La lengua de las mariposas i Professor Lazhar

Comparteixo en aquesta entrada la reflexió al voltant d’algunes de les escenes de La lengua de las mariposas, recollides en el vídeo que podeu veure tot seguit, i la pel·lícula Professor Lazhar.

Les preguntes a les que es dona resposta van ser plantejades en el marc d’una prova d’avaluació continua de l’assignatura de Noves mirades a la Psicopedagogia, dins del Màster de Psicopedagogia (UOC).

Escena cinquena (del minut 4:15 al minut 5:16) i “tacte pedagògic”

L’escena cinquena del vídeo sobre La lengua de las Mariposas, correspon a la Diversitat metodològica. En aquesta escena, veiem al mestre Don Gregorio que acompanya els alumnes en una sortida al camp, fora de l’escola, i observen una papallona que es posa sobre una flor. En aquesta escena el mestre explica com és la llengua de les papallones i fa la comparativa pel que fa a funcionament amb la connexió sensorial entre el tacte, gust i vista, quan es mulla el dit en un pot de sucre. Les seves maneres són pausades, agradables, positives, alimentant la curiositat dels infants a través de la seva actitud meravellada davant una qüestió que podia ser tan aparentment insignificant com una papallona que es posa sobre una flor al camp.

En aquesta escena de la pel·lícula, en el fer del mestre, podem llegir les paraules de Marcos Santos (2013) quan parla del tacte pedagògic, de la sensibilitat de l’educador com a bona lectura del moment pràctic, de l’ambient i de la situació educativa i de l’estat de l’infant que té al davant. Més enllà de la transmissió de coneixements, es tracta de l’acollida de l’altre (l’alumne) i del seu reconeixement (Ortega Ruiz, 2016). Marcos Santos parla de la sensibilitat situacional en una situació educativa, present en aquesta escena de la pel·lícula, que permet a Don Gregorio fer-ne una lectura que correspondrà amb una acció “prudent, equilibrada, eficaç, encaminada al bé” dels nens als quals acompanya (Santos, M., 2013). En el mateix article, Santos M. Diu que “el modo en que se aprende y ejercita el tacto es mediante ejemplos y situaciones únicas”, tant úniques com l’instant en el qual la papallona es posa sobre la flor a la vista dels infants.

No podem negar doncs, que Don Gregorio compta amb la intel·ligència interpretativa, sensibilitat i actitud receptiva vers la subjectivitat dels infants així com la capacitat d’improvisació en el tracte amb ells que Santos defineix en el seu article com a requisits per considerar que es posseeix aquest tacte pedagògic.

La lengua de las mariposas, Professor Lazhar i l’educació basada en l’esperança de Freire

A La lengua de las mariposas veiem un mestre que creu fermament que l’educació ha de fer els seus alumnes més lliures i no el contrari. En un dels fragments del vídeo que es proposa, sota el títol Ideología prohibida, diu:

“Si conseguimos que una generación, una sola generación, crezca libre en España, nadie les podrá arrancar nunca la libertad, nadie les podrá robar ese tesoro”

Clar exemple de la seva voluntat de contribuir a fer-ho realitat, a ser agent de canvi, considerant la pràctica docent des d’una vessant humanista i compromesa amb el desenvolupament de l’individu i no amb l’economia (García-Retana, J.A., 2016). En aquest mateix sentit, García-Retana, J.A (2016) diu: “el personal docente debe mantener la esperanza de que el acto pedagógico se oriente hacia el ser humano y no hacia el aparato productivo”, idea que em transporta a la pel·lícula Professor Lazhar.

cosetesdenores.catEl professor Lazhar orienta la seva acció pedagògica cap a l’alumnat, considerant a cadascun dels nois i noies que té al davant, amb les seves particularitats i situacions personals. Sí que hi ha una transmissió de coneixements i treball de continguts acadèmics, però orientats cap a les persones que són, amb activitats de llengua vinculades a temes que els preocupen, el dol no resolt per la mort de la mestra, el sentiment vers l’escola… Tanmateix, la direcció assenyala únicament els bons resultats acadèmics del grup, igual com la mare del Moncho valora la tasca del professor a la La lengua de las mariposas pel que li explica el petit sobre l’origen de la patata: hi ha uns coneixements que es veuen assolits, evidència de productivitat, allò valorable.

