversidad y Pedagogía Diferencial. Madrid: UNED