Hi ha esperança. Malgrat tot el que ha passat a l’àmbit personal, el professor Lazhar segueix endavant i vol acompanyar els nois i noies de la classe per tal que també trobin el que els esperoni a seguir endavant, construint-se amb la runa del que s’ha ensorrat dins seu amb la pèrdua de la mestra. Diu Pallarés Piquer (2019), “se trata de una concepción de la esperanza que permite concebir un punto de inflexión desde el que atalayar la complejidad de las adversidades del presente”; una bona manera de representar el moment de superació del dol junts, amb les redaccions escrites, amb la faula final, en definitiva, amb l’acompanyament del mestre, creixent i construint-se amb l’esperança de futur i de noves possibilitats.

Hi ha esperança? El mestre Don Gregorio creu que pot contribuir al fet que la generació d’en Moncho sigui més lliure. Senyal d’aquest fet el trobem també en la resposta que li dóna al seu alumne quan aquest li pregunta per l’existència de l’infern. Abans de donar-li una resposta, li pregunta que en diuen a casa seva i què creu ell. Només quan el petit li confessa tenir por, essent la resposta una eina per abandonar-la, el mestre li respon la seva visió sobre la qüestió. La llibertat de pensament va per davant de tot. Malgrat això, l’últim fragment que ens mostra el vídeo, “¿Impotencia o Desconcierto?” ens mostra un mestre abatut per les paraules i accions de Moncho i la seva família: és una mostra de la ineficiència de la seva pedagogia per haver caigut en la xarxa de l’opressor; és una mostra d’eficiència entenent que fa exercici de la seva llibertat encara que sigui per estar a la banda contrària al mestre; o és una simple estratègia de supervivència?

Acompanyament

Des de la pedagogia de l’alteritat, Ortega, P. (2016) reivindica actituds indispensables per educar que són presents en els personatges del Professor Lazhar i de mestre Don Gregorio: sensibilitat, escolta activa, atendre demandes; generositat, caminant cap al retrobament amb l’altre en la realitat de la seva circumstància; i l’esperança, imprescindible per seguir treballant malgrat les dificultats.

En el cas de Professor Lazhar, els tres aspectes són fàcilment identificables durant tota la pel·lícula: l’escolta a cadascuna de les criatures del grup, fins i tot quan no en parlen, com el cas del nen que pateix migranyes; la individualització de l’actuació d’acord amb la situació de cadascú, sabent com apropar-s’hi com en el cas de la nena els pares de la qual qüestionen el professor; i l’abordatge del dol dels nois i noies, avançant tot i el dolor, amb el dolor.

El mestre Don Gregorio deixa entreveure també aquests elements en la seva acció educativa. Veiem la sensibilitat en la rebuda al nou alumne i en l’abordatge de situacions a l’aula d’una manera pacient; el retrobament de l’altre en la realitat de la seva circumstància en la resposta a les seves inquietuds al voltant de la mort i l’existència de l’infern; l’esperança en l’acostament del seu alumnat a la llibertat i, per tant, actuant en conseqüència, deixant espai a l’autoregulació i a la decisió (per exemple, quan fan xivarri i no escolten el que explica).

Aquests aspectes que descriu Ortega, P. i la seva representació en aquests dos personatges ens acosten al concepte d’acompanyament.

Partim de l’educació com experiència ètica segons ens descriuen Buzzelli i Johnson (2002) citats a Pallarès Piquer, Traver i Planella (2016). La relació entre educant i educador, per tant, esdevé una relació ètica que comporta el reconeixement de l’educand per part de l’educador. Aquest reconeixement implica “negar qualsevol forma de poder, perquè l’altre (l’educand) mai no podrà ser objecte de domini, de possessió o de conquesta intel·lectual” (Romero Sánchez y Pérez Morales, 2013 citat a Pallarès Piquer, Traver i Planella, 2016). Aquesta posició de l’educador de no domini i de reconeixement caracteritza l’acompanyament en el procés d’educar-se, en cada situació. Una posició molt en la línia del personatge del mestre Don Gregorio a La lengua de las mariposas. Al costat contrari quedarien la imposició dels valors, coneixements i creences de l’educador sobre l’educand fent ús d’una força moral i física desigual atribuïda per raó d’edat o posició social i/o jeràrquica.

L’educador acompanya però no té potestat ni domini sobretot el que envolta i afecta l’educand. No pot ni ha de controlar-ho tot, per bé i per mal. Seguint la faula del professor Lazhar al final de la pel·lícula, l’educand és com una crisàlide que es prepara per sortir del capoll i esdevenir papallona. L’arbre li facilita el que necessita per créixer i avançar en aquest procés de metamorfosi però no pot evitar que succeeixin fets que la marquin per sempre.

Sent així, l’acompanyament implica que l’educand sigui no només actor (protagonista del seu procés d’aprenentatge, solem dir) sinó també autor del seu projecte de vida, en paraules de Toriñán, (2014, 23) citat per Pallarés Piquer, Traver i Planella (2016), escrivint-lo amb cada situació viscuda, cada aprenentatge, cada decisió presa.

En aquest mateix article em sembla rellevant el següent fragment que podria resumir-ho tot:

Cada acompañamiento es un acto de compromiso, de libertad, de decisión, en el que la pràctica sentida de la acción concreta vincula valores, saberes y sentimientos de tal manera que, desde las cualidades personales de los agentes, la ejecución de la acción pueda ir creando el sentido específico de aquello que se quiere transmitir. (Pallarès Piquer, Traver i Planella, 2016, 156)

I així, és diferent cada acompanyament amb cada un dels educands, únic com únic és cadascú i cada situació. Quelcom que podem relacionar amb el tacte del que parlàvem en la primera qüestió. El tacte com la sensibilitat que permet llegir la situació educativa i la situació de l’educand, responent a la demanda i preocupant-se pel seu present però també pel seu futur (Santos, M., 2013).

Referències

García-Retana, J.A. (2016) Compromiso y esperanza en educación: Los ejes transversales para la práctica docente según Paulo Freire. Revista Educación 40(1), 113-132, e-ISSN: 2215-2644, enero-junio, 2016. 

Luc Déry & Kim McCraw (prod.) i Philippe Falardeau (dir.).  (2011) Profesor Lazhar  [Pel·lícula] Canadá.

Ortega, P. (2016) La ética de la compasión en la pedagogía de la alteridad. Revista española de pedagogía,  Vol. 74, nº 264, pp. 243-264

Pallarès, M. (2019) El Twitter de Paulo Freire. Resignificaciones y horizontes de la educación desde “Pensar con los sentimientos”. Utopia y Praxis Latinoamericana, 24, 83-99 Universdad de Zulia, Maracaibo-Venezuela

Pallarès, M.; Traver, J.; Planella, J. (2016) Pedagogía del cuerpo y acompañamiento, una combinación al servicio de los retos de la educación. Teoría de la educación, 28, 2, pp. 139-162. Universidad de Salamanca

Santos Gómez, M (2013) Educación, símbolo y tacto. Más allá del modelo instrumental de la pedagogía”. Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura. Vol. 189-763, a073

Rillet, A. (2017). La lengua de las mariposas Escenas pedagógicas. [Vídeo] 

 

Hi ha 2 comentaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s